Hi havia una vegada dues hàmsters. Una de les hàmsters es deia Flor i l’altre Mimi.

Les dos s’ho passaven molt bé juntes però cadascuna tenia la seva propietària. La propietària de la Mimi es deia Nerea i la de la Flor es deia Ikram, també les dues nenes eren amigues.

Aquests només és el començament d’aquesta història encara no sabeu el que els esperarà, ara us explicaré la història de la Mimi.

Un dia la Nerea va anar a un teatre que es deia Liceu, perquè la Ikram li havia regalat una entrada per al concert.

Quan va acabar el concert va arribar la mala notícia. La Mimi havia mort.

La Nerea va plorar dia i nit sense parar.

Ara us explicaré la història de la Flor.

Tot va començar en un dia d’estiu quan l’ Ikram va anar al Marroc de vacances per veure a la seva família.

Quan van passar dos mesos l’ Ikram va decidir tornar de les vacances però en una ciutat que es diu Rabat va morir la Flor.

Ikram i Nerea

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim , del colibrí. Era un cant tan melodiós i tant sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

– M’hi casaria de bon grat! -va dir la noia enamorada.

I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta, que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta , desilusionada, se’n va tornar al seu poble.

La seva germana li va dir:

– Què et passa ?

– No passa res -i se’n va anar plorant a la seva habitació.

Va plorar i plorar durant setmanes. De sobte va sentir una veu.

– Qui ets ?

– Sóc la teva fada madrina. Què et passa ?

-Que m’he enamorat d’un colibrí.

-No ploris, pensa que sempre estaré amb tu.Crida’m amb aquest xiulet màgic i jo vindré quan em necessitis.

Va passar el temps però la noia encara estava enamorada, no podia oblidar al colibrí. La seva mare estava molt preocupada perquè la noia es passava el dia a la finestra.

La noia tenia el desig d’anar-se’n amb el seu amor . El colibrí en aquell temps estava molt trist . La noia va recordar que tenia el xiulet màgic de la fada madrina, llavors el va bufar i de cop i volta va aparèixer la fada.

– Que vols ?

– Podries concedir-me tres desitjos ?

– D’acord.

– El primer desig és que pugui estar amb el meu amor, el segon que sigui com ell de petit i el tercer que canti com ell de bonic.

La fada madrina li va concedir els tres desitjos i la noia i el colibrí van viure feliços per sempre més.

Joice Gaybor Muyulema