L’art d’estimar és un llibre que pretén ensenyar l’art de seduir i la manera de comportar-se en la vida de parella. Té un to molt humorístic i irònic, com també alguns passatges on critica la societat del seu temps (la romana del segle I). En l’època que fou publicada fou considerada amoral per la classe dirigent, però no per la classe popular, ja que l’Ars Amatoria va tenir un gran èxit de públic. L’obra està distribuïda en tres llibres, els dos primers van destinats als homes, i el darrer a les dones. Per tal d’entendre millor el llibre, Ovidi fa referència a alguns mites clàssics. Entre d’altres hi ha el mite de Laodamia i Protesilau:

Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.

En el text on hi ha la referència Laodamia i Protesilau, Ovidi vol donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.

Fet per Jordina Marsal (2n B de Batxillerat)