Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l’Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus). Se celebraven cada any en honor de Luperc el déu de la fertilitat i en honor del déu dels socors Faune (Faunus). Fou un dels festivals romans més antics i destacats. Era originalment un festival ramader que se celebrava cada 15 de febrer; els luperci feien diversos sacrificis d’animals i corrien pels carrers. Marc Antoni fou un dels luperci quan fou cònsol. Després del 44 aC la festa va caure en decadència però August la va restaurar al cap d’un temps i es va seguir celebrant fins als temps de l’emperador Anastasi. Altres ciutats d’Itàlia celebraven festivals amb el mateix nom, en especial són coneguts els de: Velitres, Praeneste i Nemasus. [més informació aquí]

En què consistien les lupercals?
Luperca era la llopa que va acollir i alletar els nadons Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en una cova del Mont Palatí anomenada Lupercàlia, que seria el mateix que dir la Llobatera.

Va ser en aquesta cova on, a partir del segle V a.n.e., es feia la cerimònia en honor del déu Luperc o Faune. Se li dedicaven cants mentre els sacerdots sacrificaven una cabra i un gos. Amb la seva sang mullaven el front de dos nois, que es barrejaven amb la gent i altres nois, amb un manyoc de llana xopa de llet, els netejaven la sang.

Els sacerdots desfilaven nus fuetejant amb tires de les pells dels animals les dones que descobrien la seva esquena. Així, creien, serien fecundades ben aviat pels seus marits. L’ofici finalitzava amb un àpat en el que es menjaven la carn dels animals sacrificats.

Aquesta era la cerimònia inicial, però amb el pas del temps va anar degenerant, convertint-se en la festa de la llibertat sexual, on el vi hi corria amb abundància. Eren tan grans els desordres i excessos que s’hi cometien, que els governants romans van prohibir la festa ja abans de la nostra era, però més d’amagat o més públic, la gent va seguir celebrant-la.

L’any 313 l’emperador Constantí va declarar legal la religió cristiana, el 341 es prohibiren de nou les lupercals, el 392 l’emperador Teodosi prohibí tots els cultes pagans, declarant il·legal el paganisme i condemnant a mort a qui visités els temples, adorés els ídols o fes sacrificis, i el 428 Honori feu destruir tots els altars pagans. Totes aquestes contundents mesures repressores no degueren ser suficients per eradicar les lupercals, ja que de nou el 496, el papa Gelasi torna a demanar la seva prohibició en un extens document que s’ha conservat íntegre. Per ell sabem que Gelasi retreu fins i tot a gent de confessió cristiana la seva participació en les lupercals. [Bloc: Mitologia Catalana]

Mireu aquest fragment del llibre Vida Religiosa a l’Antiga Roma:

I en aquest Bloc: Graecorum et romanorum trobareu dos fragments més de Tit Livi i Plutarc on es parla de les Lupercalia: