Aquesta setmana, amb els alumnes de Llatí de 2n de Batxillerat hem escoltat els Carmina Burana de Carl Orff i n’hem explicat el seu origen.
Carmina burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l’abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern) a Baviera i que és conservat a la Biblioteca Estatal Bavaresa a Munic. El compositor alemany Carl Orff s’hi va inspirar per compondre la seva cantata escènica Carmina Burana el 1937. El terme ve del llatí carmĕn carmĭnis, “cant” o “càntic” (no s’ha de confondre amb el mot àrab carmén, “jardí”), i burana és l’adjectiu gentilici que indica la procedència: “de Bura” (el nom llatí de la ciutat alemanya de Beuern, a Baviera). El significat del nom és, per tant, “Cançons de Beuern”.
El còdex, que és un llibre en fulls blancs que normalment s’utilitza per escriure a mà, a més, recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en llatí (encara que no amb metre clàssic), en part en un dialecte del germànic antic mitjà, i del francès antic. Van ser escrits per estudiants i clergues pels volts de la dècada del 1230, i s’hi fa gala del gaudi per viure i de l’interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i el gaudi de la natura, i amb la seva crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió contraposada a la que es va desenvolupar en el segle XIX respecte a l’edat mitjana com una “època fosca”.
Com a objectiu, el Carmina Burana, s’inspira en el poeta llatí Ovidi però, a més a més, el que també feia era crear noves coses per així fer que la rima destaques.
Els manuscrits del Carmina Burana són la màxima representació de la poesia goliarda, un moviment internacional, amb cançons originàries de diferents països: Occitània, França, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, Corona d’Aragó, Castella i Alemanya que tracten temàtiques relacionades amb el vi, el joc i les dones. En els Carmina Burana se satiritza i critica tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les Kontrafakturen, produccions artístiques que imiten el ritme de les lletanies de l’Antic Testament per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l’amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels carmina potoria.
La col·lecció dels diversos tipus provenents del Carmina es troba dividida en 6 parts:
Carmina ecclesiastica (cançons sobre temes religiosos)
Carmina moralia et satirica (cants morals i satírics)
Carmina amatoria (cançons d’amor)
Carmina potoria (conté obres sobre la beguda, i també paròdies)
Ludi (representacions religioses)
Supplemantum (versions de totes les anteriors, amb algunes variacions)
El Carmina Buranna Sonata:
Durant el segle XX, el carmina burana era una obra musical, composta per Carl Orff, qui utilitzava textos medievals extrets del Carmina Burana Medieval. Carl Orff va subtitular el Cramina Burana en llatí així: ” Cantiones profánae cantóribus et choris cantándae comitántibus instrumentis atqüe imáginibus mágicis”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GD3VsesSBsw[/youtube]
Aquí trobareu els textos en llatí, català i castellà:
http://webs.ono.com/jgarciailla/doc/carmina.pdf