LA RENÚNCIA EN LLATÍ DEL PAPA

Aquest és el text complet de les paraules que el Papa Benet XVI s’ha dirigit als fidels i als membres de la jerarquia eclesiàstica reunits a Roma.

Català:

Declaració del Sant Papa

“Estimats germans,

Us he convocat a aquest Consistori, no només per les tres causes de canonització, sinó també per comunicar una decisió de gran importància per a la vida de l’Església.

Després d’haver examinat davant Déu reiteradament meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí. Sóc molt conscient que aquest ministeri, per la seva naturalesa espiritual, s’ha de dur a terme no únicament amb obres i paraules, sinó també i en no menor grau patint i resant.

No obstant això, en el món d’avui, subjecte molt ràpids i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe, per governar la barca de Sant Pere i anunciar l’Evangeli, cal també el vigor tant del cos com de l’esperit , vigor que, en els últims mesos, ha disminuït en mi de tal manera que he de reconèixer la meva incapacitat per exercir bé el ministeri que em va ser encomanat.

Per això, és molt conscient de la serietat d’aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, successor de Sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels Cardenals el 19 d’abril de 2005, de manera que, des del 28 de febrer de 2013, a les 20:00 hores, la seu de Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i ha de convocar, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex.

Estimadíssims germans, us dono les gràcies de cor per tot l’amor i el treball amb què heu portat al meu el pes del meu ministeri, i demano perdó per tots els meus defectes.

Ara, confiem l’Església a cura del seu Summe Pastor, Nostre Senyor Jesucrist, i supliquem a Maria, la seva Santa Mare, que assisteixi amb la seva materna bondat als Pares Cardenals en triar el nou Summe Pontífex. Pel que a mi respecta, també en el futur, voldria servir de tot cor a la Santa Església de Déu amb una vida dedicada a la pregària “.

BENEDICTUS PP XVI

Llatí:

DECLARATIO SANCTI PATRIS

Fratres carissimi

Non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem. Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum atque administrandum.

Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando. Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corporis et animae necessarius est, qui ultimis mensibus in me modo tali minuitur, ut incapacitatem meam ad ministerium mihi commissum bene administrandum agnoscere debeam. Quapropter bene conscius ponderis huius actus plena libertate declaro me ministerio Episcopi Romae, Successoris Sancti Petri, mihi per manus Cardinalium die 19 aprilis MMV commissum renuntiare ita ut a die 28 februarii MMXIII, hora vigessima, sedes Romae, sedes Sancti Petri vacet et Conclave ad eligendum novum Summum Pontificem ab his quibus competit convocandum esse.

Fratres carissimi, ex toto corde gratias ago vobis pro omni amore et labore, quo mecum pondus ministerii mei portastis et veniam peto pro omnibus defectibus meis. Nunc autem Sanctam Dei Ecclesiam curae Summi eius Pastoris, Domini nostri Iesu Christi confidimus sanctamque eius Matrem Mariam imploramus, ut patribus Cardinalibus in eligendo novo Summo Pontifice materna sua bonitate assistat. Quod ad me attinet etiam in futuro vita orationi dedicata Sanctae Ecclesiae Dei toto ex corde servire velim.

BENEDICTUS PP XVI

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RvHgnbh_B9Q[/youtube]

Ada Travesset (4t A)

Parc del laberint d’Horta

EL PARC DEL LABERINT D’HORTA

El parc del Laberint d’Horta, és un jardí històric al districte Horta -Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.

Història del parc

Les obres van començar a l’any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d’un jardí neoclàssic en col•laboració amb l’arquitecte italià Domenico Bagutti. L’execució es va fer a càrrec dels mestres d’obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet i s’acabà el 1802.

A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d’en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí neoclàssic un canal d’aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.

El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.

A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l’escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l’aire lliure.

L’any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l’ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l’any 1994.

Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones.

Elements del parc

Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.

El parc, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.

El jardí neoclàssic s’estén a tres terrasses esglaonades:

A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros.

A la terrassa intermèdia, que s’alça sobre el laberint, destaquen dos templets d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de la exuberància.

A la tercera terrassa s’aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l’art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum («L’harmonia de l’art i la natura engendra bellesa») i a l’altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat («L’art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.

El jardí romàntic s’organitza en una sèrie de parterres i placetes a l’ombra de grans arbres. Al límit septentrional d’aquesta part del parc s’hi troba una cascada.

De l’antic disseny només es conserven uns pocs senyals, però sembla que el jardí romàntic fos construït per a al•ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d’un petit cementiri medieval avui desaparegut—, mentre el jardí neoclàssic gira al voltant del tema de l’amor.

La zona enjardinada del parc està envoltada d’un extens bosc mediterrani.

Fet per Eulàlia Grané (4t A)

 

El mite d’Europa en els bitllets d’euro

El Banc Central Europeu  va anunciar que a partir de maig del 2013 s’introduirá un nou bitllet de 5 euros. Posteriorment, s’introduiran bitllets d’altres valors.

Aquesta sèrie de bitllets, anomenada Europa, gaudiran de més seguretat. Tindran la marca d’aigua i l’holograma amb el retrat del personatge mitològic Europa, i el nombre verd maragda. Encara que mantenen el disseny  “èpoques i estils” de la primera sèrie i mostren els mateixos colors dominants, si bé s’han modificat per incorporar els elements de seguretat millorats.

Els nous euros s’introduiran gradualment durant un període de diversos anys, començant pel bitllet de 5 euros, que es presentarà el gener del 2013 i entrarà en circulació a partir del maig. El seguiran la resta, sempre en ordre ascendent, fins arribar al de 500 euros. Els nous bitllets mantindran els mateixos colors dominants i un estil semblant, però inclouran més mesures de seguretat per evitar-ne falsificacions.

Els de l’actual sèrie circEl nou bitllet de 5 de la sèrie "Europa" durà una imatge de la figura mitològica amb el mateix nom.ularan en paral·lel amb els nous, però es retiraran gradualment i transcorregut un temps deixaran de tenir curs legal. tanmateix, els bitllets de la primera sèrie poden ser canviats durant un període il·limitat en els bancs centrals nacionals de cada país de la zona euro.

 

 

 

El mite

Europa era una dona Fenícia, de Tir, filla del rei fenici Agenor i de la reina Telefasa.

Segons explica el mite, Zeus estava enamorat d’Europa i per aquesta raó va decidir transformar-se en un toro blanc i barrejar-se entre les manades del pare d’Europa. Mentre Europa recollia flors a prop de la platja, va veure el toro i va acariciar els seus costats, i com que veia que era una bèstia mansa va pujar al seu llom.

Europa a lloms de Zeus

Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer cap al mar amb la noia pujada sobre seu. Nedant van arribar fins l’illa de Creta, tot raptant-la, Zeus va mostrar la seva veritable forma a la noia

De la unió entre Zeus i Europa van néixer tres fills, Minos, Radamant i Sarpedón. Zeus tenia el seu compromís formal amb Hera i això li impedia estar amb Europa de forma que Zeus li va fer tres regals de gran valor i importància. El primer regal era Talo un autòmat de bronze que protegia l’illa, el segon regal era un gos de cacera que mai perdia les seves preses i el tercer regal era una javelina que mai perdia el seu blanc.

 

El toro és el símbol de l’amor entre ells dos i, quan Europa va morir, Zeus va fer que el toro passés a formar part de les constel·lacions i per tant un dels signes del zodíac, Taure.

Constel·lació de taure

 

Fet per Andrea Blanco (4t B) i Marina Costa (4t A)

TÀRRACO

FET PER: LAIA ORTIZ (E4C) I ALBA JIMÉNEZ (E4A)

TÀRRACO

Tàrraco, l’actual Tarragona, va ser una ciutat romana, capital de la Hispània Citerior i després de la província Tarraconense.

Els orígens es troben en un petit campament romà que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió van deixar durant la segona guerra púnica.

Tàrraco va ser la primera base d’hivernada dels exèrcits romans.

L’any  45 a.C Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà.

Alguns dels monuments d’estacats, són:

  • L’amfiteatre romà de Tàrraco
  • Aqüeducte romà de les Ferreres
  • Volta del circ romà de Tàrraco
  • La Torre dels Escripions

La vitalitat de Tàrraco es manté fins al s.III d.C, per efecte de la crisis econòmica i de les primeres onades bàrbares. La demografia va començar un procés de regressió. Segons les fonts d’informació arqueològica la ciutat va ser devastada l’any 260 pels vàndals, especialment afectada, la zona d’habitatges.

La ciutat es va recobrar gràcies a Dioclecià quan va pujar al poder.

El 476 va ser destronat l’últim emperador romà, Ròmul August, i Tàrraco va ser en gran part conquerida però va continuar sent una gran metròpolis.

L’any 713 va voler resistir als exèrcits islàmics. Va ser destruïda i abandonada més de tres segles i feia frontera amb Al-Àndalus. La ciutat es va recuperar amb la conquesta impulsada pels comptats catalans al segle 12.

 

 

 

LEMES D’UNIVERSITATS ALEMANYES

Fet per Sandra Balboa (4t A)

 

Universitat Escut Lema Traducció
Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia Datei:Johannes Gutenberg-Universität Mainz logo.svg Ut omnes unum sint Que tots siguin un
 

 

Universitat Tècnica de Darmstadt

 

Datei:TU Darmstadt Logo.svg Mens agitat molem La ment condueix la matèria
 

 

 

Universitat de Friburg de Brisgòvia

 

Datei:Albert-Ludwigs-Universität Freiburg 2009 logo.svg Veritas liberabit vos La veritat us farà lliures
Universitat de Göttingen Datei:Uni gottingen siegel.svg In publica commoda Per al benestar de tots
Universitat de Halle File:Double seal University of Halle-Wittenberg.svg Prosteritas per traditionem Futur a través de la tradició
Universitat de Heidelberg File:Logo University of Heidelberg.svg  

 

Semper apertus

 

 

Sempre obert
Universitat Lliure de Berlín  

File:Seal of Free University of Berlin.svg

 

 

 

Veritas, iustitia, libertas Veritat, justícia i llibertat
Universitat de Tübingen  

Datei:Eberhard-Karls-Universität Tübingen (ab 2010).svg

 

 

Attempto! M’atreveixo!

 

 

VIDEOJOC IMPERIUM

La Guerra de les Gàl · lies és un videojoc d’estratègia per a PC produït per FX Interactive, basat en fets històrics transcorreguts en el que actualment és França. En general el jugador pot reviure les conquestes de Juli Cèsar o la heórica defensa dels gals amb batalles tan importants com la batalla de alesia. El jugador pot posar-se al comandament dels romans o els gals. Els dos modes disponibles al joc són aventura i estratègia, l’acció es desenvolupa en un escenari bastant concret dels moments decisius de la guerra de les Gàl · lies. Els protagonistes principals són, d’una banda, els romans amb Julio César al capdavant, i d’altra banda els gals que tan famosos es van fer gràcies a la hitorieta d’Astèrix.

És important afegir que aquest joc no només està basat en fets i batalles històriques, sinó que a més s’ha inspirat profundament en jaciments arqueològics, ceràmiques, enterraments, etc. per realitzar tant les estructures com les unitats.

Aquí et descrivim cada lluitador i edifici:

Legionari: els famosos components de les legions de Roma que van conquistar el món.

Arquer: tan destres en el combat a distància com en la defensa de les fortaleses.

Gladiador: homes entrenats durament per a la guerra amb la sorprenent capacitat d’aprendre de l’enemic més poderós.

Princep: la llegendària infanteria pesada romana, el terror de tots els que s’atreveixen a desafiar-los.

Equite: els cavallers romans que amb la seva càrrega comprometen la victòria enemiga.

Sacerdot de Júpiter: mediadors entre els déus i els homes que poden curar als guerrers aliats fins i tot en el fragor de la batalla i llançar rajos sobre els enemics.

Liberatus: antics esclaus ara lliures que entre moltes qualitats poden aprendre de l’enemic. Són temibles enemics, presents en els fortins a l’inici del joc.

Pretorià. Els pretorians són infanteria pesada i experta que resulta molt útil contra qualsevol enemic. Són una unitat autènticament temible, amb la facultat de tornar a l’enemic el dany infligit cos a cos. Les unitats capaces de causar un gran dany mitjançant alt poder d’atac i / o habilitats especials troben una mort ràpida.

Consell: Combinar sacerdots amb pretorians i legionaris fa un exèrcit gairebé invencible. Combinar sacerdots, princeps i arquers és una de les millors tàctiques del joc

Gals

Guerrers: Infanteria lleugera que no necessita armadura per arrasar a l’enemic, del qual a més és capaç d’aprendre.

Arquer: Els arquers gals són especialistes en debilitar l’enemic des de la distància. Els que serveixen de sentinelles revelen emboscades en la fortalesa.

Guerrero amb destral: Els més experts guerrers de la Gàl · lia són temibles entre tothom gràcies als seus destrals. Una gran unitat cos a cos però molt vulnerable a arquers.

Llancer: Amb poderosa armadura capaç de resistir els cops més contundents. molt eficaços en la defensa i en l’atac. Són unitats molt polivalents, ideals en qualsevol estratègia.

Genet: Genets que com tota la cavalleria és capaç de carregar contra l’enemic i la millor d’aquesta facció indispensable per guanyar la batalla.

Guerrera: Dones entrenades per a la batalla que són el terror dels enemics ferits. Poden eliminar qualsevol enemic la salut estigui per sota del 50% (no funciona contra herois).

Druida: Aquesta unitat és capaç de guarir a altres.

Consell: la millor opció davant cavalleria són els lanceros. Combinant amb arquers experimentats seran letals davant d’aquest tipus d’enemics.

Edificis

Hi ha diversos edificis. Depèn que civilització s’esculli, tindran un aspecte o un altre.

Fortalesa És la base principal de la teva civilització, és allà on hi ha les estructures per crear el teu exèrcit, millorar-lo, i tenir actualitzacions úniques de cada cultura.

Fòrum: És l’estructura central d’una fortalesa. És allà on es reuneixen les unitats recentment reclutades, el lloc on s’emmagatzemen els queviures i l’or, també es pot fer que es carreguin mules per transportar or o queviures. Qui tingui el control del fòrum té el control de la fortalesa.

Caserna: Centre de reclutament de noves unitats de combat per incorporar-les a la teva exèrcit.

Coliseu: És l’edifici on es contracten herois per posar-los al comandament dels teus exèrcits i s’ensinistren als teus guerrers per millorar el seu nivell.

Taverna: Aquí es pot intercanviar informació, com ara mapes del lloc. També s’organitzen festes.

Ferreria: Es fabriquen armes i armadures. Un cop creats nous tipus d’equips.

Temple: Habitats pels sacerdots i els druides, que poden curar ferides, llançar encanteris i controlar les forces animals.

Port: En aquest edifici es poden crear vaixells de càrrega que transporten or o menjar i navilis de guerra.

Altar de sacrifici: Sacrificant druides o sacerdots es poden invocar diversos encanteris.

Lloc avançat: Són edificis on es troben 500 peces d’or a qui el captura (La primera vegada) Hi ha de pedra i de fusta, els de pedra poden crear més peces d’or si s’insereixen 2000 de or en el lloc, en el de fusta es pot intercanviar menjar per or. Es poden crear mules, com en altres edificis.

legionari                                                                            arquer

 

gladiador                                                         els dos de dalt son priceps

 

Qui ha fet el joc? Haemimont Games
Distribuidora FX Interactive
Plataforma PC
Data de llançament 22 de octubre de 2002
Gènere Estratègia en temps real
Modus de joc Un jugador, multijugador

En aquest joc guanyes quan conquereixes tot el mapa i guanyes a totes les tribus.

Fet per Marc Panadès (4t A)

MONSTRES MITOLÒGICS

FET PER : LAIA ORTIZ E4C, ALBA JIMÉNEZ E4A I MARTA KEIZER E4C.

MONSTRES MITOLOGICS

  • El centaure
  • L’Esfinx
  • Les Gòrgones
  • L’Hidra de Lerna
  • Ciclop
  • El Minotaure
  • Les sirenes

EL CENTAURE

Vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d’Arcàdia, L’Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d’home; encara que, a vegades, apareixent en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere.

 

L’ESFINX

L’Esfinx era un monstre mitològic amb cos de lleó i amb una cara humana, també podia tenir ales. Sovint s’utilitzava per decorar les tombes.

Vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l’havia enviada Hera com a càstig. El monstre tenia aterrits els passants, ja que els hi proposava enigmes i si no els responien bé els devorava

LES GÒRGONES

Les Gòrgones eren tres monstres marins: Esteneo, Euríalde i Medusa.

Les Gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses, vives per cabells i ales d’or. Esteneo i Euríalde eren immortals i Medusa era l’única que era mortal.

Tenien una mirada tant penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.

 

L’HIDRA DE LERNA

Era un antic i despietat monstre aquàtic, posseïa entre 5 i 10.000 caps i tenia un alè verinós. El seu cau era al llarg de Lerna al golf de l’Argòlida.

L’Hidra era filla de Tifó i Equidna. Va ser criada per Hera sota un plàtan a prop de la font amb Amimone a Lerna.

 

CICLOP

Els Ciclops eren uns gegants amb un sol ull al mig del front. Fills de Urà i Gea.

El principi dels temps i havia tres Ciclops: Brontes ( el tro), Esteropés (el llampec) i Arges ( el llamp).

Aquest monstre mitològic es menjava a la gent.

 

EL MINOTAURE

El minotaure era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. La seva mare era Pasífae i el seu pare el Brau de Creta. Vivia a Grècia.

Aquest monstre mitològic apareix en diverses històries i relats, la més famosa és el mite de Teseu i el minotaure.

 

 

LES SIRENES

Les Sirenes són esser mitològics amb cos de dona i cua de peix. Les sirenes eren dotades d’una gran bellesa, que feien servir per seduir els mariners, per això, quan els mariners passaven per davant d’elles era un mal presagi perquè podrien naufragar o prendre’s i no tornar a casa.