La casa romana (en llatí domus) fou l’habitacle típic de l’antiga Roma, ben conegut gràcies a l’anomenada Casa del Menandre (pel nom d’un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l’Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d’espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d’una ciutat residencial dels patricis, la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae. [més informació aquí]
Parts d’una casa romana, domus:
