Mostra tots els articles de Montse Giménez

Empúries

El conjunt arqueològic d’Empúries (del grec emporion, ‘mercat’) comprèn quatre unitats diferenciades. La ciutat vella, o paleàpolis, és a l’antic illot on avui hi ha el poblet de Sant Martí d’Empúries, al nord-est de l’Escala (Alt Empordà).

Vora la platja hi ha la neàpoli, la impressionant ciutat grega actualment del tot excavada: aquesta nova ciutat va sorgir de l’impuls de comerciants i mariners foceus cap al 575 aC, i es va ampliar ràpidament amb una àgora porticada i un port.

El 218 aC hi arribaren els romans, que hi instal·laren un campament militar. Amb el temps, aquesta ciutat romana s’uní amb la grega, i constitueix el tercer element del conjunt.

Per acabar, a redós de la nova ciutat es va instal·lar un poblat d’indigets, les ruïnes del qual no han pogut ser encara localitzades; amb tot, sembla que duia el nom d’Indike. Cap al segle II dC el conjunt fou progressivament abandonat.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya compta amb una branca a Empúries i hi organitza diverses activitats, cursos i exposicions temporals.

Aquí teniu un parell de vídeos perquè us feu una idea de què és Empúries:

Continua la lectura de Empúries →

Les termes romanes

Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d’oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (patricii).

Juvenal (ss. I-II dC) es referia, en la seva cèlebre sentència Mens sana i corpore sano, a la salut tant intel·lectual com física, la preparació de la qual es duia a terme dins les termes: la higiene personal, l’exercici físic, etc.

Continua la lectura de Les termes romanes →

El teatre romà

Un teatre romà és una construcció típica de l’arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l’antiga Roma i la finalitat del qual era la d’oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa als Països Catalans.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tFn8tdy4zoQ[/youtube]

 

En aquesta pàgina trobareu les parts d’un teatre romà.

Si en vols saber més… (teatre llatí, teatre grec), teatre romà a l’xtec

Article premsa: Malaguanyat teatre romà

 

 

Nadal en Llatí

  • Comencem amb una famosa cançó tradicional de nadal en llatí, l’Adeste Fideles (aquí trobareu la lletra en llatí i la seva traducció en castellà).

Adeste Fideles

Lletra en català “ADESTE FIDELES”

  • Felicitacions de Nadal i Any Nou en llatí:

* Felix Nativitas!

* Felix finis anni!

* Gloria in excelsis.

* Puer natus est.

  • Pax hominibus bonae voluntatis (Pau als homes de bona voluntat)
  • Natale hilare et Fastum Annum Novum (Bon Nadal i Feliç any Nou)
  • Laetum festum nativitatis et annum novum faustum felicem vobis precor (Enmig de l’alegria de la festa del Nadal i un feliç any nou i pròsper per a vosaltres)

dibuix

  • Les Saturnals (Saturnalia) van ser una festa romana dedicada al déu Saturn, que se celebraven cada any el dia 17 de desembre.
  • Orígens del nadal (article)
  • L’origen del nadal (article)
  • Consells per donar un toc “saturnal” a les festes de Nadal.
  • Nadales en llatí.

La comèdia romana: Plaute i Terenci

EL TEATRE A L’ANTIGA ROMA

El teatre llatí és el teatre que es feia a l’antiga Roma, incloent textos, música, escenografia, indumentària i costums, representat en llengua llatina. Alguns dramaturgs romans cèlebres van ser Plaute, Terenci i Sèneca, tot i que també destaquen, per exemple, Fabi Dossè, Luci Atti i Titini. Algunes obres són encara ben conegudes, com el Truculent, de Plaute, o nombroses tragèdies de Luci Atti, com Medea o Les troianes, algunes d’elles sobretot gràcies a nombroses adaptacions (de teatre, cinema, òpera, dansa, etc.) d’autors posteriors.

Continua la lectura de La comèdia romana: Plaute i Terenci →

L’amfiteatre romà

L’amfiteatre és un edifici oval on s’oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques:

  •  la pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.
  •  el soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.

Continua la lectura de L’amfiteatre romà →

El mite de Perseu

Aquesta setmana, amb els alumnes de 4ESO hem treballat el mite de Perseu. Per fer-ho més interessant, aquests dies mirarem la pel·lícula “Fúria de Titans” i compararem què ens diu el mite i que surt a la pel·lícula. El millor treball el penjarem al nostre bloc!

Us deixo el tràiler per anar fent boca!

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cfk-eagYt9Q[/youtube]

Carmina Burana

Aquesta setmana, amb els alumnes de Llatí de 2n de Batxillerat hem escoltat els Carmina Burana de Carl Orff i n’hem explicat el seu origen. 

Carmina burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l’abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern) a Baviera i que és conservat a la Biblioteca Estatal Bavaresa a Munic. El compositor alemany Carl Orff s’hi va inspirar per compondre la seva cantata escènica Carmina Burana el 1937. El terme ve del llatí carmĕn carmĭnis, “cant” o “càntic” (no s’ha de confondre amb el mot àrab carmén, “jardí”), i burana és l’adjectiu gentilici que indica la procedència: “de Bura” (el nom llatí de la ciutat alemanya de Beuern, a Baviera). El significat del nom és, per tant, “Cançons de Beuern”.

Continua la lectura de Carmina Burana →