Els alumnes de Cicle Superior han participat al projecte de geolocalització del Mobile History Map. Les escoles del municipi hem treballat l’arquitectura modernista. Nosaltres hem confeccionat diferents redaccions i textos relacionats amb el tema centrant-nos en l’edifici del Nou Casino de la Constancia.
L’associació del Casino la Constància o Casino dels Nois va ser fundada el 1851 per un grup de menestrals progressistes en oposició al casino de l’elit ganxona el Casino Guixolenc o Casino dels Senyors. Aquesta agrupació va passar per diverses seus fins a tenir prou poder econòmic com per aixecar un edifici propi.
El darrer quart del segle XIX la ciutat de Sant Feliu de Guíxols experimenta un extraordinari creixement com d’altres poblacions de la Costa Brava, a causa de la implantació de la indústria dels taps de suro. En els quaranta últims anys del segle el cens es dobla. Aquest creixement també es deixa veure als edificis. El passeig de mar queda configurat com un espai privilegiat, casinos, bancs, hotels i habitatges de l’alta burgesia es construeixen en pocs anys i ho fan seguin la moda del moment, el modernisme i el noucentisme.
És en aquest context que l’entitat del Casino de la Constància fa l’encàrrec de construir un edifici per la seva seu. Ho fa al General Guitard, qui projecta un edifici funcional amb sales amplies lliures de columnes, que permeten la relació i la lectura, amb una gran lluerna central per donar llum i ventilació. Pels exterior Guitart va triar un llenguatge hispanoàrab, que havien tingut prou predicament a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Així era el disseny que van triar els menestrals de l’associació, original i exòtic per fora i plaent i funcional per dins.
L’edifici es construït entre el 1888 i el 1890 amb planta trapezial i tres façanes, consta de planta baixa, pis i unes golfes. Va ser emplaçat com element mestre que donarà l’orientació d’una nova filada d’edificis per davant de unes cases de pescadors ja existents. El nou casino farà de xarnera del passeig entre el Passeig del Mar i Passeig del Guíxols. El 1899 l’arquitecte Manuel Vega i March projecta una ampliació de l’edifici que li donarà l’aspecte actual, ja que construeix la torre d’ una cúpula triple i la façana del Passeig del Guíxols per davant de l’antiga. El 1921 es va construir el tendal que es reclina sobre aquesta façana i en cinc pilars de fosa ancorats al passeig. Finalment es fa una ultima ampliació el 1928 , que deixa el casino tal i com el coneixem ara.
L’ associació del casino aviat va acumular prou llibres per gaudir d’una biblioteca i al nou edifici aquesta va ocupar un lloc predominant. Determinades personalitats que visiten la ciutat tenien una cita obligada amb aquest saló de lectura. Al 1930 la biblioteca tenia catalogats 2552 llibres. En acabar la guerra civil va ser depurada i 48 títols van ser retirats. La resta encara són a la biblioteca que des de llavors no va adquirir cap altra volum .
Als any 70 de segle XX la façana marítima de la ciutat pateix una gran transformació, molts edificis són enderrocat, entre ells el Casino del Guíxols i altres finques emblemàtiques, per tal d’edificar blocs de pisos i així donar sortida a la febre del turisme. Però el nostre casino es va salvar gràcies a les protestes veïnals i a la recollida de signatures per sol·licitar la protecció de l’edifici. Era el començament de la transició democràtica i de l’esperit combatiu i de protesta tants anys reprimit. Finalment el 1978 l’edifici va ser declarat bé cultural d’interès nacional.
Avui encara podeu gaudir d’aquest símbol de la menestralia i l’associacionisme del segle XIX que és el Casino dels Nois, que ha perdurat en el temps mercès a les lluita d’una societat combativa que estima el seu patrimoni.
Joan Carles Périz
Enllaç fotografies de diferents edificicis del patrimoni històric de Sant Feliu de Guíxols de l’artista Toni Marin Gaig
https://www.flickr.com/photos/toni_marin_gaig/sets/72157622348902492/
HISTÒRIA D’AMOR AL CASINO
Un dia vaig anar amb el meu avi al Casino La Constància de Sant Feliu de Guíxols. El meu avi volia anar a jugar a cartes amb els seus amics i jo volia sortir de casa.
Al cap d’una estona de ser allà m’avorria molt. Un senyor gran que estava per allà va adonar-se’n que jo m’estava avorrint i em va preguntar:
– Vols saber la història d’aquest casino?
Jo li vaig respondre:
– Sí, si us plau !
I ell em va dir::
– Aquest edifici va ser construït entre el 1888 i el 1890 per l’arquitecte General Guitart i va ser ampliat el 1899 per l’arquitecte Manuel Vega. Però una vegada es va voler enderrocar i quasi tota la gent del poble va anar a fer una manifestació per salvar-lo.
Has de saber que aquest edifici abans no servia només per jugar-hi a cartes, també va ser una biblioteca molt important per al poble i encara ho és. La gent venia a parlar de les coses importants que passaven i a llegir els diaris.
Ah! Alguns dies es convertia en una pista de ball, com si fos una discoteca de les d’ara. Jo me’n recordo molt d’un dia de ball que em va canviar la vida. Allà vaig conèixer una noia molt maca i simpàtica; ens vam fer nòvios i al cap de poc ens vam casar i després vam tenir fins a tres fills magnífics. I t’haig de dir que encara avui, després de tant de temps, ens estimem com si fos el primer dia.
O sigui que ja ho veus, als balls hi anàvem a buscar xicota, a lligar, com dieu vosaltres…. encara que sempre hi havia les mares que vigilaven i intentaven controlar a les mosses.
Just en aquell moment vaig sentir l’avi que em cridava:
– Berta, anem cap a casa!
Jo encara m’hagués quedat una estona més a escoltar aquelles històries tan interessants sobre el Casino, però no va poder ser; així que vaig dir: “passi-ho bé i gràcies” a aquell senyor, i amb el meu avi vam tornar cap a casa.
Berta Quintana Barbé Escola L’Estació 6è B
LILI LA MÈNSULA
Us explicaré la meva història, com vaig anar a parar aquí,on sóc ara mateix. Ai! Perdoneu! No m’he presentat. Em dic Lili i visc amb les meves germanes al Casino la Constància,custodiant les seves portes. L’edifici també és conegut com el Casino dels Nois, encara que no veig entrar-hi gaires nois, més aviat tot són avis. Sóc la més privilegiada de la família perquè veig el mar, la gent com passeja, les seves converses, el concert de la festa major quan el fan aquí davant. Però no us penseu que tot és tan bo, també hi ha coses negatives, perquè quan plou em mullo i em toca el vent, sobretot quan bufa garbí. Sí que és veritat que hi ha uns balcons i paren una mica la pluja.
Jo sóc la mènsula Lili, una més entre les meves germanes o més ben dit les meves amigues. M’han explicat com va començar tot, i donat que això només s’explica entre amics, jo us ho volia explicar a vosaltres. Tot va començar així:
El Casino es va fundar l’any 1851, aquell any era un dels cinc casinos de la població. Quan els socis van tenir prou diners van decidir construir un edifici. Tots voldríeu saber qui el va projectar, doncs va ser el Senyor Guitart, que era ajudant d’Elies Rogent. El Sr. Rogent, anys abans, havia fet el Pla Urbanístic de la ciutat. El Casino va ser edificat entre el 1888 i el 1890 i ampliat el 1899 per el senyor Manuel Vega i March. Primer es va construir la part que toca a la Rambla del Portalet i després es va allargar. L’edifici té un toc àrab, tot i ser modernista.
Les meves germanes i jo mateixa, ens vam preocupar molt, ja que va haver-hi un any que ens volien tirar a terra. Sort que la gent del poble ens estimava molt i van organitzar una manifestació. Ens vam sentir orgulloses i estimades. La gent va impedir l’enderroc. Vam patir molt!!!
Per sort tot va quedar en un ensurt i ja ho veieu, aquí estem i esperem que per molts anys més i així algun dia em pugueu venir a visitar.
Alina Vicens Mas 6è A
UN TURISTA AL CASINO
-Bon dia senyor, què prendrà per dinar?
-Em podeu ensenyar el menú?
-Sí, aquí tingui.
MENÚ
1r plat
Espaguetis
Sopa
Assortiment de bolets
2n plat
Mandonguilles amb sípia
Entrecot amb amanida o patates
Postres
Iogurt, fruita o crema catalana
Pa, vi o aigua
Preu: 15 €
-Demanaré l’assortiment de bolets, les mandonguilles, una ampolla de vi i de postres, crema catalana. Això serà tot.
-Merci.
-Aquest casino sembla molt interessant. Aquell senyor que es diu Tomàs em sembla que deia que anava a la biblioteca; li aniré a fer unes preguntes sobre el casino.
-Senyor, el primer.
-Mmmm…. quina cosa més exquisida aquests bolets tan bons, moltes gràcies!
-De res.
-Grrg… que bo que és!
-Vull el segon, sisplau!
-Aquí tingui.
-Fua! És boníssim!
-Bé, ara les postres!
-Ohhh! ja no me’n recordava.
-Aquí té la crema catalana casolana.
-Uff, i només quinze euros!
-És una ganga! Ja ho sabem.
-Adéu, que tingui sort!
-Cloc, cloc, cloc,… (puja les escales de la biblioteca)
-Hola, bona tarda, vull fer unes preguntes!
-Vinga, fes-me les que vulguis.
-Quan van crear el casino?
-Al 1889
-Per què es diu el casino dels nois?
-Perquè van construir-lo els homes de les fàbriques de suro i per diferenciar-lo del dels senyors.
-Per què el van fer tan gran?
-Perquè eren molts socis.
-La gent ve a jugar a cartes?
-Sí, força.
-És un bon local.
-Sí, té la seva història.
-Adéu, moltes gràcies.
-Adéu.
-Me´n vaig molt content.
Isaac Hernàndez 5è B Escola L’Estació
El Casino la Constància
El Casino, el Casino era:
Una llar on els homes passaven temps.
Llegien llibres i xerraven amb els amics,
Llegien el diari com feien els rics.
Al (1888) fou edificat,
I al (1899) fou ampliat.
Aquest edifici ha perdurat,
Tot i que va estar a punt de ser enderrocat.
Aixeca el cap i veuràs tres cúpules,
Que d’alegria estan cantant.
I la bandera de Catalunya,
Que amb l’ajuda del vent està ballant.
Ara el Casino és un restaurant,
On hi va més la gent gran.
Hi pots anar a veure els partits,
I segur que seran molt divertits!!!
Salma Lakrimdi Sisè A
AQUELL DIUMENGE
Me’n recordo d’aquell diumenge. Aquell dia vaig quedar amb un grup d’amics i amigues i varem anar a passejar pel meu poble, Sant Feliu de Guíxols.
Era un estiu normal i corrent, però com que aquell dia feia tanta calor i estàvem a prop del mar ens varem anar a banyar a la platja.
Més tard quan ja ens havíem refrescat amb l’aigua del mar, varem anar al casino dels nois, també anomenat Casino la Constància.
Teníem molta set i en varem quedar una estona bevent i parlant de les nostres coses i al cap de dues hores cadascú se’n va anar cap a casa seva.
Quan tornava cap a casa, vaig veure dos homes vestits de negre i amb una mena de maleta que anaven directes cap el casino. Vaig preguntar a uns coneguts que vaig veure, que estaven asseguts a les cadires de fora del casino, i em varen dir que eren els dos millors músics de l’orquestra i que tocarien aquella nit en el mateix casino.
L’ orquestra començaria a les nou i es veu que hi aniria gent de Sant Feliu de Guíxols i també d’ altres pobles com Llagostera,Girona, Salt. També hi anirien els molts turistes francesos, alemanys i anglesos que hi havia en aquell moment a la ciutat.
Quan vaig arribar a casa vaig explicar als meus pares i germans i a la Maria el que m’ havien dit del concert d’ aquella nit
La Maria, que és una veïna, em va explicar que mentre les noies ballaven, les mares les vigilaven; això em va fer riure.
Cap a les nou me’n vaig anar al casino i quan faltaven cinc metres aproximadament per arribar ja vaig sentir música i em vaig posar a córrer per poder agafar lloc. Estava ple de gent i a les nou en punt l’ orquestra va començar a tocar. Va ser una nit magnífica!
Pol Cañadas Costa Cinquè A