Aqüeductes i vies romanes

Amb els alumnes de 1r de Batxillerat estem parlant sobre les construccions romanes, concretament, sobre els aqüeductes i les vies de comunicació.

Aquí trobareu un bon resum i un segui d’informacions que poden ser útils per saber-ne més sobre aquest tema!

Mireu aquest vídeo sobre la romanització, Quan tots els camins duien a Roma. L’arribada dels romans:

TOTES LES VIES DUEN A ROMA

A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa de viària que va acabar unint totes les províncies de l’Imperi. L’objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o sublevacions. Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies van adquirir més un valor comercial i administratiu que no militar. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Herculea, anomenada més tard uia Augusta, paral·lela a la costa. Aquesta va ser la primera que es va construir a la península Ibèrica, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat aleshores més important, amb l’entrada a través dels Pirineus… (per continuar llegint: Xtec. Vies romanes).

Mireu aquest vídeo sobre els ponts romans:

ELS AQÜEDUCTES

Les cases no tenien aigua corrent, excepte les domus, però cada illa de cases solia disposar d’una font pública. A més, en qualsevol ciutat s’havien construït diverses termes i s’havien de regar els jardins públics i privats. Per tant una ciutat romana necessitava un subministrament d’aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L’aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. L’aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d’arcs sobreposades. Aquesta última és la imatge més difosa per l’espectacularitat de restes com l’aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, anomenat el Pont del Diable, el de Segovia o el Pont del Gard.

En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d’aigua (castellum aquae), on l’aigua es filtrava d’impureses i des d’on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades. (per continuar llegint: Xtec. Aqüeductes).

Mireu aquest documental sobre els aqüeductes:

MÉS INFORMACIÓ:

Bloc: Omnes viae Romam ducunt : La Via Augusta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà