Film final
Ja podeu veure el nostre film a l’apartat “Films finals” del nostre bloc! Hem rebut un munt de comentaris que respondrem ben aviat, segurament el dilluns vinent que serà la nostra porpera classe. Moltes gràcies a tothom!!!
Ja podeu veure el nostre film a l’apartat “Films finals” del nostre bloc! Hem rebut un munt de comentaris que respondrem ben aviat, segurament el dilluns vinent que serà la nostra porpera classe. Moltes gràcies a tothom!!!
juny 1st, 2008 a les 21:03
Hola a tots,
Al diàleg posterior a la projecció es van plantejar dues qüestions que trobem molt interessants.
Per una banda, tots estàvem molt intrigats pel rodatge del complex travelling de seguiment dels dos protagonistes. El so es va ressentir d’aquesta dificultat (així com de la proximitat dels cotxes a tot el curtmetratge) però l’esforç logístic va valer molt la pena: el pla és molt emocionant pel joc entre la distància i el moviment de la càmera i els personatges, així com l’entrada dintre del pla de l’Andreu, completament imprevista. És un moment cinematogràficament molt intens.
Per una altra, vam trobar que els alumnes del CEIP L’Esqueix (Monistrol de Calders) van posar de manifest una tria cinematogràfica molt rica. Es tracta del canvi d’enquadrament després que el Pol miri el telèfon. Abans els havíem vist en un pla frontal i ara els veiem lateralment. El Pol té molta presència i també és molt maco el reflexe de la llum (del mòbil a la cara). Com vau decidir fer-ho així? Us vau plantejar fer un primer pla tancat (potser amb poca profunditat de camp) o de seguida vau pensar en treballar amb un perfil expressiu (cosa que no és gens evident i que heu aconseguit molt bé)?
Creiem que és molt itneressant veure també les vostres presentacions de personatge en relació al film: van ser una veritable font d’inspiració creativa.
Finalment, creiem que també val la pena comentar el treball de guió. Vau optar per explicar una història realment molt tipificada (tal com reflectiu amb el títol) i d’explicar-la, a nivell de guió, de manera també molt convencional. Els diàlegs són una mica forçats i no acaben de funcionar… Durant el debat vau parlar de la vostra intenció de fer un film tràgico-còmic. Però el fet que el títol reflecteixi tots aquests “elements tipus” també genera certa ambigüitat respecte si el que volíeu era fer precisament una paròdia de tot això tan típic. Ens agradaria que expliquéssiu què buscàveu amb aquesta història i amb el tractament que en feu.
Fins aviat!
juny 2nd, 2008 a les 09:52
Hola alumnes de l’institut de Costa i Llobera m’ha agradt molt el vostre curt ha sigut molt divertit. 🙂 😀 😉 ;P
juny 2nd, 2008 a les 10:06
La história esta molt bé i el final és molt sorprenet i una mica comic, ens va fer riure a tots 😀
Els plans sobretot l’últim quan es veu la Marta i en Jaume estan molt bé 😀
Em va encantar i a tots els meus companys també:D i la actora era molt guapa;)
juny 2nd, 2008 a les 10:14
Ens ha agradat molt el vostre curt, perquè fa riure, aquest curt podria ser el començament d’una pel·lícula més llarga o una sèrie de “culebron”.
Us felicitem per el fragment que el protagonista caminava i el camèra el seguia.
Adéu.
juny 2nd, 2008 a les 11:38
Hola 🙂
El vostre curt ens ha encantat! Perquè… Bé, és molt divertit i és veritat que falten nenes guapes 😉 .
I quina bona idea posar “Marta TK”al móbil. No m’hagués agradat haver-me de trobar amb una nena tant… Bé, deixe’m-ho estar.
Es veu que tenieu molt clar que volíeu fer amb els plans, com per exemple el que es mouen el dos nens amb la càmera davant. Era difícil pel càmera i va quedar bé.
Adéu, Felicitats!
juny 3rd, 2008 a les 15:27
Nois de Costa Llobera quin film! Quina història tan increïble, l’ actuació de la noia és impressionant.
Ens ha semblat molt acerada el tema del film, es molt original i molt femení, ens agrada aquesta reivindicació. Els plans per els carrers de la ciutat estan molt acurats i els personatges molt treballats, com els dos amics actuen davant el desplanti de la noia, tan ben aconseguit i tan acceptable. Es nota que vivim en una generació renovada i que pensa en el futur. El pla del carrer llarg mentre la noia espera al carrer i apareix un dels vostres protagonistes i parla amb ella, es molt adient.
Donar-vos l’ enhorabona per el vostre curt perquè ha quedat digne de professionals.
juny 3rd, 2008 a les 16:03
Bones,
La història ha estat molt interessant per com queden els nois al final,amb les cares que posen…També està bé la jugada que li fa la noia als nois.No és una situació gaire comuna, però li pot passar a tothom.Creiem que la manera en què va descobrint un dels nois la relació que té aquesta coneguda amb els nois en general és original.El guió està molt ben pensat.
Per què quan es coneixen la noia i el primer noi, el coneixement és tan ràpid i no durant un període més llarg?
juny 16th, 2008 a les 12:55
RESPOSTA A NIL ANTONIN:
Gràcies pel teu comentari, hi ha ens veurem i salut!
juny 16th, 2008 a les 13:03
RESPOSTA A ARNAU I FEIXAS DE BORDILS:
Gràcies per escriure’ns un comentari. Nosaltres quan el vam veure al Institut Francès el vam veure més divertit del que pensàvem, ens va sorprendre. Hem trobat bona idea la de que podria ser un començament de pel·lícula o un “culebrón”, bona pensada.
Rebem la vostra felicitació amb les mans obertes.
juny 16th, 2008 a les 13:11
RESPOSTA A JOAQUIM I PAU
Hola, a la resposta als senyors Joaquim i Pau, els hi voldria dir, que aquests punts suspensius, …, crec que no ho han entens, no sabem que signifiquen, hi ho voldríem saber. Poden dir coses agradables i coses no agradables a la noia, i això ens intriga molt.
Si voleu saber una altre opinió, llegiu el comentari que ens ha fet l’escola de Les Corts, aquella escola ho ha encertat més.
XD
Adéu!
juny 16th, 2008 a les 13:14
RESPOSTA A NÚRIA I LAIA:
Hola Núria i Laia, sòm el Jan Gustems i en Nil Argemí del Costa i Llobera;
Nosaltres ja teníem pensat el seguiment del Pol i l’Andreu, i l’inconvenient que com bé ens heu dit és l’excés de so, no varem poder-ho solucionar, però creiem que ha quedat força bé, tot i que es una mica marejant. El problema no van ser només els cotxes, aquella hora era també hora punta de sortida de les escoles a Sàrria, i hi havia molt de xivarri, molts nens/es petits/es cridant i jugant pel carrer. A més els nens/es quan veuen una càmera s’exciten i comencen a cridar l’atenció i a fer el pallasso.
L’escena en la que el Pol està mirant el telèfon mòbil va ser una de les que millor varem planificar, tot i això quant estàvem gravant ens varem adonar del reflex del mòbil a la seva cara, i varem pensar que seria una forma diferent d’expressar “la tristesa o ràbia” d’aquell moment.
Hi havia una part de la classe que volia fer una comèdia i una altre que volia fer-ho mes tirant a una historia romàntica, no ens convencíem i finalment varem intentar adjuntar-les les totes dues.
Però si, un toc de comèdia i de paròdia si que li voleiem donar. I al l’hora de presentar-lo a l’institut francès, trobem a tothom li va semblar una parodia.
juny 16th, 2008 a les 13:18
RESPOSTA A TOTHOM
Moltes gràcies per tots els vostres comentaris, potser no hem pogut contestar totes les vostres aportacions però agraïm molt que ens les hagueu fet. Així doncs moltes gràcies, i bon estiu!!
juny 16th, 2008 a les 13:23
RESPOSTA A LAIA I NÚRIA 2:
Pel que fa al plà de perfil de la seqüència del mòbil, vam escollir el plà de perfil per veure al mateix temps l’expressió del Pol de sorprès i que l’Andreu no se n’adonava de res.
juny 16th, 2008 a les 13:26
RESPOSTA A ALBA, ANNA I HELENA
Moltes gràcies per les vostres aportacions, creiem que són encertades i que vam pensar justament el mateix a l’hora de dissenyar i tractar el guió,tot i que la nostra classe està integrada majoritàriament per nois. Al final no crèiem que s’acabessin de veure aquestes idees però ens alegra comprovar que s’han entès. Creiem que ens heu aportat moltes idees encertades.