[slideshare id=14782176&doc=peliculesderomans-121018060743-phpapp01]
Natalia Vernengo i Sarah Molano (4t C)
[slideshare id=14782176&doc=peliculesderomans-121018060743-phpapp01]
Natalia Vernengo i Sarah Molano (4t C)
Molts clubs anglesos porten al seu escut un lema en llatí. Caldria investigar per què en una de les zones menys romanitzades d’Europa els va donar per retolar en llatí la frase que sintetitza l’esperit de les seves institucions; potser fos per legitimar un esport:
Club | Lema | Traducció | Escut |
Blackburn Rovers |
Arte et labore |
“Amb art (en el sentit d’habilitat) i treball “ |
|
Everton
|
Nil satis nisi optimum |
“Res excepte el màxim” |
|
Manchester City |
Superbia in proelio |
“Orgull en la lluita” |
|
Tottenham Hotspur
|
Audere est facere |
“Atrevir-se és fer-ho” |
![]() |
Arsenal |
Victoria concordia crescit |
“la victòria neix de l’avinença” |
![]() |
Sheffield Wednesday |
Consilio et animis |
“Amb seny i orgull”
|
![]() |
Swindon Town FC |
Salubritas et industria |
” Vigor i esforç” |
![]() |
Barnsley |
Spectemur agendo |
“Siguem jutjats pels nostres actes” |
![]() |
Maria Cañas (4t C) i Andrea Blanco (4t B)
Presentació de Plaute i les seves comèdies a càrrec de Marina Chaves, Judith Domènech i Estel Mindzie (4t A)
[slideshare id=14682627&doc=powerpoint-121011060019-phpapp01]
LA MITOLOGIA ROMANA.
La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l’Antiga Roma. Inicialment consistia en la creença en una sèrie de déus amb funcions específiques, i clergues associats, però sense les narracions llegendàries característiques de la mitologia grega.
Principals divinitats:
Júpiter o Jovis: déu principal del cel resplendent
Juno: esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole
Mart: déu de la guerra
Vesta: deessa de la llar
Silvà: déu dels boscos i dels ramats
Lars: déus protectors de la família i de la casa.
Hèrcules Itàlic: déu de l’alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe
Flora: deessa de les flors
Bel·lona: deessa de la guerra
Juventus: déu de la joventut
Salus: deessa de la salut
Concordia: deessa de la concòrdia
Fors: deessa de la fortuna
Dea o Ceres: deessa de la fecunditat.
HERMES(MISSATGER)
ZEUS (DÉU DELS DÉUS)
Alba Jiménez (E4A) – Marta Keizer (E4C) – Ada Travesset (E4A)
ABRIC ROMANI DE CAPELLADES:
L’Abric Romaní de Capellades és un jaciment arqueològic situat al Cingle del Capelló, a Capellades (l’Anoia). L’abric Romaní és un dipòsit de 17 metres de potència en el qual fins ara s’han excavat 27 nivells arqueològics. Correspon a una ocupació del Paleolític Mitjà per part d’homes neandertals. Es calcula una antiguitat d’uns 56.000 anys.
SEPULCRE MEGALÍTIC DE LES MALLOLES O DE PEDRAFITA (Rubió)
Aquest sepulcre megalític es remuntaria al primer terç del II mil·lenni aC. Té estructura tumulària el·líptica i a l’interior presenta un corredor delimitat per lloses disposades verticalment sobre el terra. La cambra funerària, de planta trapezoïdal, amb un terra de lloses planes d’arenisca, està separada del corredor per una llosa.
Es tracta d’un sepulcre múltiple, amb presència de 12 individus adults, dos individus joves i un nen de curta edat enterrats, als quals acompanyaven objectes d’ús personal.
MEGÀLIT DE LA DIABLERA
Al mig del Torrent de la Diabalera, trobem aquest megàlit de l’Edat del Bronze, consistent en tres grans pedres, dues de les quals actuen de suport a una de central més gran, situada en posició vertical. Alguns autors han considerat que es tracta d’una fita funerària que assenyala un lloc d’enterrament. Al seu voltant s’hi van trobar un fragment de crani, un vas eneolític, i cendres.
SEPULCRE MEGALITIC DE PLANS DE FERRAN
Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament. És del Bronze antic-mitjà i , per tant , corresponent al II mil·leni aC.
TROBALLES
Quatre dents atribuïdes a l’Home de Neandertal, diversos nivells del període mosterià, indústria lítica, diverses restes de fauna: 8 famílies de mol·luscsterrestres, fòssils de cavall, cérvol iconill de bosc, que sembla ser l’aliment principal per la gran quantitat que n’hi ha. De flora hi ha restes de bleda i de diverses lleguminoses, entre les quals les veces i la guixa.
Eulàlia Grané (4t A), Laia Ortiz (4t C) i Anna Moreno (4t B)