És de molta supèrbia pensar que la Terra, la vida i l’espècie humana som el melic de l’univers. En som una part, ínfima, que molt probablement existeix, amb variacions, en molts altres racons del cosmos. Això sí, som únics i irrepetibles.

Aquesta comparació de sota ajuda a comprendre la nostra petitesa:
Imagina’t passejant per una platja. Tot d’una et poses un grapat de sorra a la mà… Podries dir quants granets de sorra tens dins el puny? Figura’t,ara,que la Terra fos tan petita com un gra de sorra. A la platja n’hi ha milions i milions de grans de sorra. Tot passejant platja enllà, trobes una altra platja més gran i ampla,i,al cap d’una bona estona de caminar,encara en veus una altra,i dues més…Al final arribes a la platja més extensa que totes. Quants grans de sorra penses que hi pot haver en totes aquestes platges juntes?
Doncs bé, el nostre planeta és encara incomparablement més minúscul i insignificant, amb relació a l’Univers, que un granet de sorra respecte de totes les platges que et puguis imaginar. Un darrer esforç d’imaginació: si un menut gra de sorra fos la Terra, què seria el poble o la ciutat on vius? I tu, què series? T’adones de la immensitat de l’Univers i de la nostra petitesa?

Per últim mira i escolta aquest vídeo. La veu no sembla de Carl Sagan, però el text probablement pertany a la seva obra.