EL PARC DEL LABERINT D’HORTA
El parc del Laberint d’Horta, és un jardí històric al districte Horta -Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.
Història del parc
Les obres van començar a l’any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d’un jardí neoclàssic en col•laboració amb l’arquitecte italià Domenico Bagutti. L’execució es va fer a càrrec dels mestres d’obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet i s’acabà el 1802.
A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d’en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí neoclàssic un canal d’aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.
El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.
A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l’escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l’aire lliure.
L’any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l’ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l’any 1994.
Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones.
Elements del parc
Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
El jardí neoclàssic s’estén a tres terrasses esglaonades:
A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros.
A la terrassa intermèdia, que s’alça sobre el laberint, destaquen dos templets d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de la exuberància.
A la tercera terrassa s’aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l’art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum («L’harmonia de l’art i la natura engendra bellesa») i a l’altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat («L’art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.
El jardí romàntic s’organitza en una sèrie de parterres i placetes a l’ombra de grans arbres. Al límit septentrional d’aquesta part del parc s’hi troba una cascada.
De l’antic disseny només es conserven uns pocs senyals, però sembla que el jardí romàntic fos construït per a al•ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d’un petit cementiri medieval avui desaparegut—, mentre el jardí neoclàssic gira al voltant del tema de l’amor.
La zona enjardinada del parc està envoltada d’un extens bosc mediterrani.
Fet per Eulàlia Grané (4t A)
