Estrena i presentació de “Tornar a començar”

Ja podeu veure “Tornar a començar” a l’apartat film final.

La nostra pel·lícula està mig basada en un fet que li va passar a un alumne de la classe. És com un homenatge al nostre company Sebas, que va haver de separar-se de nosaltres i està tenint una infància complicada.
Decidir el personatge ens va anar sortint entre tots, i concretar les emocions en cada escena ens va costar més però ens va ajudar molt a l’hora de pensar la pel·lícula globalment i decidir com filmaríem cada escena.
Després de tot un any fent i veient cinema, ara ens hem adonat de la importància de veure i comentar els extrets de grans cineastes. A l’hora de fer la pel·lícula ens han ajudat molt extrets com “L’estiu de Kikujiro” (de Kitano), quan vàrem fer el tràveling emocional a la trucada.
El pla que està a l’escola a contra llum, ens vàrem recordar de “ Chunking Express” (de Wong Kar-Wai) i a dins de la classe amb un de “La Promesa” (dels germans Dardenne). “Ningú no sap” (de Kore-eda) pels primers plans. ”Primavera tardana” (d’Ozu), pel primer pla de les mans.
A l’hora de treballar les localitzacions cadascú va portar fotografies de casa seva, de carrers, de la platja, l’estació de França i entre tots vam escollir els llocs que trobàvem més adients per a la història. Tot estava al barri, a prop de l’escola, excepte un cop que vam haver d´agafar el tren per arribar a la costa de Mataró.
El que més ens va costar va ser trobar un bar ampli i amb un vidre, on hi vam haver d´estar gravant fins a les 11 de la nit per obtenir una llum càlida i fosca. Sort que després vam fer un sopar entre tot l´equip de rodatge.
Del rodatge, filmar en un espai reduït com van ser les habitacions i la cuina de la casa era dificultós. El tràveling dins de la casa vam haver de fer 5 preses abans de donar-lo per bo. Vam haver d’inventar tot un sistema per poder-lo rodar… vam fer vàries proves I finalment vam decidir enganxar la càmera amb cinta aïllant a sobre d’una petita plataforma en rodes que al seu torn es desplaçava sobre un taula de rodes que feien desplaçar 5 persones.
Quan vam acabar el muntatge ens va sortir un film de més d´onze minuts, i el vam haver de retallar: vam visionar el film tot junts i vam haver d’escurçar alguns plans i suprimir-ne d’altres. Això va ser una experiència interessant encara que dificultosa.
Ens va costar bastant trobar i decidir la música més adequada.
Ens ha agradat molt fer aquest film i estem molt contents d´haver fet cinema en curs durant aquest any.

Deixa una resposta