La desgràcia s’entesta en recaure sobre els més desafavorits. El 12 de gener de 2010, poc abans de les cinc de la tarda (hora local), Port-au-Prince, capital d’Haití, es va veure sacsejada per un terratrèmol de magnitud 7.0. El sisme va durar escassament un minut, amb rèpliques posteriors, però molts edificis de la ciutat es van desplomar o van quedar seriosament malmesos. Les autoritats calculen que poden haver mort més de 100.000 persones, bona part de les quals poden estar sota les runes.
Per comprovar els terratrèmols que succeeixen al món gairebé en temps real podem visitar aquest web
Això que ha passat és una gran catàstrofe i desgracia. Quin alivi que aqui mai agi vist en directe aquesta desgracia.
Estic amb en Juan Antonio, quin desastre, yo habia llegit en el diari i a la televisió pero no habia vist aquestes imatges en concret. Quina mala pata, sort que en Barcelona no pasin aquestes desgracies tan dolentes.
És una pena, aquest video no es res amb el que es mostra a la televisió.Tots els nens que s’han quedat sense pares. Crec que és una mala sort que sempre succexin aquestes desgràcies als més pobres, els que menys diners tenen, els que tenen les edificacions més desfavorides. El que no entenc és que ja ha passat una setmana i de moment les ajudes no arriben.( Va molt lent això). Encara que, ara estan enviant uns vaixells plens de mèdics i enfermers per afavorir als que més ho necessitiiin.ç
metges*************
Crec que les ajudes no arriben tant d’hora perquè tenen por de que passi de nou aquest accident. Estan fen fatal tot, penso jo. Podrian evacuar-los, o almenys que calmin les coses.
Estic d’acord amb en Juan Antonio, Nestor i Javi, aixo es una catastrofe impresionant que per desgracia pot pasar a molts llocs.
Sí, però com pots evacuar gairebé un milió de persones? On els poses? Com els mous? Que els dones de menjar i de beure?
És inimaginable que això passés aquí… però no sé com ho faríem.
Pensa-hi
Crec que això que ha passat es una desgracia molt gran y que hauríem de fer el que fos per intentar ajudar, ja que això ara mateix els ha passat a ells però potser d’aquí uns anys en passi a nosaltres i sincerament si això passes aquí no se com sortiríem, necessitaríem molta ajuda igual que ara la necessiten ells. Estic d’acord amb tots els meus companys que fins ara hi han comentat.
quina ctastrofe…y asobra al mes desafavorit…quina desgracia.
i tambè crec que haurian d buscar una mica mes entre als enderrocs…
no dic no fan al que el poden perque bastant estant fent per ajudar .
Sí, però crec que 72 hores després del terratrèmol és molt difícil trobar algú amb vida entre els enderrocs: compta els dies que fa…
si pasés ha bellvitge amb la mateixa magnitud no seria cap catàstrofe.Perquè els edificis no caurien. A sobretindirme moltes més aventatges
No estic gaire d’acord amb el que dius, Javi; amb una magnitud de 7 caurien molts edificis a Bellvitge… L’institut, entre ells. Potser el que dius seria cert al Japó o a San Francisco (zones d’alt risc sísmic), que tenen normes de sismoresistència molt estrictes en les construccions.
Intueixo què vols dir, però no acabo d’entendre gaire això que esmentes dels “avantatges”.
Jo crec que la versió que ha donat en Javier es dolenta, perquè com diu en Jordi, un terratremol de magnitud 7, pot provocar moltes causes perjudicials, i crec que no nomes faria enderrocar-se tots el edifics de Bellvitge, sino que arrasaría amb molt més terrenys.
Crec que el Néstor te raó, perquè si això pesés a Bellvitge cauria tot amb aquesta magnitud.
Jo eh estat seguin més o menys aquestes noticies… Tants nens sense famílies, sense menjar, sense lloc on posar els malats, escasses de metges, quina tristesa deu meu!
A pesar de tot, els supervivents tindran que començar a reconstruir vivendes, per que malgrat tot la vida continua per ells.
No se si ses tan fen be les coses però d’una cosa estic segur que es podrien fer molt millor des les que estan fen perquè el jo veig es inhuma que des de un helicòpter es llanci menjar ales persones com si fossin gossos i si encara i troben persones valentes i molt fortes sota els enderrocs en cara i pesar de les desgracies del vida encara volen continuar viuen
Aquesta es una gran catastrofe sens dubte. Sempre ni ha de catastrofes algunes més greus i d’altres més lleus, Yo penso i crec que no es tindria que donar-li el menja al poble de Haití per mitjans de helicòpters pero no són animals ni res pel l’estil son humans com tots encara que yo crec que es per la por de que els que reparteixen el menjar siguin agredits ,yo crec que les catastrofes no es poden evitar, i per molt temps que passi la gent ho continuara recordant si no mireu Chernobyl la central Nuclear, Segur que va ser molt més dur viura el moment del terratremol que amb tot aixo que ens mostren.
Se que hem direu egoista etc… però crec que no hauríem d’ajudar tant als altres països quant en el nostre hi ha tanta pobresa com hi ha, quant la gent esta quedant-se sense pisos, sense poder menjar… crec que primer hauríem de fer es ajudar a les persones que tenim al nostre país i desprès ajudar als altres països. Ja que per desgracia aquí hi ha pobresa i molta i hi han moltes famílies que no tenen treball ni casa ni menjar ni res.
Per una part, el que diu l’Anabel pot se sert, però en aquest cas aquell pais a causa d’aquesta catastrofe s’ha tornat molt pobre i miserable. Imaginat que aqui pasa aixó, a tu tagradaria que ajudesin al teu pais, no? Per aixó yo penso que encara que sigui una petita ajuda caldria donarsela.
El comentario de Anabel es muy egoista, como ella a dicho. Porque la pobreza que hay en nuestro país es INCOMPARABLE con la que hay en Haití, y más después de esta catastrofe. No nos va a pasar nada malo por ayudar un poco.
Vale que si, que es incomparable pero ese comentario va en general… no es en concreto para lo de Haití. Bueno es lo que yo opino y pienso a quien le guste bien y a quien no también!
Ep, ep, ep, deixeu-me moderar una mica el petit torrent de comentaris: justament haurien de tractar sobre els fets d’Haití. Els blocs funcionen així: els comentaris són sobre els articles en concret. Anabel: has sigut valenta en expressar la teva opinió, però ara no pots fugir d’estudi (vull dir que no te’n pots desentendre exclamant: “a quien le guste bien y a quien no, también!”; crec que hi ha altres maneres de dir-ho).
Tornant a la notícia del terratrèmol d’Haití: abans del terratrèmol era el país més pobre d’Amèrica amb un llindar de pobresa que no es pot comparar amb les bosses de marginació que aquí tenim, però tampoc amb les que hi deu haver en algunes zones de l’Àfrica o de països en guerra. Aquí els ciutadans paguem impostos per a fins socials i serveis per a tothom, i en la meva opinió els estats rics i benestants (i el nostre ho és, malgrat tot) han de vetllar perquè ningú no ho passi malament al propi estat, però també una part dels recursos s’han de destinar als que pateixen més, encara que estiguin més enllà de l’oceà. Penseu que aquesta part dels recursos és una fracció menudíssima d’altres despeses socials. Per altra banda, cada persona pot fer les aportacions privades que vulgui.
Jo entenc perfectament el que vol dir l’Anabel.Podriem dir que la pobresa que hi ha en aquest pais no és res comparable amb la que hi ha en Haití,i per això s’ha d’ajudar. Perquè simplement veien alguna imatge es veuen molt necessitats i sense cap medi. L’Anabel el que penso que diu es que primer hauriem de solucionar els problemes que hi ha aquí i després fora, però hi ha gent que els necessita mes que nosaltres. No podem comparar el nostre pais ambs les seves despeses, amb aquet atentat. Si ningú els ajuda, d’on treuran l’aliment? qui curarà als malalts?qui lluitara perquè aquest pais surti endevant, tots tal vegada, serà més fàcil.
Igualment, encara que al nostre pais també i alli pobresa i gent sense pisos, hi ha molta gent que está deixant-se diners per ayudar a les persones d’Haití, pero tampoc és el cas de ser egoista com ho has sigut tu, d’acord, aqui també hi ha gent que és pobre, però no em comparis com està ara mateix el nostre pais a com està el seu.. Doncs jo crec que el que estan fent es correcte, i també estic d’acord amb el Nico, no es normal que llançin menjar des d’un helicopter com ell diu, i que li llençin menjar com si fossin gossos.. aixó si que es inhuma! A veure si hi ha sort i aquestes catastrofes no passen més.
Bueno, si vale ha pasado un gran desastre en haiti pero ya direis a quien preferis ayudar si a los del propio pais que se quedan sin casas y muchas vezes ni comen o a otro pais yo sin duda a España aunque tambien se deberia enviar algo a Haiti pero no tanto como hacen y la mitad darla a los españoles que apenas reciben ayudas y que a la minima que no pagan les mandan a la calle.
Vale, pon que ahora nos pasa eso, no pensarias lo mismo no? Yo creo que con un poco de ayuda que vayamos proporcionandoles ya esta bien, que es lo que he dicho en el otro comentario. Además no compares Haití, donde los niños van descalzos por la calle como aquel que dice, aqui por lo menos la gente tiene pa no ir descalzo. Yo sigo manteniendo mi comentario.
yo estoy de acuerdo con el Cristian Martinez, hay gente que esta sin trabajo, sin comer, sin piso…
Yo pienso que debes reocuparte por Haiti vale! pero tambien por los españoles! que parte de la ayuda sea para haiti y la otra para los españoles que hay familias que estan sin trabajo…y eso no puede ser, que España es una de las potencias mundiales y mira como esta ahora…hecha un asco(no me malinterpreteis)
Mare meva, això es una catastrofe, quina pena.
Es molt fort el que pot arribar a fer la natura. I despres no la cuidem i pasa el que pasa.. Quina pena.
No se com s’ho fan pero les pitjos desgracies van sepre a les persones meny agraides .La meva opinio es que fan falta consturcions d’edificis capacitats per aguantar cert terretremols i metges
jo estoy totalmente en desacuerdo con lo que dice C.Gallego porque no es comparable la pobreza de España con la pobreza de Haity y ahora más con lo que ha sucedido.Creo que la ayuda que le damos todavia es poca.