Cicle Superior

CASINO – LA CONSTANCIA –

Die Vereinigung “Casino La Concstancia”, auch “Casino dels Nois”-(der Knaben), wurde 1851 von Hand einer Handwerkersgruppe gegründet, in Wiederstand zu dem der Bourgoisie gehörigen “Casino Guixolenc”.

Im Lauf ihrer Existenz hat die Vereinigung verschiedene Sitzungsorte gehabt, bis Sie den entgültigen einweihte, ein Gebäude aus dem 19.Jahrhundert.

Zu diesem Zeitpunkt wechselt sich St.Feliu, so wie viele andere Dörfer der Costa Brava, um. Es sind Industrialisierungszeiten. Wirtschaften entwickeln sich, prinzipell Korkindustrie, und es entstehen viele neue Arbeitsplätze. Die Bevölkerung nimmt zu und verdoppelt sich in den letzten 40 Jahren des Jahrhunderts. ST.Feliu verwandelt sich schnell, in eine ganz wohlstehende Stadt, und der Paseo del Mar nimmt auch eine neue Fisonomie durch der Baut und Entstehung vieler neuen Gebäude und Villas, alle in dem zu der Zeit entschprechenden Jugendstil. Der Anlass und Grund dieser neuen Enstehungen war die Universale Ausstellung Barcelona 1888.

Eins dieser Gebäude ist das Casino La Constancia. Werk des Generals Guitart, war die Baut insofern gestaltet, dass es grosse und freie Räume bieten sollte um Lektüre und Debattebeziehungen zu fördern, und prinzipell fürKlaar-und Helligkeit sorgen könnte. Die Fassaden, 3 im allgemeinen, entwickeln und zeigen uns den arabesquen Stil, dem Jugendstil entsprechend, und schauen immerhin exotisch aus. Von Innen, praktisch und funktionnell, Erdgeschoss, 1.und 2.daschstufenartige Etage.

1899 gibt es die die letzte Umbaut vom Architekten Manuel Vega und erweitert die Hauptfassade mit einer Dachterrasse, die auf 5 Eisensaeulen ruht und einen schoenen Schatten enbietet.

Das Casino herbergte eine Bibliothek, populär mit der Zeit und bis an die 2552 Titel, doch wurden sämtliche Bücher im Bürgerkrieg zerstört bis 48.

St.Feliu erfährt im Laufe der Jahren grosse Veränderungen. Die Eröffnung der der Stadt zum Meer und Verlängerung des Paseo del Mar… Mitte der 70.Jahren, in neuer Demokratie, ergeben sich neue architektonische Wechsel in Form von Grossbauten in die Höhe.

1978 wird das Casino La Constancia, Stadterbe und ist ein Beispiel und Symbol für kooperative-und Vereinigungskraft.

Traducció: David Morata Gressel

La asociación del Casino la Constancia o “Casino dels Nois” fue fundada el año1851 por un grupo de obreros cualificados progresistas en oposición al casino de la elite ganxona, el Casino Guixolenc o “Casino dels Senyors”. Esta agrupación pasó por diversas sedes hasta conseguir tener suficiente poder económico como para poder levantar un edificio propio.

El último cuarto del siglo XIX la ciudad de Sant Feliu de Guíxols experimenta un extraordinario crecimiento como otras poblaciones de la Costa Brava, a causa de la implantación de la industria de los tapones de corcho. En los últimos cuarenta años del siglo el censo se dobla. Este crecimiento también se muestra en los edificios. El paseo del mar queda configurado como un espacio privilegiado, casinos, bancos, hoteles i casas de la alta burguesía se construyen en pocos años y lo hacen siguiendo la moda del momento, el modernismo y el nuevocentismo.

En este contexto la entidad del Casino de la Constancia hace el encargo de construir un edificio para su sede. Lo hace al General Guitart, que es quien proyecta un edificio funcional con salas amplias libres de columnas, que permiten la relación y la lectura, con un gran tragaluz central para iluminar y ventilarla instalación. Para los exteriores Guitard escogió un lenguaje hispanoárabe, que había tenido bastante difusión en la Exposición Universal de Barcelona del 1888. Así era el diseño que escogieron los obreros de la asociación, original i exótico por fuera y tranquilo y funcional por dentro.

El edificio se construyó entre el 1888 y el 1890 en planta trapezoidal i tres fachadas, consta de planta baja, piso i un desván. Fue emplazado como elemento maestro que orientará una nueva línea de edificios delante de unas casas de pescadores ya existentes. El nuevo casino hará de bisagra entre el Paseo del Mar y el Paseo del Guíxols. El 1899 el arquitecto Manuel Vega March proyecta una ampliación del edificio que le dará el aspecto actual, ya que construye la torre de una cúpula triple i la fachada del Paseo del Guíxols delante de la antigua. El 1921 se construyó el toldo que se reclina sobre esta fachada y en cinco pilares de fundición anclados en el paseo. Finalmente se hizo una última ampliación el año 1928, que deja el casino tal i como lo conocemos ahora.

La asociación del casino pronto acumuló suficientes libros como para disfrutar de una biblioteca. En el nuevo edificio ésta ocupó un lugar predominante. Determinadas personalidades que visitaban la ciudad tenían una cita obligada con este salón de lectura. En el 1930 la biblioteca tenía catalogados 2552 libros. Cuando acabó la guerra civil fue depurada y 48 títulos fueron retirados por la censura. El resto de los libros aun se pueden consultar en la biblioteca. Desde entonces la asociación no ha adquirido ningún otro volumen.

En los años 70 del siglo XX la fachada marítima de la ciudad sufre una gran transformación, muchos de los edificios son derribados, entre ellos el Casino del Guíxols y otras fincas emblemáticas, para poder edificar bloques de pisos y así dar salida a la fiebre del turismo. Pero nuestro casino se salvó gracias a las protestas vecinales y a la recogida de firmas para solicitar la protección del edificio. Era el inicio de la transición democrática y del espíritu combativo y de protesta tantos años reprimidos. Finalmente el año 1978 el edificio fue declarado bien cultural de interés nacional.

Hoy aun podemos disfrutar de este símbolo del asociacionismo obrero del siglo XIX que es el “Casino del Nois”, que ha perdurado en el tiempo gracias a la lucha de una sociedad combativa que aprecia y defiende su patrimonio.

Joan Carles Périz Tiburcio.

The Casino Society, known as the Young Lad’s Club, was founded in 1851 by a group of artisans in opposition to the Sant Feliu de Guixols Casino, otherwise called the Gentlemen’s Club, set up by an elite group of progressive thinkers. The latter group went through various fund-raising activities in order have sufficient economic means to build its own locale.

In the last quarter of the 19th century, the town of Sant Feliu de Guixols, along with other towns on the Costa Brava, was experiencing unusual growth, due to the burgeoning cork industry. In the last 40 years of the century, the population doubled in size, This growth is also reflected in the buildings of the town. The promenade became a space of privilege: casinos, banks, hotels and homes for the gentry were all constructed within a few years, following the architectural fashion of the time, early art nouveau “modernisme”.

In this context, the Casino la Constancia took on the task of constructing a building for its own club members. It was the work of General Guitard, who imagined a functional space, with spacious rooms, free of columns, allowing for conversation and reading, with a large central skylight to provide light and ventilation. For the exterior, Guitart opted for an Hispano-Arabic design language, which had gained much prestige at the Universal Exhibition of Barcelona in 1888. This design was accepted by the artisan’s club, for its exotic originality on the outside, whilst pleasingly functional inside.

It was built between 1888 and 1890, with three trapezoidal floors and facades, a ground floor, a first floor and an attic floor. It was located as a flagship building, which would dictate the development of a new line of buildings in front of an already-extant row of fisherman’s cottages. The new Casino was to function as a hinge between the Passeig del Mar and the Passeig dels Guixols. In 1899, the architect Manuel Vega I March was to plan an extension of the building, which it is how it now appears, adding a triple-domed tower, with a new facade in front of the old one. There was a final extension in 1928, which left the Casino as we now know it.

The Casino Society soon accumulated enough books to fill a library, and, in the new building, the collection occupied a dominant place. Many prominent individuals who visited the town, saw a visit to the reading room as a must. In 1930, the library had a catalogue of 2,552 books. By the end of the Civil War, the catalogue had been “purified”, and 48 titles had been removed. The rest are still there, but no more have been acquired since then.

In the 1970s, the facades of the seafront underwent a major transformation, with many buildings being demolished, including the Gentlemen’s Casino and other iconic properties, to make way for apartment blocks to meet the feverish demands of the tourist industry. But the Young Lad’s Casino was saved thanks to local activists and a petition demanding the preservation of the building. It was the beginning of the transition to democracy, and the expression of the fighting spirit of protest which had for so many years been repressed. Finally, in 1978, the Casino was listed as building of national cultural significance.

So today, you can still enjoy this symbol of 19th century artisanality and worker’s associations that is the Young Lad’s Casino, which has endured the years, thanks to the struggles of a combative society which cares for its heritage.

Traducció: Victòria Fernández i Tina Murlà

L’ association Casino Constance ou ” Casino dels Nois ” de l’année 1851 a été fondée par un groupe de travailleurs qualifiés en opposition au casino de l’élite locale “ganxona” , le Casino Guixolenc ou ” Casino dels senyors ” . Ce groupe est passé par divers lieux jusqu’à ce que vous avez assez de puissance économique pour élever son propre bâtiment .Le dernier quart du XIXe siècle, la ville de Sant Feliu de Guíxols connaît une croissance phénoménale que d’autres villes de la Costa Brava , en raison de l’introduction de bouchons de l’industrie . Au cours des quarante dernières années des virages de recensement siècle . Cette croissance est également affiché dans les bâtiments . La promenade de la mer est configuré comme un espace privilégié , casinos , banques , hôtels et maisons de l’haute bourgeoisie sont construits en quelques années et ils font suivre la mode actuelle , modernisme et nouvocentisme .Dans ce contexte l’entité du Casino de la Constancia met l’ordre de la construction d’un bâtiment pour son siège. Qu’est-ce que l’Guitart général, qui est qui projette un bâtiment fonctionnel avec des chambres spacieuses libres de colonnes, permettant la relation et de la lecture, avec une grande lucarne centrale pour éclairer et ventiler installation. Pour l’extérieur Guitard choisi un style hispanique-arabien qui avait largement répandue à l’Exposition Universelle de Barcelone de 1888. Ainsi, était la conception que les travailleurs de l’association choisi, original et exotique dehors et tranquille et fonctionnel à l’intérieur.Le bâtiment a été construit entre 1888 et 1890 à plante trapézoïdale et trois côtés, se compose de rez de chaussée, étage et un loft. Est mis en place comme un élément important pour guider une nouvelle ligne de bâtiments devant les maisons des pêcheurs existants. Le nouveau casino dépendra entre la Promenade del Mar et la Promenade del Guíxols. 1899 l’architecte Manuel Vega Mars jette une extension du bâtiment qui donnera le look actuel, car il construit une tour de triple cupule et la façade de la Promenade del Guíxols face de l’ancien dôme. Le repos de la canopée 1921 sur la façade et cinq piliers en fonte ancrés sur la promenade a été construit. Enfin fait une extension finale 1928, laissant le casino qu’on connais maintenant.L’association de casino dès accumulé assez de livres pour profiter d’une bibliothèque. Dans le nouveau bâtiment occupait une place de choix. Certaines personnalités qui ont visité la ville avaient une indispensable avec cette salle de lecture. En 1930, la bibliothèque avait 2552 livres catalogués. Lorsque la guerre civile a pris fin a été purifié et 48 titres ont été retirés par la censure. Le reste du livre est toujours disponible à la bibliothèque. Depuis lors, l’association n’a pas acquis tout autre volume.Dans les années 70 du XX siècle, le front de mer de la ville subit une transformation majeure, de nombreux bâtiments sont démolis, y compris le Casino de Guíxols et d’autres fermes emblématiques, de construire des immeubles et de la fièvre délivrant ainsi tourisme. Mais notre casino a été sauvé par des manifestations de quartier et la collecte de signatures pour demander la protection du bâtiment. Ce était le début de la transition et les combats esprit démocratique et de protestation réprimé pendant tant d’années. Enfin en 1978, le bâtiment a été déclaré d’intérêt culturel national.

Traduction français: Francesc Pedrosa

Els alumnes de Cicle Superior han participat al projecte de geolocalització del Mobile History Map. Les escoles del municipi hem treballat l’arquitectura modernista. Nosaltres hem confeccionat diferents redaccions i textos relacionats amb el tema centrant-nos en l’edifici del Nou Casino de la Constancia.

L’associació del Casino la Constància o Casino dels Nois va ser fundada  el 1851 per un grup de menestrals progressistes en oposició al casino de l’elit ganxona el Casino Guixolenc  o Casino dels Senyors. Aquesta agrupació va passar per diverses seus fins a tenir prou poder econòmic com per aixecar un edifici propi.

El darrer quart del segle XIX la ciutat de Sant Feliu de Guíxols experimenta un extraordinari creixement com d’altres poblacions de la Costa Brava, a causa de la implantació de la indústria dels taps de suro. En els quaranta últims anys del segle el cens es dobla.  Aquest creixement també es deixa veure als edificis. El passeig de mar queda configurat com un espai privilegiat, casinos, bancs, hotels i habitatges de l’alta burgesia es construeixen en pocs anys i ho fan seguin la moda del moment, el modernisme i el noucentisme.

És en aquest context que l’entitat del Casino de la Constància fa l’encàrrec de construir un edifici per la seva seu. Ho fa al General Guitard, qui projecta un edifici funcional amb sales amplies lliures de columnes, que permeten  la relació i la lectura, amb una gran lluerna central per donar llum i ventilació. Pels exterior Guitart va triar un llenguatge hispanoàrab, que havien tingut prou predicament a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Així era el disseny que van triar els menestrals de l’associació, original i exòtic  per fora i plaent i funcional per dins.

L’edifici es construït entre el  1888 i el 1890 amb planta trapezial i  tres façanes, consta de planta baixa, pis i unes golfes. Va ser emplaçat com element mestre que donarà l’orientació d’una nova filada d’edificis per davant de unes cases de pescadors ja existents.  El nou casino farà de xarnera del passeig entre el Passeig del Mar i Passeig del Guíxols.  El 1899 l’arquitecte Manuel Vega i March projecta una ampliació de l’edifici que li donarà l’aspecte actual, ja que construeix la torre d’ una cúpula triple i la façana del Passeig del Guíxols per davant de l’antiga. El 1921 es va construir el tendal que es reclina sobre aquesta façana i en cinc pilars de fosa ancorats al passeig. Finalment es fa una ultima ampliació el 1928 , que deixa el casino tal i com el coneixem ara.

L’ associació del casino aviat va acumular prou llibres per gaudir d’una biblioteca i al nou edifici aquesta  va ocupar un lloc predominant. Determinades personalitats que visiten la ciutat tenien una cita obligada amb aquest saló de lectura. Al 1930 la biblioteca tenia catalogats 2552 llibres. En acabar la guerra civil va ser depurada i 48 títols van ser retirats. La resta encara són a la biblioteca que des de llavors  no va adquirir cap altra volum .

Als any 70 de segle  XX la façana marítima de la ciutat pateix una gran transformació, molts edificis són enderrocat, entre ells el Casino del Guíxols i altres finques emblemàtiques, per tal d’edificar blocs de pisos i així donar sortida a la febre del  turisme. Però el nostre casino es va salvar gràcies a les protestes veïnals i a la recollida de signatures per sol·licitar la protecció de l’edifici. Era el començament  de la transició democràtica i de l’esperit combatiu i de protesta tants anys reprimit. Finalment el 1978 l’edifici va ser declarat bé cultural d’interès nacional.

Avui encara podeu gaudir d’aquest símbol de la menestralia i l’associacionisme del segle XIX que és el Casino dels Nois, que ha perdurat en el temps mercès  a les lluita d’una societat combativa que estima el seu patrimoni.

Joan Carles Périz

Enllaç fotografies  de diferents edificicis del patrimoni històric de Sant Feliu de Guíxols de l’artista Toni Marin Gaig

https://www.flickr.com/photos/toni_marin_gaig/sets/72157622348902492/

HISTÒRIA D’AMOR AL CASINO

Un dia vaig anar amb el meu avi al Casino La Constància de Sant Feliu de Guíxols. El meu avi volia anar a jugar a cartes amb els seus amics i jo volia sortir de casa.

Al cap d’una estona de ser allà m’avorria molt. Un senyor gran que estava per allà va adonar-se’n que jo m’estava avorrint i em va preguntar:

– Vols saber la història d’aquest casino?

Jo li vaig respondre:

– Sí, si us plau !

I ell em va dir::

– Aquest edifici va ser construït entre el 1888 i el 1890 per l’arquitecte General Guitart i va ser ampliat el 1899 per l’arquitecte Manuel Vega. Però una vegada es va voler enderrocar i quasi tota la gent del poble va anar a fer una manifestació per salvar-lo.

Has de saber que aquest edifici abans no servia només per jugar-hi a cartes, també va ser una biblioteca molt important per al poble i encara ho és. La gent venia  a parlar de les coses importants que passaven i a llegir els diaris.

Ah! Alguns dies es convertia en una pista de ball, com si fos una discoteca de les d’ara. Jo me’n recordo molt d’un dia de ball que em va canviar la vida. Allà vaig conèixer una noia molt maca i simpàtica; ens vam fer nòvios i al cap de poc ens vam casar i després  vam tenir fins a  tres fills magnífics. I t’haig de dir que encara avui, després de tant de temps, ens estimem com si fos el primer dia.

O sigui que ja ho veus, als balls hi anàvem a buscar xicota, a lligar, com dieu vosaltres…. encara que sempre hi havia les mares que vigilaven i intentaven controlar a les mosses.

Just en aquell moment vaig sentir l’avi que em cridava:

– Berta, anem cap a casa!

Jo encara m’hagués quedat una estona més a escoltar aquelles històries tan interessants sobre el Casino, però no va poder ser; així que vaig dir: “passi-ho bé i gràcies” a aquell senyor, i amb el meu avi vam tornar cap a casa.

Berta Quintana Barbé  Escola L’Estació 6è B

LILI LA MÈNSULA

Us explicaré la meva història, com vaig anar a parar aquí,on sóc ara mateix. Ai! Perdoneu! No m’he presentat. Em dic Lili i visc amb les meves germanes al Casino la Constància,custodiant les seves portes. L’edifici també és conegut com el Casino dels Nois, encara que no veig entrar-hi gaires nois, més aviat tot són avis.  Sóc la més privilegiada de la família perquè veig el mar, la gent com passeja, les seves converses, el concert de la festa major quan el fan aquí davant. Però no us penseu que tot és tan bo, també hi ha coses negatives, perquè quan plou em mullo i em toca el vent, sobretot quan bufa garbí.  Sí que és veritat que hi ha uns balcons i paren una mica la pluja.

Jo  sóc la mènsula Lili, una més entre les meves germanes o més ben dit les meves amigues. M’han explicat com va començar tot, i donat que això només s’explica entre amics, jo us ho volia explicar a vosaltres. Tot va començar així:

El Casino es va fundar l’any 1851, aquell any era un dels cinc casinos de la població. Quan els socis van tenir prou diners van decidir construir un edifici. Tots voldríeu saber qui el va projectar, doncs va ser el Senyor Guitart, que era ajudant d’Elies Rogent. El Sr. Rogent, anys abans, havia fet el Pla Urbanístic de la ciutat. El Casino va ser edificat entre el 1888 i el 1890 i ampliat el 1899 per el senyor Manuel Vega i March. Primer es va construir la part que toca a la Rambla del Portalet i després es va allargar. L’edifici té un toc àrab, tot i ser modernista.

Les meves germanes i jo mateixa, ens vam preocupar molt, ja que va haver-hi un any que ens volien tirar a terra. Sort que la gent del poble ens estimava molt i  van organitzar una manifestació. Ens vam sentir orgulloses i estimades. La gent va impedir l’enderroc. Vam patir molt!!!

Per sort tot va quedar en un ensurt i ja ho veieu, aquí estem i esperem que per molts anys més i així algun dia em pugueu venir a visitar.

Alina Vicens Mas 6è A

UN TURISTA AL CASINO

-Bon dia senyor, què prendrà per dinar?

-Em podeu ensenyar el menú?

-Sí, aquí tingui.

MENÚ

1r plat

Espaguetis

Sopa

Assortiment de bolets

2n plat

Mandonguilles amb sípia

Entrecot amb amanida o patates

Postres

Iogurt, fruita o crema catalana

Pa, vi o aigua

Preu: 15 €

-Demanaré l’assortiment de bolets, les mandonguilles, una ampolla de vi i de postres, crema catalana. Això serà tot.

-Merci.

-Aquest casino sembla molt interessant. Aquell senyor que es diu Tomàs em sembla que deia que anava a la biblioteca; li aniré a fer unes preguntes sobre el casino.

-Senyor, el primer.

-Mmmm…. quina cosa més exquisida aquests bolets tan bons, moltes gràcies!

-De res.

-Grrg… que bo que és!

-Vull el segon, sisplau!

-Aquí tingui.

-Fua! És boníssim!

-Bé, ara les postres!

-Ohhh! ja no me’n recordava.

-Aquí té la crema catalana casolana.

-Uff, i només quinze euros!

-És una ganga! Ja ho sabem.

-Adéu, que tingui sort!

-Cloc, cloc, cloc,… (puja les escales de la biblioteca)

-Hola, bona tarda, vull fer unes preguntes!

-Vinga, fes-me les que vulguis.

-Quan van crear el casino?

-Al 1889

-Per què es diu el casino dels nois?

-Perquè van construir-lo els homes de les fàbriques de suro i per diferenciar-lo del dels senyors.

-Per què el van fer tan gran?

-Perquè eren molts socis.

-La gent ve a jugar a cartes?

-Sí, força.

-És un bon local.

-Sí, té la seva història.

-Adéu, moltes gràcies.

-Adéu.

-Me´n vaig molt content.

Isaac Hernàndez    5è B   Escola L’Estació

El Casino la Constància

El Casino, el Casino era:

Una llar on els homes passaven temps.

Llegien llibres i xerraven amb els amics,

Llegien el diari com feien els rics.

Al (1888) fou edificat,

I al (1899) fou ampliat.

Aquest edifici ha perdurat,

Tot i que va estar a punt de ser enderrocat.

 Aixeca el cap i veuràs tres cúpules,

Que d’alegria estan cantant.

I la bandera de Catalunya,

Que amb l’ajuda del vent està ballant.

 Ara el Casino és un restaurant,

On hi va més la gent gran.

Hi pots anar a veure els partits,

I segur que seran molt divertits!!!

Salma Lakrimdi Sisè A

AQUELL DIUMENGE

Me’n recordo d’aquell diumenge. Aquell dia vaig quedar amb un grup d’amics i amigues i varem  anar a passejar pel meu poble, Sant Feliu de Guíxols.

Era un estiu normal i corrent, però com que aquell dia feia tanta calor i estàvem a prop del mar ens varem anar a banyar a la platja.

Més tard quan ja ens havíem refrescat amb l’aigua del mar,  varem anar al casino dels nois, també anomenat  Casino la Constància.

Teníem molta set i en varem quedar una estona bevent i parlant de les nostres coses i al cap de dues hores cadascú se’n va anar cap a casa seva.

Quan tornava cap a casa, vaig veure dos homes vestits de negre i amb una mena de maleta que anaven directes cap el casino. Vaig preguntar a  uns coneguts que vaig veure, que estaven asseguts  a les cadires de fora del casino, i em varen dir que eren els dos millors músics de l’orquestra i que tocarien  aquella nit en el mateix casino.

L’ orquestra  començaria a les nou i es veu que hi aniria gent de Sant Feliu de Guíxols i també d’ altres pobles com Llagostera,Girona, Salt. També hi anirien els molts turistes francesos, alemanys i anglesos que hi havia en aquell moment a la ciutat.

Quan vaig arribar a casa vaig explicar als meus pares i germans i a la Maria el que m’ havien dit del concert d’ aquella nit

La Maria, que és una veïna,  em va explicar que mentre les noies ballaven, les mares les vigilaven; això em va fer riure.

Cap a les nou me’n vaig anar al casino i quan faltaven cinc metres aproximadament per arribar ja vaig sentir música i em vaig posar a córrer per poder agafar lloc. Estava ple de gent i a les nou en punt l’ orquestra va començar a tocar. Va ser una nit magnífica!

Pol Cañadas Costa Cinquè A

http://www.santillanafrancais.com/top/ressources/le-kiosque/

Aquest passat divendres dia 6 de juny de 2014 els nens i nenes de 5è B de l’escola van anar a fer una activitat nàutica molt divertida i fascinant anomenada Bateig de Mar organitzada pel Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols.

SALUT!!!!!

Aquest passat dijous  dia 5 de juny de 2014 els alumnes de 5è A van anar al Club Nàutic a gaudir d’un matí marítim. A l’activitat anomenada Bateig de Mar.

Va ser una experiència formidable i els alumnes s’ho van passar molt bé amb remullada inclosa.

SALUT!

Aquest passat dijous dia 15 de maig els alumnes de 5è de l’escola vam fer una sortida a Montserrat. Ens va acompanyar el temps i vam gaudir d’una bona experiència en contacte amb la natura i la història.

L’activitat va consistir en una visita al museu, i l’entrada a la basílica per sentir l’actuació dels escolanets.

Després de dinar acompanyats dels monitors de l’escola de natura vam pujar amb el funicular al cim per fer una petita excursió.

SALUT!!!!!