La desgràcia s’entesta en recaure sobre els més desafavorits. El 12 de gener de 2010, poc abans de les cinc de la tarda (hora local), Port-au-Prince, capital d’Haití, es va veure sacsejada per un terratrèmol de magnitud 7.0. El sisme va durar escassament un minut, amb rèpliques posteriors, però molts edificis de la ciutat es van desplomar o van quedar seriosament malmesos. Les autoritats calculen que poden haver mort més de 100.000 persones, bona part de les quals poden estar sota les runes.
Per comprovar els terratrèmols que succeeixen al món gairebé en temps real podem visitar aquest web
És de molta supèrbia pensar que la Terra, la vida i l’espècie humana som el melic de l’univers. En som una part, ínfima, que molt probablement existeix, amb variacions, en molts altres racons del cosmos. Això sí, som únics i irrepetibles.
Aquesta comparació de sota ajuda a comprendre la nostra petitesa: Imagina’t passejant per una platja. Tot d’una et poses un grapat de sorra a la mà… Podries dir quants granets de sorra tens dins el puny? Figura’t,ara,que la Terra fos tan petita com un gra de sorra. A la platja n’hi ha milions i milions de grans de sorra. Tot passejant platja enllà, trobes una altra platja més gran i ampla,i,al cap d’una bona estona de caminar,encara en veus una altra,i dues més…Al final arribes a la platja més extensa que totes. Quants grans de sorra penses que hi pot haver en totes aquestes platges juntes?
Doncs bé, el nostre planeta és encara incomparablement més minúscul i insignificant, amb relació a l’Univers, que un granet de sorra respecte de totes les platges que et puguis imaginar. Un darrer esforç d’imaginació: si un menut gra de sorra fos la Terra, què seria el poble o la ciutat on vius? I tu, què series? T’adones de la immensitat de l’Univers i de la nostra petitesa?
Per últim mira i escolta aquest vídeo. La veu no sembla de Carl Sagan, però el text probablement pertany a la seva obra.
Dijous 22 d’octubre va ser un dia plujós a Barcelona; al voltant de les set de la tarda, es va formar un magnífic Arc de Sant Martí. Casualment, baixava pel passeig de Gràcia a aquella hora: una munió de turistes a peu de la Pedrera disparaven les seves càmeres a un cel increïble, acolorit amb dos arcs!
L’arc de Sant Martí és una il·lusió òptica que es forma a partir de diversos processos: la refracció (canvi de direcció de la llum a causa d’un canvi de medi de propagació); la reflexió (canvi de direcció de la llum)dels raigs solars en les gotes d’aigua de pluja; i la descomposició de la llum blanca en els set color primaris. De vegades és possible observar un arc secundari, més dèbil i amb els colors invertits respecte del primari, que l’envolta. Aquest arc secundari es forma perquè alguns rajos de llum es reflecteixen dos cops dins de les gotes de pluja, i surten dispersats amb un angle major. Per observar l’arc de Sant Martí cal que tinguem el sol a l’esquena i la pluja al nostre davant. Cal, per tant, que el sol estigui baix en l’horitzó.
Per saber-ne més clica aquest enllaç. Fotografies cedides per Inés Nguema
