Serà perquè ens diuen el que volem sentir, però els cosmètics ens traslladen a un món d’il·lusió, poblat per sofisticades molècules, ingredients naturals o misterioses substàncies capaces d’aconseguir miracles, amb la seva fórmula genial i una mica de constància i tenacitat. I ho fan perquè, amb la llei a la mà, poden fer-ho: la normativa de cosmètics posa l’accent en la seva seguretat, i no obstant això es queda curta en regular sobre les al·legacions. El Reglament Europeu sobre Cosmètica que va entrar en vigor el 2013 va suposar un avanç, en establir que les reivindicacions relatives a productes cosmètics havien de ser objectives i les al·legacions han de sustentar-se en l’evidència científica … però a dia d’avui, seguim trobant exemples de cosmètics amb afirmacions, molt poc rigoroses, que ratllen l’enganyós. Fixant-nos en algunes cremes molt conegudes, podem comprovar les tècniques a què recorren per burlar una normativa poc exigent i fer arribar a les usuàries missatges que no són certes.
Com ens enganyen? Hi ha 5 recursos comuns:
- Amb noms pseudometges o científics. En incloure en el propi nom termes que evoquen tècniques mèdiques o quirúrgiques s’equiparen a elles … quan no és així. Per exemple cremes “efecte làser”, “cèl·lules mare”, “efecte botox”, cremes amb “ADN vegetal” ….
- Asterisc aclaridor … que no informa de res. El que fa és limitar el missatge principal, afegir missatges contradictoris o ambigus, o simplement usar-se per eximir responsabilitat. Unes bones pràctiques indicarien que un asterisc (o lletra petita o text sobreimpressionat) ha d’afegir informació clarificadora.
- Amb termes subjectius, ambigus i poc concrets que exoneren de responsabilitat al fabricant però indueixen a pensar en resultats. Exemples com “Suavitza l’aspecte de les arrugues i línies d’expressió” o “L’aparença de les línies d’expressió i arrugues es redueix visiblement” utilitzen els termes aparença o aspecte, i disminueixen així l’al·legació d’eficàcia per salvaguardar, però el consumidor com no estigui molt atent es perd entre tanta ambigüitat.
- L’abans i el després: imatges que pretenen en un cop d’ull mostrar l’eficàcia del producte a la pell. Aquestes imatges poden estar manipulades digitalment, recórrer a filtres, il·luminació especial … però fins i tot si són reals i sense retocs, mostren només els resultats d’un sol individu, no extrapolables a tota la població.
- Els test d’usuaris com a aval. Es tracta d’afirmacions basades en autoavaluacions, és a dir percepcions i opinions d’un panell d’usuaris que han fet servir el producte durant un temps determinat … sense valor científic, però molt usades pels fabricants, ja que donen lloc a al·legacions fàcils de sustentar . Desmuntem les al·legacions de 3 exemples de cosmètics molt coneguts i publicitats: Olay Regenerist, Clinique Repairwear Làser Focus i L’Oréal Laser X3.