Paranoid Park, de Gus Van Sant (2007)
El dia 28 de gener els alumnes de l’Institut Alexandre Galí, l’Institut Badalona Nou, l’Institut Bellvitge, l’Institut Castellet i l’Institut Les Corts han assistit a la projecció de Paranoid Park de Gus Van Sant (2007) a la Filmoteca de Catalunya.
gener 31st, 2010 a les 22:35
La pel.lícula em va agradar moltíssim. El que voldria destacar sobretot és el fet que el protagonista fos un skater i adolescent. Normalment les pel.lícules que arriben al gran públic s’allunyen força de la quotidianeïtat i del món real que envolta l’adolescent. Gus Van Sant aconsegueix recrear la intimitat a través d’aquest Park anomenat gairebé metafòricament Paranoid, com les paranoies que el protagonista pateix a causa de les circumstàncies que viu.
febrer 2nd, 2010 a les 12:05
A mi em va agradar el moment en què va començar a ploure i a tronar perquè es podia gaudir de la magnífica imatge del pont i es veien els llums amb moviment a causa dels forts trons. Em van impactar tots els colors dels diferents habitatges; vermells, grocs…
Són molt bones les escenes dels salts amb l’skate on es podien observar tots els moviments dels peus: flips, manuals…
febrer 2nd, 2010 a les 12:17
L’escena més commovedora per nosaltres va ser la part en què el tren parteix en dues meitats el vigilant de seguretat. És bastant desagradable però estava ben aconseguida ja que l’home semblava que de debò estava partit en dues meitats, i et deixa amb la intriga de saber com ho han fet per crear l’efecte que una persona està movent-se amb mig cos separat de la resta.
febrer 17th, 2011 a les 13:17
Paranoid Park “Una pel·lícula que no es veu cada dia”.
El director volia explicar com se sentia el protagonista a partir dels recursos que ens aporta la càmera i la manera d’utilitzar-la. Sobretot aïllant el personatge i jugant amb la profunditat de camp. Sembla que el món vagi a un altre ritme que el seu, és com si les seves hores passessin més a poc a poc.
Alex, el protagonista, se sent sol, aïllat de la resta del món i molt preocupat pels problemes que té.
El noi ha comès un homicidi. El seus pares se separen i la seva xicota, que és molt insistent vol una relació més seriosa, l’Alex sembla que no se l’acabi d’estimar del tot.
Al noi li costa comunicar-se , és poc expressiu i és molt difícil accedir-hi per ajudar-lo. Es guarda tots els sentiments per ell i se li fan una muntanya.
A la pel·lícula predominen els primers plans que transmeten la força de les emocions de l’Alex d’una manera molt intensa a l’espectador.
En el film, existeix una relació entre la consciència del personatge i els moviments de càmera.
Aquesta pel·lícula és molt especial, sobretot perquè no és com un film de misteri convencional, sinó que en comptes de mantenir la intriga de qui ha estat l’assassí, ens vol transmetre a cada moment els sentiments i els pensaments de l’Alex i manté el misteri de què farà el noi finalment.
Institut Castellet