Monthly Archives: juny 2012

Noa salva Izan

Als 8 anys Izan va ser diagnosticat amb adrenoleucodistrofia (ALD), una malaltia degenativa poc freqüent i hereditària. La mortalitat és molt alta i per a molts supervivents les seqüeles suposen l’afectació greu del sistema nerviós (coordinació motora, pèrdua to muscular, audició minvada, dificultats de la parla, baix desenvolupament cognitiu…). En alguns casos, com en el d’Izan, el transplantament de medul·la òssia pot ser una opció terapèutica. El problema és trobar un donant de medul·la òssia, i no perquè no n’hi hagin… n’hi ha més de 10 milions enregistrats a tot el món, sinó perquè la compatibilitat és extraordinàriament difícil de trobar i si no hi ha compatibilitat el rebuig immunològic és segur i generalment causa la mort del receptor de medul·la a les poques setmanes del trasplantament. Entre els germans la probabilitat de ser compatible es relativament alta, de més d’un 30%… però Izan era fill únic. Afortunadament es va autoritzar que es realitzés una diagnosi preimplantacional per tenir un “germà medicament”, una tècnica que posteriorment permetria extreure cèl·lules mare (les que hi ha a la medul·la òssia) de la sang del germà sanes i compatibles amb Izan per fer el trasplantament.

Es va seguir el següent procediment: extreure òvuls a la mare i fertilitzar-los amb espermatozoides del pare; analitzar els embrions i seleccionar el que eren sans (no duien el gen alterat que provoca l’ALD) i compatibles amb Izan; implantar-los a l’úter de la mare; després del part triar la criatura més adequada, extraure sang del cordó umbilical; després d’uns mesos extraure més sang de medul·la a la criatura donant; i, finalment, fer el trasplantament a l’Izan. A l’octubre de 2011 les cèl·lules mare de Noa, una de les germanes nascudes pe salvar Izan, es van utilitzar pel trasplantament, ara, al juny de 2012 Izan no està curat, però els símptomes no progressen i ha experimentat una notable millora que dóna esperança que no necessiti cap altre tractament. Leire i Noa han vingut al món gràcies a ell i Izan continua viu gràcies a elles.

Projecte Pavengen: energia a cop de peu

El company Anass Hason ens envia aquest article, que estaria molt bé que comentéssiu:

Ja tenim la clau per aconseguir estalviar en la factura de la llum: algú va pensar que potser es podria aprofitar l’energia que utilitzem per caminar per generar energia elèctrica.
Si cada passa que fem es transformés en energia, per terme mig en un dia es podria arribar a il·luminar fins a 25000 mil cases. Sembla ciència ficció, oi?
Dons un jove nord americà ho ha fet possible: Laurence Kemball-Cook, creador del Projecte Pavengen
Pavengen també podria servir per l’interior de les cases, ja que aprofita el caminar per produir energia elèctrica que després es podria fer servir en el funcionament d’aparells elèctrics.
També té un inconvenient, ja que es necessari un pes mínim per generar energia. Estem parlant de uns 70 kg de mitjana, això vol dir que un nen petit no podria generar energia.
Per això quant més saltem o caminem per sobre del dispositiu més energia produïm. Cada petjada a la rajola produeix una petita llum per avisar que l’has trepitjada, aquesta llum consumeix el 5% de l’energia generada i l’altre 95% es emmagatzemat en una bateria.

Durant el mes de març d’aquest any es va fer una exposició del Projecte Pavegen en el edifici de Telefònica de Madrid en el qual es permetia trepitjar les rajoles.