L’adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació:

positiu longus -a -um ‘llarg’ d’inferioritat minus longus -a -um ‘menys llarg’ comparatiu d’igualtat tam longus -a -um ‘tan llarg’ de superioritat longior -ius ‘més llarg, força llarg’ superlatiu d’inferioritat minime longus -a -um ‘el menys llarg’ de superioritat longissimus -a -um ‘el més llarg, molt llarg’

Els comparatius d’inferioritat i d’igualtat -igual que el superlatiu d’inferioritat- s’expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l’adjectiu positiu però precedida d’un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam:

El comparatiu de superioritat

En canvi, el comparatiu de superioritat es forma normalment amb el sufix específic -ior -ius.

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual:

• el sufix de comparatiu (-ior -ius) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-),

  	longus –a –um —> long-ior / long-ius
  	fortis -e —> fort-ior / fort-ius
  	ingens ingentis –> ingent-ior / ingent-ius

• a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre):

longior -ius

Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall). D’altra banda els adjectius acabats en -eus, -ius i -uus presenten un comparatiu analític (magis + l’adjectiu en grau positiu) com el de les llengües romàniques:

• idoneus: magis idoneus
• egregius: magis egregius
• arduus: magis arduus

El superlatiu de superioritat

El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual:

• el sufix de comparatiu (-issim-) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-),

  	longus –a –um —> long-issim-
  	fortis -e —> fort-issim-
  	ingens ingentis –> ingent-issim-

• a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (amb el N. masc. sg. en -us):

longissimus -a -um

Formacions particulars:

• Els adjectius amb l’arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

  Ex: pulcher pulchra pulchrum –> pulcherrimus -a -um (amb r doble!)

• Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

  Ex: facilis -e –> facillimus -a -um (amb l doble!)

El superlatiu absolut Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l’adverbi ‘molt’ + l’adjectiu o amb l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu: ‘Lèsbia és bellíssima‘. Lesbia pulcherrima est. ‘Lèsbia és molt bella‘. ‘Lèsbia és la més bella‘. El superlatiu relatiu Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres: Amb genitiu sol: Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. ‘Lèsbia és la més bella de totes les dones’. Amb la preposició ex + ablatiu: Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. ‘Lèsbia és la més bella de totes les dones’. Amb la preposició inter + acusatiu: Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. ‘Lèsbia és la més bella entre totes les dones’.