Als anys 50 la industria americana passa per moments complicats, per una banda la “cacera de bruixes” del govern americà es fixa en molts actors i intel·lectuals als que se’ls acusa de comunistes.

Per altra banda la consolidació de la Televisió fa que els estudis busquen les  superproduccions de gran pressupost per atreure als espectadors al cinema. El gènere més utilitzat va ser el històric amb les grans superproduccions èpiques. Es tractava de films  que buscaven el efectisme per damunt de l’argument,  la música era utilitzada  per situar les escenes en llocs i èpoques passades com  l’Edat mitjana, l’Egipte faraònic o   la Roma imperial. La música és orquestral  i es  busquen recursos que traslladen al espectador a aquest moment històric. (efectes de cornetes, instruments antics, increment de la percussió , incorporació de cors…)  

Exemples: La túnica sagrada (Henry Koster), Ben Hur (William Wyler), Barrabás (Richard Fletxer), els deu manaments i els set magnífics (Elmer Berstein)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=UWNR9l1s3ag[/youtube]

A més  cal destacar a compositors com Bernard Herrman i  la seva col·laboració amb Alfred Hitchcock, pel qual va compondre la música de vuit films, entre altres Vertigo, Psicosis.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=NT-FYv55eMk[/youtube]