Institut Domènech i Montaner 2010-2011

Aquí teniu Demà, film final del taller. És el resultat de moltes hores de treball per part dels alumnes, l’intervenant (en Pep) i els professors. La classe ha fet un treball important a l’hora d’assolir consensos i aprendre a idear, crear i filmar conjuntament.

Esperem que gaudiu del film!

http://blocs.xtec.cat/cinemaencursdomenech1011/film-final/

Aquí teniu les opinions d’alguns dels nostres cineastes després de l’intensa setmana de rodatge…

Montse Carrillo

L’escena del passadís em va agradar; agafar a gent i poder gravar tots junts i cadascú amb  un una funció. Tots vam fer totes les coses que és podien apendre.

Com que abans d’anar-hi ja ho habiem preparat va ser més fàcil.

Després l’escena del pati dels matons i la llauna que vam estar força estona perquè era dificil fer-ho també vam agafar a dos nens així de cop.

El divendres vam venir a gravar una escena i vam tardar molt en preparar-ho.

Carla Calvache

Jo només vaig estar a una escena de les del meu grup i la veritat, em va agradar molt com va quedar. Vam haver de discutir entre nosaltres perquè a tots ens agrades com quedés, ens va donar temps a fer-ho tot, és a dir, que de temps vam anar prou bé. L’ escena en què el protagonista salta la tanca, va ser potser la que vam haver de fer més vegades, però a mi va ser la que em va agradar més.

Xavi Nogueras

En els moments que vaig estar rodant em vaig adonar que és molt difícil fer una peli de dues hores, perquè si tardem més d’una setmana només per preparar-ho i dir els actors i qui tal cosa… Crec que la sensació de gravar ha estat molt divertida, m’he adonat que no és fàcil fer una pel·lícula i que per això requereix molt de temps preparar-ho.

Carmen Felipe

M’ha agradat molt, crec que ha sigut una bona oportunitat per posar en pràctica el que ens havia explicat i ensenyat en Pep a la classe. A més de poder presumir dient que estem aprenent a fer cine ja que molts pocs tenen la sort de poder fer-ho… Estaria molt bé que l’any que bé poguéssim tornar a repetir el taller.

Àlex Arenas

Crec  que va estar molt bé. Sí que vaig aprendre coses i vaig entendre’n d’altres que no m’havien quedat clares. Em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé, em sembla que ha sigut una experiència molt xula. També  vaig estar bé amb els professors i els companys….

Víctor Esteve

El rodatge se m’ha fet molt divertit, encara que de vegades pesat, cosa que és normal, ja que són moltes les hores dedicades a això. Tambè m’ha tocat un grup divertit, per tant no massa pesat… . En general ha estat tot bé, i gràcies a en Pep que ens ha ajudat molt, perquè amb una classe com aquesta s’ha de tenir una bona paciència per venir cada divendres a Canet i tal…

Astrid Urbina

Va estar bé, vam aprendre a valorar quan mirem una peli nomes la mirem i ens agrada però ja esta, i amb el que hem rodat em après el que els costa tant als actors/actrius com al director, els ajudants, el càmera, el so… de fer una pel·lícula, i el temps que han de trigar.

També està bé que coneguem el món del cine, i ara ja sabem com es fa una pel·lícula, i sabem que no és tan fàcil.

Luli Gasparri

Jo he estat la amiga del protagonista i m’ha agradat el rodatge perquè ha sigut interessant fer un paper en una pel·lícula amb estris professionals.

Ha estat cansat caminar per les roques 3 hores i arribar a les 21:00 a casa, però ha valgut la pena.

Quan jo no estava al rodatge i havia de gravar m’ha agradat molt fer de directora i guiar el protagonista: on havia de posar-se,  les coses que havia de fer. Vam anar a la platja i sí que va ser interessant grabar en Ruben quan havia de tenir las bambes a la mà, una escena realment bona. 🙂

Ruben Pubill

El rodatge se m’ha fet molt llarg i cansat, suposo que era perquè vam rodar dos dies seuguits… Però està clar que si hagués sortit només un dia durant unes hores (com va fer tothom) no m’hagués avorrit tant. Però igualment està bé en general, i ha estat una gran oportunitat per aprendre cine, que és una cosa que segurament no haguesim fet mai.

Luiggi Duran

El film final va ser el millor que he fet al durant del curs, perquè ha estat emocionant i divertit. Ha estat bé la meva part amb el meu grup i espero que als altres també els hi hagi quedat bé perquè el nostre video sigui el millor. També m’agradava quedar amb els grups perquè era divertit i erem molts!

Setmana intensíssima tot rodant amunt i avall, ara a l’institut, ara en una casa particular, ara a la platja de Canet, ara al far d’Arenys, ara als trens de rodalies…

Un munt d’hores i d’energies que segur que cristal·litzaran en una meravella cinematogràfica!!

Rodant al passadís de l’institut

Rodant a la “casa” del protagonista

Rodant a l’estació i el port d’Arenys

Rodant a la platja de Canet…

Rodant al pati de l’insti….

Brutal l’esforç i dedicació dels actors (Luli i Ruben), així com de molts dels equips de rodatge!! Felicitats, a l’espera que realitzem un gran muntatge!

Tenim penjades les mostres de les pràctiques centrals, exemple de bona feina d’un munt d’alumnes.  Felicitats!

Per accedir-hi:

http://blocs.xtec.cat/cinemaencursdomenech1011/practica-central/

PRÀCTICA CENTRAL – 1R GRUP

El divendres, vam sortir en grups a gravar el nostre rodatge de la pràctica central. El tema era que els pares del protagonista s’havien separat i havíem de transmetre la tristesa que tenia ell.

El nostre grup va pensar que podríem gravar-ho com si hagués sortit de passeig per desfogar-se una mica i desfer-se de la tristesa que porta a dins.

Vam començar a gravar la primera escena, en la que el nostre personatge (el Nico), venia de casa seva i baixava per les escales que hi ha davant de l’església de Canet, tot trist perquè s’havien separat els pares.

En aquesta primera escena uns van tenir un paper i uns altres un altre. Per gravar l’escena de les escales vam haver de provar diferents zooms i enfocaments. Quan vam tenir la càmera i la perxa a punt vam assajar un cop i ens va sortit perfecte.

Després la segona escena la vam gravar l’última perquè era més complicada, calia gravar l’entorn i que se sentis el soroll de l’ambient.

La penúltima escena mostrava com el protagonista estava assegut a la font tot trist i una noia apareixia per allà i se’l quedava mirant per després marxar. Per aquest pla havíem d’enfocar en Nico i desenfocar la noia que venia pel darrere.

A l’última escena, el protagonista marxava carrer avall i pujava per unes escales, i des de la càmera cada cop es veia com estava més lluny.

Jo crec que el nostre grup va treballar bastant bé, excepte l’última escena, en la que tothom estava cansat i teníem gana… però el rodatge ens va quedar molt bé en general.

Text de Judit Llauger

PRÀCTICA CENTRAL – 2N GRUP

Ara estem treballant amb el personatge, i per això ens van proposar de fer un petit vídeo en 4 grups.

El meu grup va començar a treballar a classe: vam triar el lloc, quan, com, qui seria el personatge, qui seria el del so, l’script, el càmera, etc….

Nosaltres vam elegir la plaça del plat i cullera, una petita plaça amb pisos bancs, arbres amb mandarines, escales, i una baixada on al fons s’hi veu Canet.

Vam decidir fer 5 plans: el primer era el personatge que sortia d’una de les cases fins arribar a les escales… volíem intentar representar que la personatge estava trista sense que quedés massa forçat.

El segon pla era un de costat amb una mandarina a les mans.

El tercer pla seria el del primeríssim pla a la cara del personatge.

El quart el de les mans jugant amb una mandarina que acaba caient

I el cinquè, la nena sense mandarina se’n va trista i pensativa….

Text de Montse Carrillo

Un matí més que profitós, no us sembla?

Pràctica Central – 3r grup

Vam anar a la platja, l’Enzo era l’actor i nosatres ens anavem canviant les posicions, un era càmera en un pla, a l’altre director i etc…

En el primer pla vam gravar com els peus de l’Enzo venien cap a la càmera per un pont de fusta.

En el segon pla, van gravar a l’Enzo tocant-se el cap i assegut al pont, com si estigués enfadat i sentís ràbia. Per aquest pla vam fer unes quantes preses.

En el tercer, gravàvem l’Enzo assegut en una roca. Representava que bevia una cervesa, la tirava i anava cap al mar. A la segona presa va ser la “BONA!”, com diu en Pep.

En el quart, gravàvem com sortia de la platja, baixant una rampa d’asfalt. Aquest pla va ser molt bo, però també vam fer-lo amb algunes preses falses…

Text de Víctor Esteve

El divendres 4 de febrer hem sortit en grups pe localitzar ubicacions on rodar el nostre proper exercici: la pràctica central.

En aquesta pràctica tractarem de filmar un personatge moments després que rebi una mala notícia… I quina és aquesta mala notícia? Doncs la que sorgeix del treball de guió que a la classe fem per grups. De moment, igual que en el bon cinema, mantenim la incògnita fins al final…

Vam estar a la plaça de l’església, al plat i cullera i a la platja. Les localitzacions eren molt bones i la feina dels diferents equips també. Van recollir les seves apreciacions en diverses fotografies que servirien d’aproximació per a la posterior filmació. Les anirem penjant!

El passat dimarts 25 vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure Paranoid Park. Va estar curiós per dos motius:

1) Vam convidar amablement les classes de 2n A i 2n B, de manera que, per un matí, més d’un 2n d’Eso va poder gaudir dels tallers “Cinema en curs”!

2) Paranoid Park explica una història d’una manera força curiosa… Almenys, no de la manera a la que estem més habituats. Per això resulta un exercici molt interessant per descobrir noves maneres d’expressió. És clar que explicar les coses de forma diferent pot provocar més d’un desconcert….

Anem a veure què hi diuen els implicats:

Dani Aranda

DIRECCIÓ:

A mi l’escena que m’ha agradat més de la pel·licula ha sigut quan estan per dintre d’aquell tub de ciment amb el skate per que tal i com esta filmada amb càmara lenta, tal com patinen, etc…

GUIÓ:

El que més m’ha agradat del guió es quan l’Alex parla sol per que se sent com fa eco, ell se’n penedeix etc…

Judit Llauger

A mi a nivell formal m’ha agradat bastant la pel·lícula, tot i que al principi no l’entenia perquè tirava molt cops enrere però al final quan vaig veure que tot allò era la carta, ho vaig entendre molt millor, jo crec que per nois de la nostra edat aquesta pel·lícula estava bé, perquè també t’ensenyava una lliçó.

A nivell argumental vaig veure que quan estaven a la pista de skate, que ho gravaven des de una càmera d’aquelles no professionals sinó que d’un noi que devia estar per allà i ho feien expressament per que veiéssim que ells es graven quan fan això, també tiraven molt en el passat i feien que ens féssim un lio.

Carmen Felipe

A mi l’escena que m’ha agradat més de la pel·licula ha sigut quan estan patinant, i de fons hi ha música ipnotica i a imatge es veu gravada amb una càmera com aficionada…

El que més m’ha agradat del guió es  que té un argument diferent, bueno l’argument no sinó la forma en que esta gravada la  pel·lícula, es diferent a les pel·lícules que he vist, la forma de expressar-se del director , fa que ha la gent no li agradi..pero aquest no és el meu cas.

PATRICIA PACHECO

Què m’ha interessat en nivell formal? A mi no m’ha agradat molt, perquè la pel·lícula estava amb el noi, i el noi pensava i s’han anava en un altre lloc, i era una mica de embolic.

Què m’ha interessat a nivell argumental?El nivell del guio, i tot això, esta bé, però l’únic que no m’ha agradat es que estava tota la estona llegint, i no m’ha donava temps de mirar la il·lustració.

LAURA MORENO

A nivell formal m’ha interessat la manera de actuar dels actors i els canvis de escenes.

A nivell argumental m’ha interessat menys ja que el guió em sembla senzill i res innovador.

Féu una ullada a les nostres meravelles, us garantim MINUTS APASSIONANTS: http://blocs.xtec.cat/cinemaencursdomenech1011/minuts-lumiere/ !!

Gràcies a les bones arts dels equips pendents i d’en Pep, la segona tanda de minuts Lumière va ser una experiència intensa, efectiva i, el més important, prometedora pel que fa als resultats. Hi va haver tota mena de localitzacions (tren, port, fàbrica, carretera, casc urbà…), il·luminació (llum de mitja tarda, llum de capvespre, llum interior, llum de matí…), contactes amb es mass media (entrevistes amb la televisió, la ràdio)… En definitiva, molt moviment al voltant d’aquesta primera pràctica que ens obre un camí ara ja més visible envers nous aprenentatges.
El primer minut que vam grabar va ser obra d’en Dani, en Víctor i l’Òscar. L’equip es va endinsar en les entranyes de la cuina del Restaurant El racó Familiar i encabint-se en un espai impossible va aconseguir un minut fantàstic.

Coordinar el segon i el tercer minut ens va portar alguns contratemps. Fnalment, vam aconseguir reunir-nos a l’estació de tren i vam anar fins al port d’Arenys, on en Jordi, en Nico i en Marc buscarien amb afany i insistència el millor lloc on col·locar la càmera que havia de grabar l’entrada d’un vaixell pesquer a port.

Tot seguit, en Luiggi i en Cristian van aconseguir dirigir un minut d’infart. Es tractava de filmar dins del tren el trajecte d’Arenys a Canet. El trajecte dura tot just tres minuts, per la qual cosa va caldre planificar i preparar molt bé l’assalt a aquest minut. Amb la col·laboració de l’equip que acabava de grabar al port, el repte va ser superat, i amb nota.

Als quatre cantons va començar el camí cap a la fama d’aquests tallers de cinema i els seus participants, ja que vam ser extensament entrevistats pels mitjans de comunicació locals.

Mentrestant, se’ns afegien dos grups més que haurien de rodar en condicions d’un fred força intens que en cap cas alteraria la seriositat amb què es van encarar els rodatges següents.  En Ruben C. i en Pol van captar el trànsit incessant dels Quatre Cantons des d’una bona localització. Els de la tele, entusiasmats, ho grabaven com a testimoni del que esteu aconseguint entre tots.

La Rachida, l’Azahara i l’Alex, que ja portaven un dia més de rodatge que la resta, van aconseguir per fi materialitzar la seva idea, gràcies en primer lloc a la seva determinació i en segon lloc a l’amabilitat del personal i els clients del supermercat on vam grabar.

L’endemà vam enllestir els tres grups pendents amb els què completàvem la classe. Va ser un vist i no vist possible gràcies a la prestesa dels alumnes a l’hora de complir amb la planificació i també gràcies a la disponibilitat d’en Pep. En Xavi i la Montse van capturar un minut en una fàbrica de motllos metàl·lics, el Ruben P. i l’Artur van filmar la pujada a Sant Cebrià en cotxe i ja a la tarda, en Joan i l’Enzo van  rodar a la Plaça Nova. D’aquests darrers minuts no en tenim registre fotogràfic…:( les dificultats organitzatives ho van impedir!

BEN AVIAT PODREM VEURE TOTS AQUESTS MINUTS EN AQUEST BLOC!!!

El dimecres 24 de novembre vam fer la nostra primera expedició per caçar minuts Lumière. Vam passejar per uns quants llocs fantàstics de Canet, vam capturar minuts impagables i ens ho vam passar molt bé.
El primer minut era al mercadillo de Canet. Van dirigir l’Anna P. i la Carmen, però el cert és que tothom va ajudar molt amb la producció i van aconseguir la col·laboració d’uns quants firaires, en especial un que cridava “¡todo a 1 euri!” com ningú.

Aquí els tenim, buscant la primera localització

Al final, sembla que des d’aquí quedarà millor

Tot a punt!… o gairebé

El segon minut, obra d’en Florian i l’Abderrahim, el vam fer a la botiga de menjars preparats “BON PROFIT”, propietat de la mare d’en Florian. Vam poder veure la seva germaneta nova i com es preparen unes bones pizzes…

L’obrador de la pizzeria, plató per un dia

Una bona massa i un bon corró…

I a l’altra banda, l’equip de rodatge!

La pregunta clau: és aquest el pla que voleu?

Una manera poc ortodoxa de fer el balanç de blancs

Acció!

I la sorpresa: les pizzes protagonistes van aparèixer, cuites i cruixents, enmig del mercat, on vam anar a gravar els següents minuts. Des d’aquí, moltes gràcies a la mare d’en Florian per l’àpat inesperat que vam poder fer!!

Això de fer pelis fa obrir la gana!

El tercer minut va ser conduït per la Luli i l’Anna A. Vam filmar una parada de peix del mercat. Les de la parada no van posar cap problema i el minut va sortir rodó…

Comprovacions tècniques de rigor

Les dues directores, molt en el seu paper

El so del mercat

La Luli i l’Anna estaven molt pendents del resultat…

Per acabar, la Judit i la Carla van improvisar un minut des d’una localització elevada. De resultes d’aquest minut, a tots se’ns va fer evident la necessitat d’una bona preparació, o, en llenguatge cinematogràfic, d’una bona producció.. I és que de totes les coses se’n poden treure aprenentatges!!

Serà un bon lloc per posar la càmera?

Les indicacions d’en Pep, sempre oportunes

Moments de debat

Moments de debat 2na part

Moments de debat 3ra part (i última, que se’ns fa de nit!)

Cables, auriculars i trípodes…

Els ajudants, pendents de les directores

També es pot ser cool entre taronges, albergínies, tomàquets i pebrots!

Al final se’ns va tirar el temps a sobre i vam haver d’ajornar el minut de l’Azahara, l’Alex i la Rachida, però el proper dia segur que el podem fer.
Dijous que ve a la tarda farem la segona tanda de minuts. Ja veieu que la cosa promet!