Dues alumnes de 4t d’ESO A, Júlia Barrionuevo i Hiba Chentouf, han estat guardonades amb el primer premi del “certamen a favor de la cultura clàssica”, organitzat des de l’ICE Dolors Condom i la Universitat de Girona. Hi havien presentat el pòster Praeteritum facit futurum. Nos pro cultura classica (El passat fa el futur. Nosaltres a favor de la cultura clàssica).
Enhorabona!
El jurat del Certamen d’eslògans a favor de la cultura clàssica ha valorat per unanimitat premiar l’eslògan amb el missatge Praeteritum facit futurum de Júlia Barrionuevo i Hiba Chentouf de l’INS Olivar Gran. Els membres del jurat destaquen que aquest missatge aplega l’essència de la resta de propostes presentades pel que fa a l’encoratjament de l’estudi de la cultura clàssica en pro d’una formació de qualitat.
El Premi es lliurarà el 27 de juny de 2022 al Claustre de la Facultat de Lletres a les 18:00h.
Enhorabona a les alumnes i al docent per participar en aquest projecte de promoció de la cultura clàssica entre alumnes.
Mantua me genuit, Calabria rapuere, tenet nunc Parthenope: cecini pascua, rura, duces.
«Màntua em va engendrar, els calabresos se’m van emportar, ara em té la Partenopea; vaig cantar les pastures, els camps, els cabdills»
Epitafi de Publius VergiliusMaro. Traducció Mª Àngela Villalonga i Vives, Catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona
P. VERGILI MARONIS AENEIDOS LIBER PRIMVS
Arma virumque canō, Trōiae quī prīmus ab ōrīs Ītaliam, fātō profugus, Lāvīniaque vēnit lītora, multum ille et terrīs iactātus et altō vī superum saevae memorem Iūnōnis ob īram; multa quoque et bellō passūs, dum conderet urbem, 5 inferretque deōs Latiō, genus unde Latīnum, Albānīque patrēs, atque altae moenia Rōmae.
Urbs antīqua fuit, Tyriī tenuēre colōnī, Karthāgō, Ītaliam contrā Tiberīnaque longē ōstia, dīves opum studiīsque asperrima bellī, quam Iūnō fertur terrīs magis omnibus ūnam 15 posthabitā coluisse Samō; hīc illius arma, hīc currus fuit; hōc rēgnum dea gentibus esse, sī quā Fāta sinant, iam tum tenditque fovetque. Prōgeniem sed enim Trōiānō ā sanguine dūcī audierat, Tyriās olim quae verteret arcēs; 20 hinc populum lātē regem bellōque superbum ventūrum excidiō Libyae: sīc volvere Parcās. Id metuēns, veterisque memor Sāturnia bellī, prīma quod ad Trōiam prō cārīs gesserat Argīs— necdum etiam causae īrārum saevīque dolōrēs 25 exciderant animō: manet altā mente repostum iūdicium Paridis sprētaeque iniūria fōrmae, et genus invīsum, et raptī Ganymēdis honōrēs. Hīs accēnsa super, iactātōs aequore tōtō Trōas, rēliquiās Danaum atque immītis Achillī, 30 arcēbat longē Latiō, multōsque per annōs errābant, āctī Fātīs, maria omnia circum. Tantae mōlis erat Rōmānam condere gentem!
Vix e conspectu Siculae telluris in altum vela dabant laeti, et spumas salis aere ruebant, 35 cum Iuno, aeternum servans sub pectore volnus, haec secum: ‘Mene incepto desistere victam, nec posse Italia Teucrorum avertere regem? Quippe vetor fatis. Pallasne exurere classem Argivom atque ipsos potuit submergere ponto, 40 unius ob noxam et furias Aiacis Oilei? Ipsa, Iovis rapidum iaculata e nubibus ignem, disiecitque rates evertitque aequora ventis, illum expirantem transfixo pectore flammas turbine corripuit scopuloque infixit acuto. 45 Ast ego, quae divom incedo regina, Iovisque et soror et coniunx, una cum gente tot annos bella gero! Et quisquam numen Iunonis adoret praeterea, aut supplex aris imponet honorem?’
Talia flammato secum dea corde volutans 50 nimborum in patriam, loca feta furentibus austris, Aeoliam venit. Hic vasto rex Aeolus antro luctantes ventos tempestatesque sonoras imperio premit ac vinclis et carcere frenat. Illi indignantes magno cum murmure montis 55 circum claustra fremunt; celsa sedet Aeolus arce sceptra tenens, mollitque animos et temperat iras.
Després de la nostra visita a Barcino, vam dirigir-nos cap a Tarragona per conèixer Tarraco, la ciutat romana, la capital de província, la ciutat on durant un parell d’anys hi va viure l’emperador Octavi August…
Vam anar a dinar i a la tarda vam començar la primera de les visites que ens organitzava Auriga Serveis Culturals:
I per la tarda vam anar a visitar el MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) que està situat al Tinglado 4 perquè l’edifici on es trobava estarà uns anys amb obres:
I quan vam acabar la nostra visita, ja vam tornar cap a Figueres.
Va ser un viatge on vam aprendre moltíssim!
Montse Giménez, professora de Llatí de l’Ins Olivar Gran de Figueres.
Durant el mes de gener, els dies 23 i 24 concretament, des del Departament de Cultura Clàssica de l’Institut Olivar Gran de Figueres vam organitzar un viatge a Barcino i Tarraco.
El dimecres al matí vam anar a Barcelona per poder visitar Barcino, la Barcelona romana. Es va donar un dossier a cadascun dels alumnes i, en la part de Barcino, havien de buscar ells sols les solucions a diverses preguntes. A més a més, havien d’anar seguint pels carrers que se’ls indicava en aquest dossier i així anaven fent el recorregut de la Barcelona romana.
Des d’aquí, els alumnes van començar un recorregut que els va portar per diversos llocs relacionats amb Barcino: la necròpolis, l’aqüeducte romà, les torres romanes, les lletres de Joan Brossa on hi ha escrit BARCINO, el fòrum, el temple d’August, les muralles…
Diumenge, 7 de maig Ha arribat el gran dia!
Eren les 19.30h de la tarda estàvem tots ben nerviosos col·locant les maletes a l’autobús i acomiadant-nos dels nostres familiars. Ens esperava una llarga nit, abans d’arribar al nostre destí vam fer una parada a l’àrea de servei de Montpellier, per sopar, eren les 23.00h de la nit i poca gent havia pogut dormir.
Dilluns, 8 de maig
La segona parada va ser a l’àrea de servei de Mònaco a les 3.00h de la matinada , tots ben cansats vam haver de baixar i estirar cames. Quan em vaig despertar de nou ja era de dia, i de seguida vam arribar a l’estació de servei de Pisa, allà vam esmorzar i vam tornar a pujar al bus direcció a la Torre de Pisa. A l’arribar, vam comprovar que la torre estava inclinada, ens vam posar a fer les típiques fotos que fa un turista quan hi va, i vam comprar quatre records. Continua la lectura de Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)→
El passat dimarts, 21 de març, vam anar a Barcelona amb els alumnes de Llatí de 4ESO i 2BAT de l’Ins Olivar Gran de Figueres.
La visita va consistir a veure què i com era la ciutat romana de Barcino, el nom complet de la qual era: COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO.
Aquí teniu un vídeo sobre la reconstrucció en 3D de Barcino:
Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus). Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune (Faunus). Fou un dels festivals romans més antics i destacats. Era originalment un festival ramader que se celebrava cada 15 de febrer; els luperci feien diversos sacrificis d’animals i corrien pels carrers. Marc Antoni fou un dels luperci quan fou cònsol. Després del 44 aC la festa va caure en decadència però August la va restaurar al cap d’un temps i es va seguir celebrant fins als temps de l’emperador Anastasi. Altres ciutats d’Itàlia celebraven festivals amb el mateix nom, en especial són coneguts els de: Velitres, Praeneste i Nemasus. [més informació aquí]
En què consistien les lupercals?
Luperca era la llopa que va acollir i alletar els nadons Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en una cova del Mont Palatí anomenada Lupercàlia, que seria el mateix que dir la Llobatera.
Sant Valentí, del llatí Valentinus (derivat de valens, “valent”) és el nom d’un santmàrtir que, probablement morí cap a l’any 270 a Roma, durant el regnat de l’emperador Claudi II el Gòtic. Celebrat el 14 de febrer, la seva personalitat s’ha confós amb les d’altres figures, com un llegendari bisbe de Terni, Valentí de Terni que, en realitat no existí. Valentí de Roma és venerat com a sant en diferents confessions cristianes.
Diu la llegenda que era un metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II, qui considerava incompatible la carrera de les armes amb la familiar. L’emperador, llavors, n’ordenà l’execució: fou colpejat amb pals i pedres i, finalment decapitat entre el 269 i el 273, fora de les muralles, a la vora de la via Flamínia.
La festa de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I, fixant-se a l’Església catòlica el 14 de febrer: el mateix dia se celebraven el sant màrtir romà i el bisbe de Terni. (més informació aquí)
Cupido o Cupid fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú. Se’l fa responsable dels amors i les passions dels mortals.[1]
El nom habitual amb què es coneixia aquesta festa als Països catalans era ‘carnestoltes’. De fet, el terme ‘carnaval’ es documenta en català per primer cop al segle XIX. Prové de l’italià carnevale, i aquest de l’antic carnelevare, compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar’, i, per tant, ‘carnaval’ significa ‘llevar la carn’. El nom ‘carnestoltes’, en canvi, el tenim documentat des de mitjans del segle XI. És un compost del substantiu carnes i de tollitas, participi analògic del verb tollo ‘treure’, i significa, per tant, ‘carns tretes’. Fixem-nos que l’etimologia ens indica que aquest dia les ‘carns estan tretes’, és a dir, que el carnestoltes no era pas ‘el darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma’, com defineix el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, sinó el dia en què s’inicia l’abstinència. [més informació: Sàpiens: medievalistes en bloc]
