ADN

L’àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com en alguns virus. La seva funció principal és l’emmagatzematge d’informació a llarg termini.

L’ADN és un polímer format per una doble cadena de polinucleòtids enrotllades helicoïdalment sobre un mateix eix formant una doble hèlix . Cada nucleòtid conté una desoxiribosa (sucre). Cada sucre està unit a una d’entre quatre tipus de molècules anomenades bases: Adenina, Timina, Citosina i Guanina. És la seqüència d’aquestes quatre bases al llarg de la cadena la que codifica la informació; que és interpretada utilitzant el codi genètic, que especifica la seqüència dels aminoàcids en les proteïnes. El codi és llegit per mitjà de la còpia de segments d’ADN en l’àcid nucleic relacionat ARN, en un procés anomenat transcripció.

Els gens són les unitats d’emmagatzematge d’informació genètica, segments d’ADN que contenen la informació sobre com han de funcionar les cèl·lules de l’organisme. Tenen elements que indiquen d’on a on s’ha de llegir, i el seu contingut determina la composició de les proteïnes que es formen.

Cèl·lules mare

Les cèl·lules mare són cèl·lules que es troben en tots els organismes pluricel·lulars i que tenen la capacitat de dividir-se (a través de la mitosi) i diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lules especialitzades, a més d’autorenovar per produir més cèl·lules mare. En els mamífers, hi ha diversos tipus de cèl·lules mare que es poden classificar tenint en compte la seva potència, és a dir, el nombre de diferents tipus cel·lulars en què pot diferenciar-se. En els organismes adults, les cèl·lules mare i les cèl·lules progenitores actuen en la regeneració o reparació dels teixits de l’organisme.

Les cèl·lules mare (en anglès stem cells) tenen la capacitat de dividir-se asimètricament donant lloc a dues cèl·lules filles, una de les quals té les mateixes propietats que la cèl·lula mare original (autoenrovació) i l’altra adquireix la capacitat de poder diferenciar si les condicions ambientals són adequades.
La majoria dels teixits d’un organisme adult, posseeixen una població resident de cèl·lules mare adultes que permeten la seva renovació periòdica o la seva regeneració quan es produeix algun dany als teixits.