Arxiu d'etiquetes: Roma

Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)

cultura, General, Història, , , , , , ,

Diumenge, 7 de maig
Ha arribat el gran dia!
Eren les 19.30h de la tarda estàvem tots ben nerviosos col·locant les maletes a l’autobús i acomiadant-nos dels nostres familiars. Ens esperava una llarga nit, abans d’arribar al nostre destí vam fer una parada a l’àrea de servei de Montpellier, per sopar, eren les 23.00h de la nit i poca gent havia pogut dormir.

Dilluns, 8 de maig
La segona parada va ser a l’àrea de servei de Mònaco a les 3.00h de la matinada , tots ben cansats vam haver de baixar i estirar cames. Quan em vaig despertar de nou ja era de dia, i de seguida vam arribar a l’estació de servei de Pisa, allà vam esmorzar i vam tornar a pujar al bus direcció a la Torre de Pisa. A l’arribar, vam comprovar que la torre estava inclinada, ens vam posar a fer les típiques fotos que fa un turista quan hi va, i vam comprar quatre records.
Continua la lectura de Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO) →

HORACI

cultura, Llengua, , , , , , , , , ,

1218457487650_fQuint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.

Continua la lectura de HORACI →

Lupercalia – 15 febrer

cultura, Història, , , , ,

Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus). Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune (Faunus). Fou un dels festivals romans més antics i destacats. Era originalment un festival ramader que se celebrava cada 15 de febrer; els luperci feien diversos sacrificis d’animals i corrien pels carrers. Marc Antoni fou un dels luperci quan fou cònsol. Després del 44 aC la festa va caure en decadència però August la va restaurar al cap d’un temps i es va seguir celebrant fins als temps de l’emperador Anastasi. Altres ciutats d’Itàlia celebraven festivals amb el mateix nom, en especial són coneguts els de: Velitres, Praeneste i Nemasus. [més informació aquí]

lupercalia2

En què consistien les lupercals?
Luperca era la llopa que va acollir i alletar els nadons Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en una cova del Mont Palatí anomenada Lupercàlia, que seria el mateix que dir la Llobatera.

Continua la lectura de Lupercalia – 15 febrer →

Carnestoltes en Llatí

cultura, Història, , , , , , , ,

El nom habitual amb què es coneixia aquesta festa als Països catalans era ‘carnestoltes’. De fet, el terme ‘carnaval’ es  documenta en català per primer cop al segle XIX. Prové de l’italià carnevale, i aquest de l’antic carnelevare, compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar’, i, per tant, ‘carnaval’ significa ‘llevar la carn’. El nom ‘carnestoltes’, en canvi, el tenim documentat des de mitjans del segle XI. És un compost del substantiu carnes i de tollitas, participi analògic del verb tollo ‘treure’, i significa, per tant, ‘carns tretes’. Fixem-nos que l’etimologia ens indica que aquest dia les ‘carns estan tretes’, és a dir,  que el carnestoltes no era pas ‘el darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma’, com defineix el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, sinó el dia en què s’inicia l’abstinència. [més informació: Sàpiens: medievalistes en bloc]

L’origen del carnestoltes o carnaval:

Continua la lectura de Carnestoltes en Llatí →

Les termes romanes

estructures, , , , , ,

Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (patricii).

Juvenal (ss. I-II dC) es referia, en la seva cèlebre sentència Mens sana i corpore sano, a la salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes: la higiene personal, l’exercici físic, etc.

Continua la lectura de Les termes romanes →

El teatre romà

estructures, Història, , , , , ,

Un teatre romà és una construcció típica de l’arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat del qual era la d’oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa als Països Catalans.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tFn8tdy4zoQ[/youtube]

 

En aquesta pàgina trobareu les parts d’un teatre romà.

Si en vols saber més… (teatre llatí, teatre grec), teatre romà a l’xtec

Article premsa: Malaguanyat teatre romà

 

 

L’amfiteatre romà

estructures, Història, , ,

L’amfiteatre és un edifici oval on s’oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques:

  •  la pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.
  •  el soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.

Continua la lectura de L’amfiteatre romà →

Els esclaus a l’Antiga Roma

cultura, Història, , ,

esclaus_vi

L’esclavitud a l’antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana. Al llarg de tota la història de l’Imperi romà i el seu domini sobre la Mediterrània, Europa, Àfrica i Àsia, la societat romana va ser essencialment esclavista, i tant la seva economia com la seva estructura social es basava en un sistema de classes on l’esclau constituïa l’esglaó Continua la lectura de Els esclaus a l’Antiga Roma →

Juli Cèsar i Vercingetòrix (Guerra de les Gàl·lies)

cultura, Història, , , ,

Aquesta setmana toca traduir un text on apareix Vercingetòrix amb els alumnes de 2n de Batxillerat. Però què va passar en el moment en què Cesar venç Vercingetòrix? Què significa l’entrada a Roma de Cèsar després de la Guerra de les Gàl·lies?

En tenim un bon exemple  en la sèrie Roma de la BBC (2005).

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=K3wWtNCLC7E[/youtube]

Una altra representació pictòrica del moment és aquest quadre de Lionel Royer (1899).

Rendició de Vercingetòrix davant César, Museu Crozatie.

 

Més informació:

http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/8668/vercingetorix_rinde_ante_julio_cesar.html

Juli Cèsar: ca.wikipedia.org/wiki/Juli_C%C3%A8sar

Vercingetòrix: ca.wikipedia.org/wiki/Vercinget%C3%B2rix

Guerra de les Gàl·lies: ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_les_G%C3%A0l%C2%B7lies