Andrés, un nen afectat per beta talassèmia, només tenia una opció per curar-se d’aquesta malaltia genètica de pronòstic greu: un trasplantament de medul·la òssia.
Entre els onze milions de donants que hi ha al món, no n’hi havia cap de compatible. Finalment els pares, assessorats pels metges, van decidir tenir una altra criatura per salvar Andrés. El procediment, inicialment, consistia en treure òvuls de la mare, fecundar-los amb espermatozoides del pare, seleccionar un embrió sa i compatible amb Andrés i implantar-lo a la mare. Aquest procediment rep el nom de diagnosi genètica preimplantacional (DGPI) i sense la llei aprovada el 2006, no hauria estat possible aplicar-lo en aquest cas.
Així va ser concebut Javier, i en el mateix moment de néixer van recollir la sang del cordó umbilical (rica en cèl·lules mare hematopoètiques) i les van preparar per fer un trasplantament al seu germà. El trasplantament de medul·la es va realitzar amb èxit a l’hospital de Virgen del Rocío de Sevilla el gener de 2009. Però no tothom està d’acord en els “bebés medicament”, hi ha qui creu que sota cap pretext no s’haurien de seleccionar embrions, ni rebutjar els defectuosos o no compatibles.