Monthly Archives: febrer 2013

LA RENÚNCIA EN LLATÍ DEL PAPA

Aquest és el text complet de les paraules que el Papa Benet XVI s’ha dirigit als fidels i als membres de la jerarquia eclesiàstica reunits a Roma.

Català:

Declaració del Sant Papa

“Estimats germans,

Us he convocat a aquest Consistori, no només per les tres causes de canonització, sinó també per comunicar una decisió de gran importància per a la vida de l’Església.

Després d’haver examinat davant Déu reiteradament meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí. Sóc molt conscient que aquest ministeri, per la seva naturalesa espiritual, s’ha de dur a terme no únicament amb obres i paraules, sinó també i en no menor grau patint i resant.

No obstant això, en el món d’avui, subjecte molt ràpids i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe, per governar la barca de Sant Pere i anunciar l’Evangeli, cal també el vigor tant del cos com de l’esperit , vigor que, en els últims mesos, ha disminuït en mi de tal manera que he de reconèixer la meva incapacitat per exercir bé el ministeri que em va ser encomanat.

Per això, és molt conscient de la serietat d’aquest acte, amb plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, successor de Sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels Cardenals el 19 d’abril de 2005, de manera que, des del 28 de febrer de 2013, a les 20:00 hores, la seu de Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i ha de convocar, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex.

Estimadíssims germans, us dono les gràcies de cor per tot l’amor i el treball amb què heu portat al meu el pes del meu ministeri, i demano perdó per tots els meus defectes.

Ara, confiem l’Església a cura del seu Summe Pastor, Nostre Senyor Jesucrist, i supliquem a Maria, la seva Santa Mare, que assisteixi amb la seva materna bondat als Pares Cardenals en triar el nou Summe Pontífex. Pel que a mi respecta, també en el futur, voldria servir de tot cor a la Santa Església de Déu amb una vida dedicada a la pregària “.

BENEDICTUS PP XVI

Llatí:

DECLARATIO SANCTI PATRIS

Fratres carissimi

Non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem. Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum atque administrandum.

Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando. Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corporis et animae necessarius est, qui ultimis mensibus in me modo tali minuitur, ut incapacitatem meam ad ministerium mihi commissum bene administrandum agnoscere debeam. Quapropter bene conscius ponderis huius actus plena libertate declaro me ministerio Episcopi Romae, Successoris Sancti Petri, mihi per manus Cardinalium die 19 aprilis MMV commissum renuntiare ita ut a die 28 februarii MMXIII, hora vigessima, sedes Romae, sedes Sancti Petri vacet et Conclave ad eligendum novum Summum Pontificem ab his quibus competit convocandum esse.

Fratres carissimi, ex toto corde gratias ago vobis pro omni amore et labore, quo mecum pondus ministerii mei portastis et veniam peto pro omnibus defectibus meis. Nunc autem Sanctam Dei Ecclesiam curae Summi eius Pastoris, Domini nostri Iesu Christi confidimus sanctamque eius Matrem Mariam imploramus, ut patribus Cardinalibus in eligendo novo Summo Pontifice materna sua bonitate assistat. Quod ad me attinet etiam in futuro vita orationi dedicata Sanctae Ecclesiae Dei toto ex corde servire velim.

BENEDICTUS PP XVI

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=RvHgnbh_B9Q[/youtube]

Ada Travesset (4t A)

Parc del laberint d’Horta

EL PARC DEL LABERINT D’HORTA

El parc del Laberint d’Horta, és un jardí històric al districte Horta -Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.

Història del parc

Les obres van començar a l’any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d’un jardí neoclàssic en col•laboració amb l’arquitecte italià Domenico Bagutti. L’execució es va fer a càrrec dels mestres d’obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet i s’acabà el 1802.

A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d’en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí neoclàssic un canal d’aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.

El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.

A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l’escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l’aire lliure.

L’any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l’ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l’any 1994.

Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones.

Elements del parc

Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.

El parc, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.

El jardí neoclàssic s’estén a tres terrasses esglaonades:

A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros.

A la terrassa intermèdia, que s’alça sobre el laberint, destaquen dos templets d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de la exuberància.

A la tercera terrassa s’aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l’art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum («L’harmonia de l’art i la natura engendra bellesa») i a l’altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat («L’art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.

El jardí romàntic s’organitza en una sèrie de parterres i placetes a l’ombra de grans arbres. Al límit septentrional d’aquesta part del parc s’hi troba una cascada.

De l’antic disseny només es conserven uns pocs senyals, però sembla que el jardí romàntic fos construït per a al•ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d’un petit cementiri medieval avui desaparegut—, mentre el jardí neoclàssic gira al voltant del tema de l’amor.

La zona enjardinada del parc està envoltada d’un extens bosc mediterrani.

Fet per Eulàlia Grané (4t A)