Als 8 anys Izan va ser diagnosticat amb adrenoleucodistrofia (ALD), una malaltia degenativa poc freqüent i hereditària. La mortalitat és molt alta i per a molts supervivents les seqüeles suposen l’afectació greu del sistema nerviós (coordinació motora, pèrdua to muscular, audició minvada, dificultats de la parla, baix desenvolupament cognitiu…). En alguns casos, com en el d’Izan, el transplantament de medul·la òssia pot ser una opció terapèutica. El problema és trobar un donant de medul·la òssia, i no perquè no n’hi hagin… n’hi ha més de 10 milions enregistrats a tot el món, sinó perquè la compatibilitat és extraordinàriament difícil de trobar i si no hi ha compatibilitat el rebuig immunològic és segur i generalment causa la mort del receptor de medul·la a les poques setmanes del trasplantament. Entre els germans la probabilitat de ser compatible es relativament alta, de més d’un 30%… però Izan era fill únic. Afortunadament es va autoritzar que es realitzés una diagnosi preimplantacional per tenir un “germà medicament”, una tècnica que posteriorment permetria extreure cèl·lules mare (les que hi ha a la medul·la òssia) de la sang del germà sanes i compatibles amb Izan per fer el trasplantament.
Es va seguir el següent procediment: extreure òvuls a la mare i fertilitzar-los amb espermatozoides del pare; analitzar els embrions i seleccionar el que eren sans (no duien el gen alterat que provoca l’ALD) i compatibles amb Izan; implantar-los a l’úter de la mare; després del part triar la criatura més adequada, extraure sang del cordó umbilical; després d’uns mesos extraure més sang de medul·la a la criatura donant; i, finalment, fer el trasplantament a l’Izan. A l’octubre de 2011 les cèl·lules mare de Noa, una de les germanes nascudes pe salvar Izan, es van utilitzar pel trasplantament, ara, al juny de 2012 Izan no està curat, però els símptomes no progressen i ha experimentat una notable millora que dóna esperança que no necessiti cap altre tractament. Leire i Noa han vingut al món gràcies a ell i Izan continua viu gràcies a elles.
Creo que este método que se utiliza, es un gran ejemplo de como la ciencia avanza cada vez mas, pero no solo trata de un trasplante de médula ósea sino también de devolverle la sonrisa a un niño que se aferra a la vida, como todos espera tener un futuro, o aquellos padres que esperan ver a sus hijos crecer y sonreír. Pienso que si hay una manera de poder salvar a aquel niño o a cualquier otra persona, no se debería desperdiciar, ya que el derecho de vivir lo tenemos todos por igual.
Creo que este método que se utiliza, es un gran Ejemplo de como la ciencia avanza cada Vez mas, pero no solo trata de un transplante de medula ósea sino también de devolverle la sonrisa a un niño que se aferra a la vida, como Todos espera Tener un futuro, o Aquellos padres que esperan ver a sus hijos crecer y sonreir. Pienso que si hay una manera de poder salvar a aquel niño o a cualquier Otra persona, no se deberia desperdiciar, ya que el Derecho de vivir lo Tenemos Todo por igual.
Jo no se molt de ciencies pero es veu clarament que aixo ha sigut un gran avanç per part del cientifics. El fet de crear vida per salvar una altra es una cosa que fa uns anys era impensable, ha avançat tant que ara enfermetats que avans eren mortals ara es poden erradicar o tractar perque no siguin mes greu.
Álvaro, en realitat no es tracta de “crear” vida. Consisteix en aprofitar que un nou germà (en aquest cas germana) pugui ajudar a curar el que està malalt. Les tècniques actuals de reproducció assistida, detecció d’embrions sans i compatibles i de trasplantament de medul·la òssia fan possible aquest petit “miracle”.
Yo tampoco soy muy partidaria de la ciencia,pero esta historia me ha encantado.El ver como un niño que todavía le queda vida por delante,puede llegar a salvarse y a asegurarse un futuro,gracias a una nueva hermana.Seguro que eso quedara muy marcado en la vida de ese pequeño.Es una forma de no hacer sufrir a ninguno,él se salva y ella crece,los padres no sufren por tener que salvar a uno o dejar a otro,sino que disfrutan de sus niños.En esta época,quizás económicamente no les viene bien eso de tener otra criatura,dos en este caso,pero les compensa el tener a su hijo bien y a dos niñas preciosas,que el día de mañana se sentirán orgullosas de haber salvado a su hermano.Enhorabuena a la ciencia.
Todo y que salvar vidas es un echo muy importante para la humanidad, yo creo que el hombre es decir la raza humana se está creando una imagen en el campo científico incorrecta es decir, por muy inteligentes que puedan llegar a ser los hombres la ley de la naturaleza dice que sobreviva el más fuerte y todo y que sea fuerte decirlo si alguien está marcado genéticamente o tiene algún defecto genético porque el hombre tiene que jugar a ser dios para remediarlo? Con esto no quieto decir que esté a favor o en contra de este artículo que científicamente esta muy bien. Pero hasta que punto el hombre debe intentar evitar lo que la naturaleza marca?
Alberto, no existeix la “raza” humana, suposo que volies dir l’espècie. Així doncs, si cal que deixem actuar la naturalesa i no actuar com a “déus”, si qualsevol de nosaltres tingués una pneumònia no li hauríem de donar antibiòtics i el deixaríem morir, o als diabètics no els hauríem de facilitar insulina o, posem pel cas que tinguessis uns atac d’apendicitis, llavors t’hauríem de deixa morir, oi? Ho he entès bé o potser volies dir una altra cosa? Has sentit parlar de l’eugenèsia que promovien els nazis?
La gente que no es muy partidaria de la ciencia dice que tener un hijo por salvar a otro no es muy ético pero eso me parece una controversia ya que teniendo la solución al problema por una cuestión supuesta mente ética dejaras morir a un niño que tiene toda su vida por delante, y mas al ser hijo único porque eso supondría que esos padres, perderían a su único hijo y esta gente como que no tiene en cuenta que podrías ahorrarle ese dolor de perder un hijo a estas personas, ya que esta enfermedad tiene un tratamiento que le puede hacer una vida mas llevadera, ademas no hay mal que por bien no venga todas las cosas tienen sus pros y sus contras lo bueno es que en ves de un hijo tienen tres ahora y lo malo seria los embriones que se han congelado.Pero en este caso yo pienso que es mas lo positivo que lo negativo.
Alberto la ciencia no juega a ser Dios pero si el ser humano tiene la capacidad de salvar una vida porque no hacerlo, sino fuera porque la ciencia ha avanzado una simple y sencilla gripe que ahora no nos ocasiona gran cosa nos podría matar y una varicela nos haría lo mismo, y yo pienso que si fueras tú el que tuviera una enfermedad genética o alguien de tu familia tu concepto sobre la ciencia seria muy diferente.
Realmente, ha sido un gran avance en la ciencia. Podemos ver, que cada vez vamos avanzando más y más, que vamos progresando y que posiblemente se encontraran curas para lo que ahora es mortal, o algo que evite que prosiga la enfermedad. Aunque no esté curado se ha de agradecer muchísimo que haya habido una gran mejoría. Lo malo es que hayan tantos donantes de medula osia y no se puedan aprovechar del todo por la diferencia de compatibilidad, es una lastima pero lo bueno es que hay la opción de tener un hermano que es compatible contigo. Me ha encantado esta historia, saber que gracias a tu hermana sigues vivo y que gracies a ti ella vive, no hay mal que por bien no venga.
Alverto, creo que si la ciencia esta avanzando es para mejorar! Y seria injusto que una persona que tenga una enfermedad la dejaras morir, por el simple hecho de no ir contra “la naturaleza”. Entonces donde queda la gente que sufre una gripe cualquiera ? Los dejamos morir a todos ?
Em sembla just que hagin fet això per salvar al noi.
El que em sembla sorprenent es que el govern o qui sigui t’hagi d’autoritzar per fer aquest procediment sabent que a qui vols salvar es al teu fill.
El meu dubte es en aquest cas s’ha donat permis pero existeixen casos en els cuals s’ha decidit no interferir i deixar que la natura faci la seva feina?
Como en otros comentarios anteriores ya mencionan, no es que este también tan a favor de la ciencia, pero al ver que realmente en este tiempo y en estas épocas de la vida ver como las enfermedades avanzan o los problemas del planeta siguen creciendo, es un hecho muy importante el pensar de que no ahora si no mas adelante, personas con estudios y con interés por querer descubrir mas pueden ayudar a mejorar nuestro planeta, y incluso salvar una vida.
La historia, es muy triste, pero al ver que la ciencia sigue creciendo, sigue “salvando vidas” yo creo que tenemos que coger mas conciencia y ver que realmente si puede “salvar” y creer mas.
Què enteneu per ciència? El que vosaltres feu a classe, quan feu una pràctica, o feu un raonament lògic, també és ciència! Per tant no és només el que fan quatre persones a Estats Units, a l’institut també en podeu fer i aportar el vostre granet de sorra a la ciència!
Per altra banda, és bo plantejar-se el sentit ètic de la ciència. Cada cop avança més, com vosaltres aneu dient, i s’estan fent coses que fa uns anys eren impensables, però a quin preu? Tot el que es pot fer s’ha de fer?
Jordi, yo no digo que esté en contra de salvar a nadie al revés, me quería referir que hasta que punto vamos a llegar en el campo científico, revivir gente, aumentar la esperanza de vida 50 años más?
Molt de vosaltres heu comentat sobre si això és ètic o no, personalment crec que és menys ètic encara deixar que un noi “petit” es mori que no pas congelar embrions que no han començat la seva vida…
També heu comentat sobre l’evolució de la ciència i sobre la importància que tenen els descobriments, que facilita la prevenció de moltes malalties i sobre tot la cura.
No és que la ciència no vulgui millorar, sinó que cada vegada té “reptes” més difícils i intenta aconseguir resoldre’ls per obtenir resultats millors, abans amb una simple grip podia morir, ara et prens un ibuprofeno i t’oblides d’ella. per això crec que aquest article és molt interessant científicament ja que esta aconseguint que a partir de les cèl·lules mare d’un nou germà, (en aquest cas de dues germanes) aconsegueixin ajudar a una persona, això seria més fàcil si cada un de nosaltres fos donants, mai se sap qui pot necessitar un dia del teu grup sanguini o en aquest cas cèl·lules de la teva medul·la òssia
El teu comentari està molt bé, Ester. Pensa, a més, que quan d’aquí a uns quants anys alguns tingueu fills podreu optar per fer la donació de la sang de cordó umbilical. És un acte altruista que no suposa cap risc per la mare ni pel nadó, ni cap dolor a ningú, i que pot salvar una vida.
Jo estic d’acord amb el que han fet aquests metge com tots diuen juguen a ser ‘Deu’ pero perque no juguen a ser deu amb tot el mon per igual?Jo crec que la ciencia com tot busca el seu benefici propi cuants milers de malalaties te la gent del tercer mon? Cuants metges es interessen en aquets malalts? Es cert que salvan vides, pero millons milers de persones moren al tercer mon per malalties que serien molt mes facils de curar. Aixo si algu s’interessa per salvarlos a ells?.
Alvaro tens tota la raó, però no ho fan perquè no treuen cap benefici d’això, som així només actuem quan el mal actua sobre un mateix
no vull dir que tots actuem de la mateixa manera, però en general si no hi ha diners pel mig no ajuden a ningú. encara que hi ha persones que organigan ONGs o persones que fan voluntariats, … tots ells intenten ajudar d’alguna manera o altre a aquestes persones
Això demostra que la tecnologia de reproducció assistida no només pot resoldre la infertilitat, sinó també pot resoldre la contradicció de certes malalties, com la manca d’una medul.la òssia adequada per pacient.
Com que continuem explorant la tecnologia,i cada vegada més àmplia,també estem trobar la resposta de aquelles malalties que sembla difícil de resoldre.