Lionel Messi (Rosario, 1987) és potser el millor jugador de futbol del món i un dels millors de la història. Va arribar amb 12 anys d’Argentina a Catalunya. Tot i que llavors ja tenia un talent extraordinari per jugar a futbol, tenia un problema: era massa baix per arribar a ser un jugador de primera divisió. Als 10 anys va començar un tractament amb hormona de creixement (GH) obtinguda a partir de DNA recombinant. Dos anys després d’iniciar el tractament, cap club argentí va continuar pagant l’hormona (més de 1000 dòlars/mes) i va venir al F.C. Barcelona. Gràcies a la GH exògena, Messi va assolir una talla “normal”. Als divuit anys feia 169 cm i 67 kg, potser uns 12-15 cm més del que hauria crescut sense el tractament (i també uns 10 o 12 kg més). Sense aquesta talla corporal mai no hauria arribat a ser un jugador tan extraordinari.
Caster Semenya (Ga-Masehlong, 1991), migfondista de la República de Sud-àfrica va guanyar el campionat del món del 800 m llisos de Berlín amb una marca extraordinària. La seva superioritat va suscitar una gran polèmica sobre si es tractava o no d’una dona. La veu, la musculatura, l’aspecte físic general i les marques aconseguides, van fer que la Associació Internacional de Federacions d’Atletisme sol·licités una prova de verificació de sexe. Els resultats no s’han fet públics, però sembla que Semenya podria secretar una quantitat anormalment alta de testosterona, l’hormona masculina que incrementa el desenvolupament muscular. La causa podria ser la presència del gen SRY (sex determining region Y), que no és present a les dones.
Tant Lionel Messi com Caster Semenya són astres de l’esport. No hi ha cap dubte que no haurien arribat a ser els millors en les seves especialitats sense grans sacrificis i talent. En ambdós casos, però, les hormones han jugat un paper decisiu i desigual. En el cas de Messi la GH exògena obtinguda per enginyeria genètica l’ha dut fins a la glòria esportiva; en el cas de Semenya, la testosterona endògena potser la condemnarà a no poder competir més.
Per saber-ne més, aquí hi ha la biografia de Lionel Messi explicada per la família i entrenadors:
Vídeo 1
Vídeo 2
Vídeo 3
Per saber-ne més: cursa final de 800 m Semenya al mundial de Berlin (2009)
Article interessant sobre el sexe de Caster Semenya.
Sort que l’hormona del Messi no el va fer tan “gegant” com l’Ibrahimovic!
En aquest cas, la tecnologia biològica ha estat aplicada amb mesura… però sempre és així?
Eduard! Ben retornat a l’institut, ni que sigui virtualment.
L’hormona, en realitat, no és “del” Messi si no dels bacteris als quals s’ha inserit el gen humà… el noi devia “tancar” els seus cartílags i completar el creixement al voltant dels disset anys i no li va donar temps a créixer com “l’avatar” Ibrahímovic. Deies si la tecnologia biològica s’ha d’aplicar en mesura. En el cas de les hormones amb molta mesura, ja que poden provocar desequilibris i alteracions importants…, el càncer està descrit com un dels efectes secundaris d’un tractament desmesurat amb GH.
Para empezar este apartado del blog nose que poner, a demostrado que es el número 1 ahora mismo, pero como hemos debatido hoy en clase, la ciencia tiene su parte buena y la mala, aunque yo creo que es muy favorable. Como ya hemos dicho, han hecho grandes descubrimientos con la ciencia, y a habido cosas desfavorables. Pero esperemos que la ciencia nos siga trayendo muchas ventajas de las cuales ya nos a traido. Muy buenos los 3 videos Jordi, y la de la Semenya.
Yo creo que la ciencia en estos casos ayuda a los afectados a padecerla con más normalidad y a hacerlos llevar una mejor calidad de vida. Es muy impactante como un niño de tan poca edad se inyectaba el solito…
Los 3 videos ya los habia visto, son de Informe Robinson.
La ciencia para estas cosas es buena, como dijimos en 1 clase de biologia tiene cosas buenas y cosas malas…
Y una cosa Jordi, tu has dicho esto: “no li va donar temps a créixer com “l’avatar” Ibrahímovic”, en conclusion… si messi ubiese estado mas tiempo con lo que estaba haciendo, podria haber llegado a ser mucho mas alto no?
La ciència és amoral, no és bona ni dolenta, són les persones les que tenim moralitat i la fem servir per bé o per mal. Quan dic “no li va donar temps a créixer com l’avatar Ibrahímovic”, és una broma. El creixement ve molt determinat pels gens, però també influeix l’ambient (alimentació, determinades malalties, fàrmacs….). El noi és baix de mena i si s’hagués injectat abans la GH probablement hauria crescut una mica més, però fer-ho després que els cartílags es calcifiquin (quan ja no es pot créixer més) és córrer un risc innecessari.
Yo veo muy bién que MESSI sea una estrella. Pero también pienso que si todos tomasemos GH seriamos algo más de lo que somos.Si yo hubiese tomado GH con 10 años ahora mediria 12-15 más cm MESSi y mediria 1’85, con esa altura seguramente yo también jugaría en un buen club de futbol y destacaria más en otros deportes. La pena es que no sea hereditario.Nunca había pensado eso, pero si te paras a pensarlo.. cualquier persona sería más de lo que és ahora! Muchos chavales de mi edad si hubiesen tomado GH cuando se sabía que no iban a crecer mucho más , ahora no los vería jugando en los parques de Bellvitge.
La qüestió és més complicada del que sembla. Molt breument: si la secreció de GH d’una persona és deficitària, aleshores si li subministrem des de fora (exògenament) la que li falta probablement podrà créixer com a mínim tant com creixeria si secretés valors normals de GH (no sé si aquest és el cas de Messi). Però una persona que secreta valors normals de GH i creix normalment, potser no creixerà gaire més amb un aport exogen de GH (l’excepció serien els gegants hipofisaris, com l’exjugador de bàsquet Dueñas i altres). De tota manera la qualitat d’un jugador no només depèn de l’alçada…, com hauràs vist als documents adjunts la formació inicial de Messi com a futbolista es va fer als carrers i parcs de Rosario
Aquest tractament de GH estaria be per fer que la gent d’ estatura molt baixa a causa d’una malaltia pugues creixar almenys una mica més, encara que te els seus efectes secundaris.
Crec que la ciència ens ajuda molt a tots, especialment als que pateixen alguna malaltia i gràcies a la ciència es ponden curar i poder aarribar a ser persones normals que al cap y a la fi es el que son. Però el que passa es que hi han persones que utilitcen els farmacs per a arribar a les seves metes especials sense haber de fer esforços.
Per un altra vanda Messi ja era bo abans de ser tractat. Això ho dic per als que diuen que si haguesin fet el mateix tractament serien mes del que son.
En general sense la ciència no tindriem ni la mitat del que tenim i ben bé sempre fa descobriments i investigacions per a coses quevalen la penai coses que ens poden ajudar moltisim.
jo opino que la ciencia es bona en la major part del casos ,
pero eticament es podria debatre molt la manera que actuat la ciencia sobre Messi perque como diu el Javi,tots seriem millors del que som si en hagesi incorporat mes GH del que tenim , pro s’ha d’atmetre que en el cas de Messi era molt necesari. VIVA C.cristiano ! 😉
Pienso que la ciéncia ayuda mucho y más en estos casos, pero no hace que seamos mejores en otros aspectos.
Estic totalment d’acord amb el Javi la ciència millora moltíssimes coses però hi han coses que no es poden millorar.
En respecte el que diuen alguns de que si haguéssim pres el GH seríem millor jo en penso que no es cert peque potser tindríem més cos (més físic) però de que ens serviria si tindríem la mateixa vida y les mateixes qualitats i virtuts.
Potser tens raó, però en determinades activitats (per exemple en l’esport)tenir “més cos” pot ser decisiu.
A veure… jo estic d’acord en que la ciència ajuda, sempre a sigut així la qüestió es com s’utilitzen aquets descobriments, invents, coneixements, etc.
No cal anar molt lluny per poder posar com exemple l’energia nuclear (Madame Curie, William Crookes, Rontgen, etc) tots aquets científics van donar la seva vida (literalment) per investigar aquet tipus d’energia, els seus descobriments van portar molts beneficis a la medicina actual ¿Però algú creu que aquesta gent ho va fer per aconseguir armes tant potents que tirant-les ara mateix s’acabaria el mon?
Jo crec que es com s’usin els descobriments y demes que fan altres persones la ciència es pot tornar bona o dolenta.
En el cas de les hormones y tot això jo crec que esta bé, sobretot per a persones amb malalties y problemes en el DNA, però asclar com tot te una part bona i una altre dolenta.
Estic d’acord amb l’Oscar, aquestes hormones poden ser bones per les persones que tenen problemes en el seu DNA, però yo penso que si espot evitar millor pels sus efectes secundari.
Jo crec que si Messi va prendre les hormones era perquè realment ho necessitava, el seu problema era el suficientment greu per tenir motius per fer-ho. En aquells temps ell ja era jugador de futbol, però es clar el seu problema li portava bastants contradiccions ja que l’impedia arribar més lluny. Era un nen bastant petit i és clar, aquest és el moment en el qual una persona es comença a desenvolupar físicament, llavors les hormones GH eren la seva única ajuda per poder combatre la malaltia.
Si que es veritat que les hormones potser l’han ajudat a arribar fins on està ara situat, si no hagués estat per el GH possiblement no hagués triomfat en el món del futbol. Però tot i així va ser per una bona causa, per millorar el creixement d’un nen, i no per exemple com fan d’altres jugadors de futbol o de qualsevol altre tipus d’esport, ja que n n’hi han que prenen estimulants de tots tipus com són cortisona, amfetamines, cocaïna, i tot per poder triomfar, per poder ser un jugador d’elit…, en canvi Messi verdaderament ho necessitava. Aquets jugadors són als que haurien de jutjar-los i no a Messi, ja que molta gent crítica l’estat d’aquest jugador de futbol per el fet de que sigui un dels millors del món.
I per últim, segons la meva opinió crec que també hi ha que valorar que Messi a arribat on esta per tot l’esforç i voluntat que hi ha posat, ja que una persona pot ser molt alta o fins i tot molt forta i no valer per jugar a futbol…
Actualment el tractament hormonal s’ha substituït per un treball físic específic i una cuidada alimentació per a ell.
Messi… la hormona GH la necesitaba, porque ese talento tan bueno que tenia no podia desaprovecharse… yo creo que javi rios tiene razon en que si un chico/a que toma las hormonas tambien podria ser algo mas de lo que es…
Yo la verdad que no se que decir, por que se podria decir que estoy de acuerdo con todos en general.
La ciencia claro que ayuda para aquellos que tengan enfermedades, pero hay tratamientos que valen mucho dinero y hay gente que no tiene dinero y por lo tanto no pueden tratarse.
Mesi tubo la gran suerte que se lo pagaron.
Segueixo tenint la mateixa opinio que tenia.
Aixó es fer trampa , un a de jugar tal com es ,si no pot dons …res al carre o buscar alguna cosa a la que encaixi . posem el exempola de la dona aquesta que es creaia que es dopava ,que anaven a fer ? descalificarla veritat dons el mateix haurien de fer amb leonel messi.
yo creo que la hormona no ha ayudado totalmente a Messi, porque la hormona no da el talento. Solo le ha ayudado en el aspecto físico.
Messi es como que lo haigan dopado porque le han dado hormonas y eso no vale en un deporte ahi ser tal y como es y si por su fisico no puede jugar al futbol pues que no juegue, en cambio cristiano no toma nada solo ejercicio y miralo es el mejor del mundo
COn la chica esta es lo mismo que lo de messi porque si la quieren descalificar porque piensan que se dopa, pues porque no retiran a messi del futbol. Eso quiere decir que estoy de acuerdo con nelson Desousa
Encara que la ciència si que millora coses com les maquines, la informàtica etc. En el cas del GRAN Messi no ha sigut així.
Messi és el millor del mon i ho ha demostrat de totes les formes possibles, i si la ciència l’ajuda’t a aconseguir una altura “normal” no li ha servit com cap tipus d’avantatge ni li a dona més possibilitats que una altre jugador de la Lliga per ser el millor del món, seria diferent si la ciència l’agüés fet més fort, més ràpid, més bo amb la pilota però, no ha sigut així, la ciència nomes la volgut fer igual que els altres. Si el GRAN Messi és espectacular, brillant, virtuós o fins hi tot màgic amb la pilota els peus no es gracies a la ciència sinó gracies ha ell mateix.
En definitiva estem en un cas clar de que la ciència s’ha inventat per ajudar i no per millorar les persones.