Institut Castellet 2010-2011

Vam aprendre a utilitzar la càmera, va ser molt interessant perquè la Núria ens va ensenyar el concepte de profunditat de camp que et permet enfocar o desenfocar segons les sensacions que vulguis transmetre i els objectes o persones que vulguis enquadrar. Com que havíem d’anar movent l’objectiu perquè es veiés d’una manera o d’una altra, vam ser molt curosos a  enfocar la càmera perquè sortís bé el primer pla. Vam fer grups i així vam poder passar per tots els càrrecs. Va ser molt divertit!

Al dia següent la Núria ja portava els nostres videos, i vam poder retocar, retallar i esbrinar com podíem millorar els videos, el temps de cada seqüència i afegir-hi una pantalla en negre davant i darrera.

Laia Espada

Va ser molt divertit la filmació del nostre primer pla amb una càmera tan professional i amb l’ajuda de la Núria i d’altres professors. Vam planejar el que volíem que sortís i com ho volíem, des d’ on gravaríem i  on colocaríem la càmera. També vam escriure el script i la claqueta i va ser molt divertit fer de tècnica de so perquè  s’escoltaven tota mena de sorolls, fins i tot la gent parlant des de lluny. Més tard vam escollir qui sortiria al primer pla sense moviment de càmera o càmera fixa i vam provar com ho faríem i molts altres detalls perquè sortís bé. Hi van haver unes quantes errades,  però definitivament va quedar molt bé.

Els altres grups també van fer un gran treball.

Sandra Charneco

El passat dijous va tornar a venir la Núria per gravar un pla. Va ser una experiència molt bona; vam aprendre a utilitzar molt bé els estris que seran els nostres companys durant aquest curs: la càmera, la perxa, la claqueta i el micròfon. Jo vaig fer de càmera, ens van explicar en què consistia visualment la profunditat de camp i també la necessitat de fer el blanc de blancs. Ens vam inventar una situació que havia de ser natural i propera: dues alumnes del centre van participar en el rodatge del pla i van fer d’actrius. Vam estar dues hores per fer un pla d’uns trenta o seixanta segons!!! Vam aprendre que és força complex rodar i que no és pas un joc. Em va agradar molt i tinc moltíssimes ganes de tornar a gravar un altre cop.

Raquel Ramírez

Aquests són els nostres primers rodatges.

Grup 1

Grup 2

Grup 3

Aquell dijous que vam fer els primers plans, va ser un dijous entretingut, ja que van ser les primeres gravacions. El grup classe el vam dividir en 3 grups. Primer gravava un grup i, després, en gravava un altre, i així fins a tres. La gravació consistia a fer un pla i en l’elaboració del pla hi participaven 4 o 5 persones. Les idees les vam haver de donar nosaltres. I abans de començar a gravar, ens van explicar com es triava la llum, la profunditat de camp, com es captava el so… I en cada grup hi havia diferents càrrecs a fer. No tots els del grup eren actors, sinó que un feia d’actor/actriu, un altre de director, càmera i ajudant de càmera (foquista ), so, claqueta, i el que apunta el temps de cada seqüència. Jo vaig fer d’actriu, i un altre dia em tocarà fer un altre càrrec. Va ser molt interessant, tot i que  va costar una mica fer la seqüència perquè rèiem, hi havia petites interrupcions: el timbre, gent que cridava, professors que passaven… Al final tot va sortir bastant bé. El nostre pla mostrava una nena que buscava un professor i no el trobava.  També vam treballar amb la profunditat de camp. Vull fer més pràctiques com aquesta, perquè em va agradar molt. Fins aviat!

Jessica Ferrer

El dijous que vam començar a fer els primers plans va ser prou interessant. Vam fer 3 grups de 4 0 5 persones. Cadascú tenia un càrrec a fer. Hi havia els càrrecs de la càmera i el seu ajudant, el so, el director, la claqueta i el que apuntava el temps de cada seqüència o time code. Mentre un grup estava gravant, els altres 2 estaven a l’aula fent pràctiques a l’ordinador. Va ser interessant, jo vaig ser la directora. Però el que més em va agradar va ser el micro, era divertit perquè escoltaves les coses que deien fluixet, més fort… En el meu pla, sortia una nena llegint, i més tard una altra nena arriba i la crida per marxar. La nena sortia nítida i tenia poca profunditat de camp. Espero tornar a repetir aquesta pràctica, em va agradar molt.

Cristina Márquez

El dijous passat vam gravar el nostre primer pla, va ser divertit però pensava que no trigaríem tant de temps a muntar-ho. Jo vaig fer de directora, vam fer els scripts, la claqueta etc. Tots vam provar com se sentia el micro i em va sorprendre. Vam triar qui sortia, vam decidir que la Núria  llegia en  primer pla  i la Nacha venia i la cridava per marxar. Alguna de les preses no va sortir bé i la vam haver de tornar a repetir, fins que al final va quedar bé i tothom va estar d’acord que era la bona. Un dels problemes que vam tenir va ser que de les aules del voltant no paraven d’entrar i sortir professors i alumnes. A conseqüència d’aquest fet havíem d’interrompre el treball. No va passar gaire cops, però va ser força empipador. És un dels inconvenients de rodar en un Institut.

Queralt Redó

Dijous passat, va tornar a venir la Núria Aidelman. Aquest cop, però, vam començar a gravar un primer pla. Ens vam dividir en petits grups d’aproximadament 5 persones i ens vam haver de repartir els diferents càrrecs entre tots. Jo  vaig fer de sonidista. Aquest càrrec comportava controlar tot el que és el so i aguantar el micròfon, mentre els altres  s’encarregaven de la càmera, la direcció, la claqueta, etc.

En el pla del meu grup, es veia una noia, la Núria,   que estava al passadís de l’Institut llegint. I llavors, una altra noia, la Nacha,   la cridava. Vam haver de posar el trípode en una posició més baixa  ja que ens interessava filmar-la des d’ una posició de molt avall per tenir en primer terme la Núria com a primer pla  i el fons amb poca profunditat de camp, i  la Nacha de cos sencer.  Per aconseguir aquesta poca profunditat de camp, vam haver de posar la càmera prop de la Núria i llavors amb el zoom vam posar una òptica molt teleobjectiva. Així vam aconseguir que la Nacha es veiés més desenfocada i la Núria més nítida.

Neus

Dijous passat, vam fer 3 grups de treball  per gravar una presa amb la càmera. Jo era el foquista i em va semblar divertit. La meva tasca consistia a enfocar i desenfocar mentre els meus companys gravaven i enregistraven el so amb el micròfon. Els ajudants del sonidista li aguantaven els cables,  l’ ajudant de càmera precisava si  el pla estava ben enquadrat. Ens va costar una mica gravar aquella presa però crec que va sortir bé.

Urko Montes

El dijous passat 21 d’octubre va tornar a venir la Núria per gravar per primer cop un pla fix. Érem el grup format per: l’Aina(directora), la Sandra (càmera) , la Jessica (actriu) i jo (sonidista) , l’Arnau. Ens va costar una mica decidir què gravaríem fins que ens vam decidir per gravar un pla en diagonal en el qual es podés veure una panoràmica del passadís.

En el nostre pla l’actriu venia d’una cruïlla i girava cap a la dreta, anava fins a l’última porta per mirar si hi havia algú dins de la  classe, donava mitja volta i tornava a girar a la cruïlla. Vam haver de repetir les seqüències un parell de cops, fins que al tercer cop va sortir tot correcte.

Jo, com a encarregat del so, em pensava que seria una tasca molt mès fàcil del que em va suposar. De moment de totes les activitats que hem realitzat a Cinema en Curs,  ha estat la que m’ha agradat més.