Santa Coloma de Gramenet, dimarts 21 de febrer del 2017

La gran majoria de gent nascuda per cesària té més probabilitats de tenir al·lèrgia?

  Tot va començar quan una nena,a la classe de 4’t, va preguntar què era una al·lèrgia, a partir d’una lectura. Vam llegir una notícia que deia que una al·lèrgia era que no pots menjar aquests aliment o substància perquè et fa una reacció química, és a dir, que et surten grans o no pots respirar.

Seguidament, vam veure un vídeo on un doctor especialista deia que la gran majoria de gent nascuda per cesària té més probabilitats de tenir una al·lèrgia o intolerància.

A continuació, vam fer una enquesta a persones, conegudes o desconegudes, i vam fer dos gràfics on podem observar i comprovar que hi ha més persones nascudes per part natural que no tenen al·lèrgia.

Amaia i Estrella, 4’t de Primària

Publicat dins de General | Deixa un comentari

5a Emisió de Ràdio Tanit

En aquesta ocasió us oferim unes entrevistes molt especials, fetes pels nens del taller d’Intercicle als mestres de l’Escola Tanit.

En primer lloc, us presentem una entrevista feta per l’alumna Esmeralda, de Tercer, a la mestra de Cinquè, la Dara López.

En segon lloc i últim per avui, l’entrevista feta pels alumnes: Jean Pierre, de tercer, i Pamela, de quart, a una de les mestres de Segon, la Maite.

En breu publicarem la resta.

 

Moltes gràcies.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CONTES PER PARELLES

CIENTÍFIQUES BOGES

L’any 2026 hi havia dues científiques boges que estaven un laboratori que es deia Stons. Aquestes científiques es deien Sònia i Rocío.

Un dia van inventar un líquid que esborrava la memòria i tot seguit van provar l’experiment amb el Raül. El Raül era un vellet de 75 anys que no volia provar-ho de cap manera. Però les científiques boges van aprofitar que el vellet estava adormint per provar-ho. Quan es va despertar el vellet com que havia perdut la memòria, va preguntar: qui ets tu?

-Sóc la teva dona, la Maria -jo no et conec, qui ets tu?

-Raül no estic de broma – va dir la Maria. He hagut de netejar el terra per que se m’ha caigut el cafè a sobre el mòbil!

Quan van passar els dies els pares de la Rocío i la Sònia, que també eren científics, es van enfadar perquè les seves filles havien agafat uns líquids molt cars per fer els seus experiments. També es van enfadar per que havien fet algunes entremaliadures.

Aleshores, l’Anna i l’Eduardo que eren els pares van haver d’inventar un líquid per tornar-li la memòria al Raül.

I amb les nenes adivineu què vam fer. Els pares les van portar al psicòleg i al cap d’uns mesos les nenes es van curar.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Noèlia i Sònia

 

INVASIÓ ROBOT

L’any 2030 uns astronautes estaven viatjant per l’espai en una nau espacial amb deu robots. Els robots eren grans, intel·ligents i forts. Els astronautes també eren grans i intel·ligents. La nau era gran, espectacular i molt ràpida.

Un dia la nau necessitava carburant especial per naus. Vam aterrar al planeta PHW349 i els robots van caure i es van tornar dolents menys PHW.

Van començar la guerra mentre PHW programava als robots i va veure que era un virus informàtic.

Al cap d’una estona, va eliminar el virus i tots els robots es van desconnectar. Llavors els va tornar a programar per ajudar i ser bons.

PHW es va quedar a viure al planeta PHW349 i els altres robots es van marxar amb els astronautes per continuar viatjant.

VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS AQUEST CONTE JA S’HA FOS.

Ismael i Boris

EL FUTBOLISTA DE L’ALTRE DIMENSIÓ

L’any 2006,en una casa de fusta vivia un home que l’hi agradava el futbol.

Un dia va anar a fer caca i quan ja va acabar no es va aixecar del bater i va tirar de la cadena. No es va adonar, que s’estava enfonsant cada vegada més i quan es va enfonsar del tot, va passar per un forat negre al final del qual hi havia un camp de futbol. Estava en una altra dimensió!! Però, el primer que va pensar es com podia fer per tornar a casa. Va sortir del camp del futbol i va començar a buscar una botiga on comprar bitllets per viatjar de dimensió a dimensió. Quan va trobar la botiga, va preguntar quant valia un bitllet per tornar a casa.

El venedor l’hi va respondre que valia un 1.000.000 de dòlars. Aleshores es va preguntar com podia aconseguir tants dòlars i llavors es va fer futbolista. Un dia va jugar un partit de futbol per aconseguir diners. Però es va adonar que l’altre equip no estava format per persones sinó per animals. Era difícil marcar gol perquè el porter era un goril·la, però al final ho van aconseguir. I van guanyar el partit i l’hi van donar els diners a tot l’equip que eren un 1.000.000 de dòlars a cadascú.

L’home va sortir a comprar una casa i a la setmana següent van jugar 7 partits i cada vegada que guanyaven li donaven un 1.000.000 de dòlars a cadascú. I al final va tornar a la seva dimensió. Li va explicar tot a la seva dona però no s’ho va creure. Van tenir un fill i el pare li va apuntar a futbol i va sortir futbolista. I tots van viure feliços i van menjar anissos.

gos

Adam i Aitor

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

4a Emisió de Ràdio Tanit

Publicat dins de General | 1 comentari

Nombres decimals

Si voleu tornar a veure el vídeo que hem vist a l’aula, feu doble clic damunt del vincle.

Nombres decimals

 

 

Publicat dins de General, Matemàtiques | Deixa un comentari

Els Cuiners de la química escriuen contes molt peculiars

La història del cuiner Monti

Tot va ocórrer al planeta Saturn, al Segle XXVIII, és a dir, l’any 2.707. Monti, era un granet d’arròs cuiner, que cuinava tots els plats del món. El Monti és atrevit i li agrada cuinar. Té els ulls grossos, boca mitjana i un davantal de color blau i vermell. La història comença així…

Hi havia una vegada un restaurant que estava ple de gent que volien menjar. Hi havien 50 màquines que cuinaven i anaven tan ràpid com un coet de sant Joan. En el pitjor moment es van trencar 10 màquines. El Monti, a més de cuinar, arreglava màquines, però just en el moment que anava a arreglar-les… els aliments es van acabar, de manera automàtica, és van tancar les portes del restaurant i tots els que portaven esperat cinc hores es van haver d’anar.

Per poder arreglar les màquines, al Monti li faltava una clau que en Saturn no hi trobava. Per poder aconseguir la clau, havia d’anar al planeta Terra. Però el granet d’arròs tenia por, perquè els habitants de la Terra eren molt més grans que ell i el podien aixafar.

El Monti se’n va anar a la Terra i va buscar la clau per tot arreu fins trobar-la, però quan el Monti es trobava a la Terra, les màquines es van tornar completament malvades. Aquestes, van pensar un pla: com no hi havien aliments, cuinarien en Monti i el posarien de plat al restaurant.

El Monti va tornar a Saturn i les màquines el van cuinar, però el que elles no sabien era que hi havien dues rèpliques i havien cuinat el fals, perquè el Monti va escoltar-les quan estaven fent el pla. Ell era molt intel·ligent i per això no el van arribar a cuinar. Quan va ser de nit, el Monti va arreglar les màquines malvades i al fer-se de dia va venir una comanda d’aliments i el restaurant va tornar a ser famós i va guanyar varis premis gràcies al Monti.

Fi

Doae

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escrivim contes

La classe dels “Superconservadors dels aliments” hem escrit uns contes que volem compartir amb tots vosaltres. Esperem que us agradin.

EL NEN I EL ZOMBI

Hi havia una vegada, a l´any 1889 un zombi molt alegre. Era simpàtic i a la vegada molt salvatge. No tenia ni un amic i, per això, estava sol. Però una nit va passar un nen tenia dotze anys i també estava trist i deprimit.

De sobte, a les 12 de la nit, aquest nen va sortir al carrer i es va trobar amb el zombi. El nen estava espantat, però com el zombi podia parlar li va dir …tranquil tranquil encara que li ho va dir cridant. El nen va fer cas al zombi i passades unes hores es van fer molt amics. El zombi li va dir una cosa important. Li va dir que durant el dia no podia jugar, i el nen es va posar molt trist. Cap dels dos no sabien què fer per a solucionar-ho i poder-se veure. Sense adonar-se’n es va fer de dia. Ja eren les 07:59. El zombi va sortir corrents a amagar-se dins una cova, i el nen va tornar cap a casa seva. Ja eren les 08:00 del mati quan el nen va arribar a casa seva va tenir una idea molt genial i va decidir que quan es fes de nit la explicaria al seu amic zombi.

A la matinada es van trobar i el nen li va dir la seva idea. Quan sigui de nit, em truques a casa meva. El zombi va dir que allò no era possible perquè ell també era un nen. Aquell zombi, que tenia 12 anys, van convidar a anar a casa seva. Tota la meva família em deixa portar amics, que em dius? Vols venir a cas meva? I el nen li va dir que si. Aleshores van anar a casa del zombi i van jugar junts.
I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat!

Giorgio – 4t

 

LA PRINCESA BONICA

Fa molt de temps, a l’any 1.483 a l’època dels castells, hi havia una princesa que es deia Florina i vivia a un castell d’or a prop del mar. Al costat del castell hi havia dos boscs: un bosc era molt bonic. Hi vivien papallones, ocells i molts altres animals. L’altre era tenebrós: els arbres estaven trencats i feia molta pudor. Hi vivien molt llangardaixos i també hi vivia una bruixa molt dolenta que tenia un drac. També vivia un vampir que era molt gras i un dimoni que és invisible.

La Florina, com que tenia moltes amigues, el 20 de setembre celebrava el seu aniversari i les va convidar totes. Després al cap d’una estona va convidar també als seus amics que eren prínceps.

Els cuiners es van posar a cuinar i van preparar un pastís gegant amb xocolata. Els cantaires es van a posar a practicar una cançó d’aniversari i els criats es van a posar a decorar tot el castells.

La Florina es va posar un vestit brillant. A les 21:00 de la nit van venir totes les seves amigues i també els prínceps i junts es van posar a ballar fins les 23:00. La Florina va tallar el pastis el va repartir entre els seus convidats i se’l van menjar. Però, a les 24:00 de la nit van venir una colla de ratpanats i els llums es van apagar. Quan va entrar la bruixa, els llums es van tornar verds. Aleshores, va entrar el vampir, que era gras i un dimoni que era invisible, es va a posar a cridar a cridar i es va espantar.

Quan tothom estava callat i atemorit, la bruixa va dir: jo vull fer-me reina!!!! i tots van contestar: no, no !!!!!! la bruixa enfadada, es va emportar les princeses. Llavors els prínceps es van posar a pensar: Què podem fer nosaltres per salvar-les ?

Aleshores, van entrar deu fades i van dir: nosaltres us ajudarem però ens heu de fer cas. Nosaltres farem un suc de fruits silvestres amb pols perquè ells són al·lèrgic als pols i es desmaiaran.

I vosaltres entrareu per la porta. Tots es van posar de marxa, els malvats van beure el suc i es van marejar. Els prínceps van poder rescatar a les princeses les va portar al castell.
Allí, els van fer un petó i es van fer novios i es van casar i van viure feliços.

Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

Laisa – 4t

LA CASA MONSTRUOSA

Vet aquí que una vegada hi havia una casa que de nit es tornava monstruosa. Estava en un carrer bonic, tranquil, ample, llarg i net. Un dia, quatre amics volien saber què passava quan es feia de nit i es van atrevir a entrar en aquella casa.

Una vegada a dins, la fusta cruixia i quan van arribar al vuitè esglaó es va trencar i van caure fins arribar al rebost. Van veure la silueta d’una dona que sobresortia del ciment. Es veia que feia anys que estava allà. Quan van obrir la porta que estava al costat de la dona, els quatre amics van trobar un forat fosc per on van passar. A l’altra costat del forat els quatre amics es van trobar a l’any 1895 i van poder veure com es va construir aquella casa. Van veure que la dona i el seu marit estaven parlant sobre com estaven anant les obres. Mentre parlaven,la dona no es va adonar i va caure dins d’un forat. En aquell mateix moment van posar ciment al damunt i la van tapar.

Els quatre amics van tornar ràpidament a la seva època pel mateix forat, però com que ja eren les 12 de la nit, van notar que totes les coses començaven a moure’s. Es van adonar que aquella casa quan es feia fosc es despertava. Van intentar parlar amb la casa però només van escoltar una veu misteriosa que els va aconsellar que sortissin de la casa. Ells van dir que no marxarien fins que la casa es quedés adormida. Aleshores, van fer un acord amb la casa i li van prometre que ningú hi tornaria a entrar mai més. La casa va tornar al seu lloc i no es va despertar mai més. Uns anys desprès van enderrocar la casa i en aquell terreny van edificar un palau. Ara ja sabeu la meva història de la casa, però no la expliqueu a ningú fins que passin deu anys o sinó el palau es despertarà i serà encara més maligne que la casa.

Desitjo que us hagueu divertit però no proveu de fer aquesta aventura perquè us espantareu. Aquesta història és misteriosa i bonica i us ensenya treballar junts i a fer-se amics.

Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos!

Adam – 4t

EL SUSSURRADOR DELS CAVALLS

Una vegada, hi havia un nen que li agradaven molt els cavalls, però podia tenir cap cavall perquè el seu pare no li volia comprar. Un dia, el nen es va enamorar d’una nena anomenada Naiara.

A l’endemà es van veure i el nen li va explicar les seves aficions i tot el que li agradava. I llavors el nen li va preguntar si tenia cavalls i la nena li va contestar que sí, que en tenia dos. Aleshores, li va regalar un, el de color blanc. M’encanten els cavalls! El nen li va demanar el numero de telefon i la nena li va dir que sí. Al cap d’una setmana la va trucar i van quedar per veure el cavall. El nen el va muntar i el va fer galopar. Desprès d’aquesta passejada, el nen va quedar més content que unes pasqües.

A continuació el nen li va dir si volia ser la seva novia i la nena li va dir que sí. Al dia següent van anar a una botiga d’equitació i es va comprar totes les coses que necessitaven: el casc, la fusta, les venes, els cascs de goma i la cadira. Al cap d’un any, es va presentar a un concurs i va guanyar i, per celebrar-ho, van anar a un hotel amb tot pagat. Continuarà….
I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat!
Aitor – 4t

L’ESCOLA HERMOSA

Hi havia una vegada una nena que estudiava en una escola. Aquesta escola era gran, lluminosa, tranquil·la i de color blanc.

En aquesta escola estaven treballant molts mestres, la directora, el conserge, la cuinera i els nens.

La Salma era una nena gran, amb els cabells curts, grassa i amb braquets a les dents. La Salma tenia un problema. Que els nens se’n reien d’ella. La Salma estava cansada i li ho va dir a la seva mestra. Aleshores, els nens li van demanar perdó i van jugar junts.

Conte contat, aquest conte ja s’acabat.

Bea – 4t

LA PRINCESA VIATGERA

Hi havia una vegada una princesa que es deia Coraima, que era rossa, amb els ulls blaus i no era ni massa alta ni massa baixa. Vivia en un castell molt luxós i molt gran. Aquesta princesa estava una mica trista perquè volia trobar el seu príncep.

En aquell moment, va decidir marxar del castell per buscar arreu del món el seu amor. Va viatjar per molts llocs i quan ja estava cansada de viatjar i de buscar-lo sense trobar-lo, va decidir tornar a casa.

Un temps després, quan va arribar al seu castell, va resultar que el seu príncep havia estat amagat en les seves terres. Tan bon punt es van veure, es van enamorar i el príncep li va demanar per casar-se. La princesa, va acceptar.

Finalment, es van casar, van tenir fills i van ser molt feliços i van menjar anissos.
Encarna – 4t

EL COMETA I EL TIRANOSAURE REX

En un bosc fa 1.000.000 d’anys hi vivia un Tiranosaure Rex. Aquest dinosaure era molt gran, fort, i molt agressiu i tenia unes dents molt afilades.

Un dia va haver-hi una explosió enorme que fins i tot el tiranosaure Rex es va espantar, va aixecar la vista i va veure un meteorit que cada vegada estava més aprop de la Terra.

Els altres dinosaures es van espantar al veure el meteorit, igual que el Tiranosaure Rex. Aleshores, el Rex va anar a buscar els seus amics. Va córrer sense parar per trobar-los i els hi va dir que anessin amb ell.

El nostre dinosaure que era molt valent va anar amb tots els altres dinosaures i van ser els únics dinosaures del món que es van poder salvar perquè es van refugiar dins d’una cova molt profunda i, quan el meteorit va caure, no els va tocar.

Van transcórrer dos segles i tot va tornar a ser igual que abans de que caigués el meteorit. La Terra es van tornar a repoblar amb totes les espècies de dinosaures i també amb totes les espècies de plantes i d’arbres.

I tot gràcies al tiranosaure Rex i als seus valents amics.

Ethan – 4t

ASSASSINAT EN EL CASTELL

A l’Edat Mitjana, hi havia una vegada una espelma màgica,una princesa i un rei que vivien en un castell dalt d’una muntanya.

Aquesta espelma era molt xafardera i cada dia espiava a la gent del castell quan
estaven parlant fins que un dia va escoltar que algú que deia: «Mataré al rei i jo seré el rei». Aleshores, va decidir fer una trampa per empaitar aquell assassí però l’espelma no tenia mans. Així que va trucar a la Maria, la filla del rei, que era la princesa. Maria, un assassí matarà al teu pare, el nostra rei. Ajuda’m fer una trampa! Vine, corra ràpid. D’acord, hi aniré a la velocitat de la llum- va respondre la princesa.

Van fer la trampa i van atrapar al assassí. Els cavallers el van portar a la presó i, per celebrar que l’espelma i la princesa van salvar al rei, van fer una gran festa.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Ismael- 4t

ELS ANIMALS MUTANTS QUE RECUPEREN L’ANELL

Una vegada, a la ciutat de Nova York, a l’any 3015, quan la ciutat era molt gran i els seus edificis molt alts, vam arribar quatre mutants: el llop, un lleó, el guepard i un ós. Els mutants són animals normals però amb superpoders. Molt forçuts, poden llençar raigs.

Els quatre mutants havien trencat una finestra d’un pis i per aquesta finestra un llop va aprofitar per entrar-hi i robar un anell màgic. Havia de fer desaparèixer les coses. La solució és que recuperin l’anell perquè no desapareguin mai més les coses.

Els quatre mutants posseeixen super poders que ajudaran a trobar l’anell: olorar a kilòmetres de distancia, córrer amb molta velocitat, una força brutal i la invisibilitat.

Gràcies a aquests poders troben l’anell amagat a un edifici molt alt i el lleó que és invisible aconsegueix agafar l’anell sense que el vegin ningú.

I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat!!

Kartik – 4t

La flor en el castell encantat

Hi havia una vegada, una flor que vivia en un castell encantat. En aquest castell vivia també un fantasma i un esquelet que també estaven encantats. El castell tenia 1.000 anys. El fantasma i l´esquelet viuen abaix, en el sotan.

Un dia, la flor va cridar molt fort perquè el fantasma i l’esquelet l’estaven molestant i això no li agradava gens. Aleshores, la flor va cridar al rei que va baixar tant ràpid com va poder per veure el que passava. La flor li va explicar que el fantasma i l´esquelet la estaven molestant i que si no paraven els hi faria un encanteri o s´aniria del castell. Al final el rei va buscar a la bruixa per fer un encanteri al fantasma i l´esquelet i convertir-los en granotes. La va trobar als boscos buscant menjar. La bruixa els hi va convertir en granotes i la flor estava en el castell tranquil·la.

Melinda – 4t

EL DRAC, LA PRINCESA I EL CAVALLER

Hi havia una vegada un drac gran, vermell que era bo però estava enfadat.

Un dia un cavaller que anava de camí a un castell i no trobava a cap princesa.

El cavaller tenia gana i va caçar una vaca i se la va menjar sencera.

Desprès de menjar tant li feia mal la panxa perquè havia menjat massa vaca.

La princesa estava al castell i el drac buscava la princesa i com que volava la va trobar desprès de buscar dos dies seguits. La princesa estava cridant i demanava ajudaaaaa!!

El cavaller va anar ràpid a salvar a la princesa.

Va arribar just a temps i el cavaller va matar el drac perquè el drac estava enfadat ja que no tenia menjar i es volia menjar a la princesa.

Mohamed – 4t

La festa sorpresa

Fa un temps hi havia una nena que es deia Noelia i es vestia amb uns pantalons blancs i una samarreta preciosa, plena de flors. Tenia un caràcter molt bo. Però quan s’enfadava tothom tremolava!

Un dia, estava al parc amb les seves amigues: la Salma, la Sonia que estava comprant patates xips, i el seu gos. La Noelia va anar un moment a telefonar a la Sonia per què estava trigant molt i es començava a preocupar ja que, per anar a la botiga de la cantonada del barri no es trigava tant. Mentrestrant, a la Salma se li va escapar el gos que va sortir corrents pel parc. Per sort, la Noelia va poder agafar-ho abans de que passés al carrer.

Aleshores, la Noelia es va enfadar molt amb la Salma per ser tan despistada amb el gos. Al cap d’uns dies, la Salma la va convidar a una festa a casa seva, fent-se passar per la Sònia, qui era qui convidava en realitat. En veritat era una festa sorpresa!!!

Finalment, va arribar el gran dia i la Noelia portava un vestit preciós ple de lluentons. Va entrar amb la Sonia i tota la colla d’amics van cridar: SORPRESA! amb una pancarta que deia: “Perdona princesa”. La Noelia va plorar de tanta emoció i va perdonar a la Salma i després van celebrar la festa amb tota la colla d’amics i tot va tornar a la normalitat.

I CONTE CONTAT, AQUEST CONTE S’HA ACABAT!

Noelia – 4t

EL PARE VOL VOLAR

Hi havia una vegada, una família, el pare, la seva dona i els fills que estaven amb els seus amics passant uns dies en un camping. El pare de la família es deia Adam. Era una miqueta alt i no era ni massa prim, ni massa gras, era graciós, carinyós i aventurer.

Un dia va anar al riu que estava aprop d’on estaven acampats. Allí es va banyar i va pensar en el seu desig que era volar. De sobte, va veure una fada i es va sosrprendre’s tant que va queda petrificat durant uns minuts fins que la fada es va posar damunt del seu nas. El pare es va espantar fent un crit tant fort que semblava una nena petita plorant.

La fada de’n va riure d’ell i li va dir: com que m’has fet gràcia puc concedir-te un desig. Va pensar: mmmmmm? Va pensar i pensar tant que es va quedar adormit tan profundament que començar a roncar.

Després de pensar i pensar, finalment, el pare va dir: desitjo volar. D’acord! – va dir la fada, però has d’acomplir les tres normes per poder volar. Primer has de trobar sang d’àguila de la muntanya del Pirineu; després, baba de cargol a les fulles; i, finalment, plomes del carrer.

El pare es va quedar bocabadat i la fada li va dir: quan ho trobis tot, tornaré i de sobte, va marxar. El pare també va desaparéixer a la muntanya Pirineus. I va caminar molta estona per poder aconseguir tots els ingredients que li va demanar la fada.

El pare es va adormir i la fada va fer una poció amb els ingredients. Aleshores, la fada va marxar i, quan el pare es va despertar, es va beure aquella poció. El pare va obrir la finestra i va volar. Fins i tot, el pare va creure que era un superheroi i va ser molt feliç.

I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat!

Pamela – 4t

 

L’ILLA DELS DRACS

Hi havia una vegada un drac que vivia a l’illa dels dracs. Aquesta illa era gran i tenia molts dracs. Cada dia feien una cursa per saber qui era el més fort i ràpid. Els dracs menjaven pollastre i porcs provinents de molts països. Els dracs eren de diferents colors i tots eren molt ferotges.

Un dia un dels dracs va marxar a fer un viatge i en aquest viatge es va trobar uns víkings que volien matar els dracs. Els víkings van intentar matar el drac.

Va començar a ploure i es va enfonsar el vaixell dels víkings i el drac va salvar a un nen de 10 anys que viatjava amb els víkings i després el drac va volar el més ràpid que podia i va deixar al nen a l’entrada de casa seva.

Després, el drac va marxar a l’illa dels dracs i quan va arribar va descansar una mica perquè estava cansat del viatge i a continuació va explicar a la seva família el seu viatge i vet aquí un gos vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

Boris-4t

LA VACA DE LES BANYES DE PUNTA

Una vegada, en un país de l’Àfrica, vivia una vaca grassa que tenia les banyes de punta. La vaca era molt tossuda i molt forta i menjava herbes molt tendres. Quan veia a les persones s’espantava i s’amagava dins de la granja. També s’espantava quan veia a altres animals que no li agradaven, com per exemple, el colom. També quan es feia de nit i venia un llop es posava a córrer.

Un dia, la vaca de les banyes de punta va fer mal al peu del granger que la cuidava, quan la portava a l’estable. El granger li va voler donar un cop amb una destral. Però el cop no va ser per la vaca, sino que es va desviar i li va donar a un  arbre. Enfadat la va tancar dins l’estable i va marxar amb totes les vaques al camp. Però la vaca no volia estar sola i, per això va sortir al camp i així estava tranquil·la. I va aprofitar que el granger estigués adormit per escapar-se.

Quan el granger es va adonar que la vaca s’havia escapat a la selva, la va anar a buscar amb una corda. El granger la va trobar però la vaca s’espantava i no es va deixar empaitar i, al final, es va escapar.

Ara viu feliç al camp. Conte contat, conte acabat.

Salimou – 4t

EL ZAP

Hi havia una vegada uns nens que es deien Teo i Laia. Estaven en una escola que era molt gran i amb molts pisos. Aquell dia, els nens van baixar al pati a les 10 del matí. Pasada una hora, havia de sonar la música que indicava que el pati havia acabat, però com no funcionaven els altaveus, una mestra va baixar a avisar que ja havia acabat. Tots els nens i nenes van pujar menys dos, que eren el Teo i la Laia, que no la van escoltar.

Quan es van adonar que estaven sols al pati, van pujar corrents les escales. De sobte, van escoltar un soroll extrany que sonava com ”grgrgr”. Era un extraterrestre, que els hi va dir als nens: ”sóc el Zap” i ells es van espantar molt, però es van posar a parlar i parlar fins que es van fer amics. Els nens volien que en Zap anés amb ells a clase, però això suposava un problema. La Laia va decidir que com el Zap era molt petit, el posaria a la carmanyola. Després van pujar en silenci fins a la classe, i la mestra els va castigar per arribar tard.

Per la tarda van anar a casa, i es van emportar en Zap. Van sopar i van anar a dormir. Des d´aquell dia els nens i el Zap van viure feliços.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s´ha fosc.

Salma – 4t

LA MILLOR BALLARINA

Vet aquí una vegada hi havia una nena molt alta a la que li agradava molt ballar.

La nena era bonica i responsable, i tenia el cabells castanys i llisos. Es deia Emma i el seu somni era ser la millor ballarina.

Un dia l’Emma li va preguntar a la seva mare si podia anar a aprendre a ballar i la seva mare li va dir que si. Al dia següent, va anar a un gimnàs que tenia una acadèmia de ball. Com que l’Emma no sabia ballar, totes les professores de l’acadèmia la van ajudar, però com que les altres nenes ja en sabien, es van riure d’ella. Això no li va agradar gens a l’Emma, que es va posar molt trista. La mestra, com que era respectuosa, no li va agradar que les nenes es riguéssin de l’Emma.

Uns dies després, la mestra va dir a les nenes que hi hauria un concurs de ball i que podien anar totes a mostrar el que havien après. L’Emma sempre estava hores i hores assajant per fer-ho bé el dia del concurs. Estava molt contenta per que per fi, va arribar el gran dia. Totes les nenes van ballar i els jurats van decidir la guanyadora, que va resultar ser l’Emma. Va plorar d’alegria per que ella no es pensava que podia guanyar. L’Emma estava molt contenta. Les altres nenes, com que sempre reien d’ella es van enfadar. I així l’Emma va sortir feliç i alegre.

Sonia-4t

ELS SUPERHEROIS DE ESTATS UNITS

En un país molt llunyà, als Estats Units d’Amèrica hi havia a l’any 3.000, una ciutat que es deia Barcal. Aquesta ciutat era tranquil·la i divertida. Fins que un dia arriben els superherois dels Estats Units: un d’ells era un robot Ninja i era de color blau i groc. Tenia deu espases diferents. Un altre era un ratpanat que parlava. Era de color negre fosc i tenia la veu com la de un nen! I finalment, un superheroi amb una capa de color blanc el seu vestit era de color verd, el seu cabell negre i la seva moto era de color blanc i negre.

El problema que tenia aquest superheroi és que volia usar la màquina del temps per anar al passat però la màquina del temps s’havia fet malbé! I en aquell moment va venir el robot Ninja, i la va arreglar.

Llavors, el superheroi estava tant content que li va dir: «Mira com m’has ajudat m’agradaria que m’acompanyessis al passat. Que et sembla? I van fer un viatge meravellós i …

Conte contat, conte acabat.

Zakarias – 4t

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

3a Emisió de la Ràdio Tanit

Molt bona tarda a tota la comunitat de aprenentatge,

Com que el Blog no ens deixa penjar un arxiu multimèdia (gravació de so) més gran de 2mb, ho hem hagut de penjar en petites parts de menys de 2minuts, que és el que ens deixa. En breu intentarem sol·lucionar aquest problema.

Gràcies per la comprensió.

L’equip de Ràdio

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Segona emisió del taller d’intercicle de Ràdio 2016

Esperem us agradin les dues primeres emisions. En breu tindreu tota l’actualitat de la nostra escola. Fins aviat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Primera emisió del taller d’intercicle de Ràdio 2016

Publicat dins de General | 1 comentari