Institut Domènech i Montaner 2010-2011

ALEX ARENAS I RACHIDA EZZAYDOUNI
Proposta 1:
Tria el minut: Grabació en un Condis supermercats.
Dies i hora: Dimecres 17 de novembre a les 18:00
Descriure el minut:Veure com la gent compra i es fa ús de les màquines registradores.
Proposta 2:
Tria el minut: Compra de alguna cosa per picar abans d’entrar al cinema a Mataró Park.
Dies i hora: 18 dijous a les 4 de la tarda.
Descriure el minut: Gravació de com molta gent comra crispetes, begudes… abans d’entrar al cinema (si no fos possible a Mataró Park hi ha moltes altres coses!)

PATRICIA PACHECO I LAURA MORENO
Dia a Mataró, a la plaça Santa Anna, al carrer Barcelona, al passeig marítim de Premià, un dia de pluja.
Un dia de pluja, quan volgués el temps i el dia de Premià hauria de ser un dissabte o un diumenge, que és quan la gent a va a passejar i amb bicicletes.
El dia a Mataró seria a la plaça Santa Anna i al carrer Barcelona, com la gent compra i menja en els restaurants que hi ha.El dia seria per a Mataró, el dia 18 dijous a les 4 de la tarda.
A Premià seria quan la gent esta amb els seus néts o amb bicicletes o alguna altra cosa però seria un dissabte o un diumenge.
El dia de pluja seria quan la gent se’n va corrent perquè la gent es mulla i no porta paraigües.

CARLA CALVACHE I JUDIT LLAUGER
Volem anar un dia a la llar d’infants “el Palauet” quan facin una activitat, el suficient divertida com perquè el minut no es faci avorrit. Ho farem en un horari escolar, ja que ells fan classe igual que nosaltres.
Nosaltres tenim com a idea principal gravar una classe, però si no va bé, tenim la idea de gravar mentre dinen al menjador, o al pati, mentre juguen.
Trobem que ens hauríem d’estar una estoneta perquè els nens s’acostumin a la càmera i no facin ximpleries ni res d’això, que es comportin amb normalitat, així el minut semblarà més normal.

ARTUR LOVAINA I RUBEN PUBILL
Proposta 1:
Tria el minut: Acte FEM LLUM A LA INDEPENDÈNCIA al Masnou Decidim.
Dies i hora: Dissabte 13 de Novembre les 17h.
Descriure el minut: Quan es faci fosc, molta gent, encendrà les seves torxes i cantaran els segadors (himne de Catalunya)
Proposta 2:
Tria el minut: Regata de velers.
Dies i hora: Encara està per decidir.
Descriure el minut: Gravar des de un vaixell, una regata o simplement com es mou el vaixell parat al mig de mar.

POL LIROLA I RUBEN CINPEANU
Minut: Gravar com la gent passa amunt i avall pels quatre cantons, que és el final de la riera de Canet de mar.
Dies i hora: Tenim pensat gravar un dia que passi molta gent, el cap de setmana, sobre les 7 de la tarda.
Descripció del minut: És un pla bastant interessant, en el que passa força gent. Hi ha bars, una biblioteca, i la gent va cap a l’estació o arriba des de l’estació que està una mica més a baix. Podríem intentar gravar des d’un pla aeri, un balcó o una finestra. Intentaríem que no ens veiessin perquè així no mirarien a la càmera i semblaria més natural.

DANI ARANDA I VICTOR ESTEVE
AUTOPISTA:
Anem a l’autopista i gravem des d’ un pont com passen els cotxes. És igual el dia i l’ hora perquè quasi sempre passen molts cotxes.
Es veuria com els cotxes passen cap a amunt i avall, i l’ hora seria sobre les 8,30 o 9 del matí , perquè no hi haurà tanta llum i és el moment que passen més cotxes.
TREN:
Veiem un pla general on es veu com arriba el tren, baixa la gent, puja la gent, i el tren se’n va. Tot això podria ser qualsevol dia a les 4 o 4,30 de la tarda més o menys.
BAR:
Aniríem al meu bar i ens posaríem que es vegi un pla general en un lloc on s’enfoqui tota la barra per tal de veure com serveixen a la gent que entra i surt i es pren alguna cosa, etc. Això seria els dijous que hi ha paella, hi ha més gent i l’hora seria sobre les 1,30 o 2 del migdia.

XAVI NOGUERAS I MONTSE CARRILLO
Minut triat: Forn de pa i acer inoxidable.
-Forn: 6h i 8h.
– dimarts, dimecres, dijous i diumenges
-acer inoxidable: 8h a 17’15.
– Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres
Descripció del minut lumière:
-FORN:
La idea seria anar quan s’està preparant la massa del pa i com es cou en el forn tradicional.
Posaríem la càmera en un pla horitzontal per tal que es veiés tot.
ACER INOXIDABLE:
-Aniríem a les hores de treball dels treballadors per tal que es vegi com utilitzen les màquines per doblegar l’acer i trencar-lo.
Posaríem la càmera en un punt de vista diagonal per veure tot el que passa durant el minut.

JOAN RIERA I ENZO ARÉVALO
-Tria del minut:El minut que hem triat és la platja, els vaixells navegant.
Dies i hora:Qualsevol dia per el dematí.
-Descriure minut: Platja: volem gravar mentre els vaixells passen per la platja i van tots junts com una carrera.

Aquet darrer divendres havíem de portar almenys una idea amb foto inclosa sobre el minut Lumière que penséssim preparar. Ens hem adonat que cal treballar més la idea i que faltaven moltes fotos.

La Carmen i l’Anna ens presenten una possible idea: la sortida dels nens de l’escola Turó del drac. Ens comenten que no els acaba de convèncer perquè després de mirar-s’ho amb calma no sembla que doni el resultat esperat. A més, des de l’escola els van comentar que no podien gravar a dins pel tema dels drets d’imatge, la qual cosa ens exemplifica perfectament la importància de la PLANIFICACIÓ. Com a alternativa estan pensant en alguna cosa al mercat de Canet.

En Dani i en Víctor ens ensenyen un vídeo (aquests van per feina:)!) sobre el seu possible minut Lumière. Va de l’arribada del tren a l’estació de Canet. Hi ha una cosa molt bonica, com són els dos llambreigs que fa el sol en reflectir-se als vidres del tren: això exemplifica perfectament com d’interessants poden ser els detalls imprevistos.
En canvi, hi ha una cosa que traeix l’esperit del minut Lumière: es tracta d’un saltimbanqui que fa una fantàstica acrobàcia sense que vingui a to. Segons ens comenten els autors del vídeo, pensaven que així seria menys avorrit…

Vídeo: Dani Aranda i Víctor Esteve

En aquest punt, es fa necessari recordar-nos a tots que…la idea és que l’escena triada sigui prou interessant visualment per no haver de recórrer als saltimbanquis

Avui hem parlat dels germans Lumière i la seva aportació indispensable al món del cinema. Aquí en tenim un exemple:

No només els hem conegut, sinó que treballarem a partir d’algunes bases que aquests dos famosos germans francesos van establir.

Però per treballar segons aquestes bases o paràmetres, primer ens cal dominar la descripció, una eina pròpia de la llengua. I és que el cinema no deixa de ser una llenguatge, i per tant, tot el que es pugui treballar a nivell de llengües (català, castellà, anglès…) podrà tenir una aplicació en el nostre estudi del cinema.

AQUÍ TENIM LA TEORIA:
Què és una descripció? Com es fa una descripció?

La descripció és la representació amb paraules de persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

És una descripció objectiva quan l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte que descriu, i es limita a explicar amb la major objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen.

En canvi, una descripció subjectiva reflecteix l’opinió o els sentiments que li suggereix l’objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva.

AQUÍ TENIM LA FEINA QUE CAL FER PER DOMINAR LA TEORIA
Escriu un text de 20 línies fent una descripció objectiva del carrer o plaça on vius. Hi adjuntaràs una fotografia d’allò que estàs descrivint. (Pots utilitzar el Google Earth)

Cal tenir en compte:
– Posar un títol
– Utilitzar un bon nombre d’adjectius i subratllar-los.
– Fixar-se en l’accentuació, sobretot dels verbs copulatius (és, són, està, etc)
– Treballar especialment el vocabulari del mobiliari urbà.
– Fer atenció als connectors de lloc.
– Fer servir, com a mínim, una enumeració.
– Editar el text, tenint en compte les recomanacions referides a font, justificació,
paràgrafs, etc. comentades a classe.

I AQUÍ UN DELS RESULTATS, OBRA DE JOAN RIERA:
El meu carrer
El meu carrer és el Torrent dels Lledoners, també anomenat Riera Petita. A prop, hi ha la plaça Macià i la plaça de l’Església, per tant, es tracta d’un carrer antic al centre del poble.
A la plaça Macià, que és força gran, hi trobem cinc bancs de ferro forjat modernistes i quatre fanals. També es pot veure la base d’una torre de defensa circular anomenada Torre Macià, que està ajardinada i que molta gent visita.
La Riera Petita és molt llarga i estreta, per això li diuen petita, en comparació a les altres rieres de Canet de Mar, que són molt amples. És tant petita que no hi ha espai per a voreres, només en el tram més ample que va del carrer Sant Jaume a la platja.
Aquesta riera que va de la muntanya a la platja, tampoc té arbres, ni bancs, però a tot arreu hi ha papereres i fanals que al vespre fan molta llum, i quan plou l’aigua baixa amb tanta força que fins i tot alguna vegada ha inundat cases i ha arrossegat cotxes fins a la sorra de la platja.
El Torrent dels Lledoners és un carrer tranquil, de cases baixes i el veïnat és format per bona gent del poble de tota la vida.
M’agrada viure en aquest carrer.

Per últim, hem acabat de fer els nostres primers plans, ja que alguns grups encara no havien tingut temps de fer-ho.

Exemple: Laura enfocada, Pep desenfocat

Comprovem l’enfocament…

Així està bé!

A la sessió d’avui hem posat les bases per conèixer els recursos de la càmera. Amb l’ajuda d’uns quants fragments, hem vist les possibilitats expressives d’una imatge enfocada, una de desenfocada, etc.

Després hem gravat el nostre primer pla…

(Ah! Les fotos següents són d’en Pol Lirola, flamant delegat de la classe. Gràcies!)

Aquest passat divendres 8 d’octubre, en el taller de cinema que ens fa en Pep vam veure l’equip de rodatge, que és format per l’equip de so i l’equip d’imatge, també, a l’hora d’escriure, amb la Victòria hem après a fer una descripció.

Primer ens han ensenyat el trípode: és un aparell amb tres potes que serveix per subjectar la càmera. Ens han explicat que per obrir-lo cal destrincar (obrir) uns ganxos; per apujar-lo o abaixar-lo també calen aquesta mena de palanques.

Quan ja tenim el trípode llest toca posar la càmera.S’ha d’acoplar a la càmera una cosa que es diu zapata o pastilla que serveix per poder posar la càmera al trípode fent un efecte com de tren o tapa de caixa de dominó També hi ha un ganxo i un botó vermell per poder col·locar la càmera amb seguretat.

Després vam veure l’equip de so. Està format per un micròfon direccional, o sigui, que només grava el so cap a una direcció; una pistola, que serveix per mantenir el micro recte sense que es mogui,i amb molta seguretat; un zeppelin,que és una espècie de funda de plàstic per posar-la a dins de la pistola amb el micro; un cable,en un extrem del qual hi ha forats(femella) i en l’altre punxes(mascle);un peluix que serveix per envoltar el zeppelin per tal que no se senti soroll, i finalment la perxa, que és el pal amb què ho aguantem tot.

Després hem fet una redacció i hem après que no només es poden descriure persones ,animals o objectes, sinó que també es poden descriure els sentiments, com per exemple l’alegria , la tristesa, l’amor…O sigui, podem descriure els sentiments amb imatges, per exemple l’alegria la podem mostrar amb la imatge d’un nen corrent per un prat…

Text d’Àlex Arenas

Hola! Sóc el Pep Garrido.

M’apassionen el cinema, la música, llegir i escriure.

Em guanyo la vida escrivint guions i tota mena d’altres coses, i compartint classe amb nois i noies com vosaltres.

Bon jan i imaginatiu podrien ser dos adjectius bons que parlessin de mi. Despistat seria el dolent (un d’ells!).

El Ángel exterminador (1962), de Luís Buñuel, és una de les pel•lícules més importants de la meva vida.

Aquesta foto la vaig fer el juliol prop de Mostar, a Bòsnia,

i per alguna raó sento que connecta amb quelcom molt personal.

El vapor, el riu, les roques sortint de l’aigua, els arbres, la vella construcció…

Un misteri molt suggeridor i una gran serenitat.

En aquesta foto hi ha retratat un escenari just abans del moment de l’actuació (a l’Ateneu del Clot, a Barcelona).

És la promesa d’una vetllada musical. La música és una part molt important de la meva vida.

Aprofitem aquests dies que falten abans de començar el taller per anar escalfant motors…
Ens presentem tota la classe a en Pep i a tothom qui ens vulgui conèixer!

Aquí tenim la Judit:

Judit