Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim , del colibrí. Era un cant tan melodiós i tant sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.
– M’hi casaria de bon grat! -va dir la noia enamorada.
I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta, que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta , desilusionada, se’n va tornar al seu poble.
La seva germana li va dir:
– Què et passa ?
– No passa res -i se’n va anar plorant a la seva habitació.
Va plorar i plorar durant setmanes. De sobte va sentir una veu.
– Qui ets ?
– Sóc la teva fada madrina. Què et passa ?
-Que m’he enamorat d’un colibrí.
-No ploris, pensa que sempre estaré amb tu.Crida’m amb aquest xiulet màgic i jo vindré quan em necessitis.
Va passar el temps però la noia encara estava enamorada, no podia oblidar al colibrí. La seva mare estava molt preocupada perquè la noia es passava el dia a la finestra.
La noia tenia el desig d’anar-se’n amb el seu amor . El colibrí en aquell temps estava molt trist . La noia va recordar que tenia el xiulet màgic de la fada madrina, llavors el va bufar i de cop i volta va aparèixer la fada.
– Que vols ?
– Podries concedir-me tres desitjos ?
– D’acord.
– El primer desig és que pugui estar amb el meu amor, el segon que sigui com ell de petit i el tercer que canti com ell de bonic.
La fada madrina li va concedir els tres desitjos i la noia i el colibrí van viure feliços per sempre més.
Joice Gaybor Muyulema