Apol·lo:

En aquesta estàtua es representa a Apol·lo, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d’Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d’Àrtemis (la deessa de la cacera).

 

 

 

 

 

 

 

Àrtemis:

En aquesta estàtua es representa Àrtemis era la deessa de la caça i el regne animal. S’identifica amb la Diana de la mitologia romana. En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d’Apol·lo. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos. A Efes, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema.

 

 

 

 

Atena:

En aquesta estàtua es representa la deessa Atena. És la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.

Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge. El Partenó d’Atenes, a Grècia és el seu homenatge més resplandent. Se la representa com una dona vestida amb roba militar. També se l’anomena Atenea o Pal·les Atenea. L’animal que la simbolitza és l’òliba i la seva planta, l’olivera.

 

 

Cronos:

En aquesta estàtua es representa Cronos. A la mitologia grega, Cronos era fill d’Urà (el cel) i Gea (la terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. Sovint ha estat confós amb el seu homònim Cronos . A la mitologia romana Cronos fou identificat com Saturn.

Mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. De la mateixa manera, per por de ser mutilat al seu torn pels seus propis fills, els devorava al temps que la seva esposa Rea els paria. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l’obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D’ell deriven doncs les figures conegudes com a Pare Temps.

 

 

Demeter:

En aquesta estàtua es representa la deessa Demeter. És la deessa de l’agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l’arribada dels Olímpics. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. És fàcil confondre Demèter amb Gea, amb Rea o amb Cibeles, amb el sobrenom Antea. Els epítets de la deessa revelen l’amplitud de les seves funcions en la vida grega.

 

 

 

 

 

 

Dionís:

En aquesta estatua es representa el deu Dionís també conegut com a Bacus. Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

 

 

 

 

 

 

 

 

Gea:

En aquesta fotografia es representada l’estàtua de la deessa Gea o Gaia, en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella sola engendrà Pontos i Urà. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els titans, els ciclops i els Hecatonquirs.

 

 

 

 

 

 

 

Hades:

En aquesta fotografia es veu el déu Hades, es el déu dels morts i del món subterrani. Fill de Cronos i Rea, germà de Zeus, Hera, Posidó, Hèstia i Démeter. Després d’haver nascut, Hades va ser devorat per el seu pare, però salvat per el seu germà Zeus. El regne dels morts d’Hades era un regne boirós i fosc, on anaven a parar gairebé tots els mortals quan morien.

 

 

 

 

Hera

La deessa que es veu en la fotografia és Hera. Es la deessa del matrimoni. Era germana i esposa de Zeus. Filla de Rea i Crono. Se la representa com a majestuosa i solemne. A la seva mà dreta hi porta una granada, símbol de la sang fèrtil i la mort. Se la representa amb el magraner, el paó i la diadema. Els seus descendents amb la seva unió amb Zeus son Mart, Juventas i Llítia.

 

 

 

 

 

 

 

Hèrcules i el lleó de Nemea

Hèrcules, fill de Zeus i Alcmene, era el més gran dels herois mítics gràcies a la seva força sobrehumana. Matar el lleó de Nemea, va ser una de les primeres dotze proves d’Hèrcules. Era impossible matar-lo perquè es deia que Nemea tenia una pell tan gruixuda que seria molt difícil matar-lo amb qualsevol arma. Finalment Hèrcules mata al lleó de Nemea ofegant-lo amb les seves pròpies mans.

 

 

 

 

Mart:

Mart es el déu de la guerra, full de Juno i Zeus. Inicialment va se el déu de la fertilitat i la vegetació, però més tard s’inicià amb la batalla i d’aqui que en fos déu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posidó:

Déu dels mars i dels terratrèmols. Fill gran de Saturn i germà de Zeus i Hades. Tots els habitants de les aigües tenien que obeir-lo. Té com a símbol el trident.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Zeus:

Zeus és el déu dels déus i de l’Olimp. Fill de Cronos i Rea. La seva esposa es Hera i també la seva germana. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de tots els déus de l’Olimp. Té el poder de les tormentes i els llamps.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Marta Keizer (4t C)  i Ada Travesset (4t A)