Hola a tothom,

avui estem baldats!!! Comencem a notar el cansament i l’emoció d’aquests dies i per variar hem tornat a tenir un dia súper intens. Comencem:
Ens hem llevat molt d’hora, a 2/4 de 8 sortíem de l’escola amb l’autocar direcció Jaca. Hem fet un bon tros de camí, i hem arribat a Jaca a les 10 tocades. Hem vist la ciutadella, amb els seus cérvols, i hem anat a esmorzar en una plaça. Un cop esmorzats ens hem dirigit al Palau de Gel. Hem patinat, hem caigut, hem rigut, ens hem fotografiat, … i una mica masegats ens hem dirigit a fer de turistes i COMPRAR souvenirs!!! Venim carregats, no us penseu, 10 € dónen per molt.
Sense dinar, ens n’hem anat, amb l’autocar, cap al monestir de San Juan de la Peña. Eren uns 20 Km, però quins 20 Km!!! Se’ns han fet eterns. La majoria ha sortit amb un color blanquinós i amb unes cares … i és que un revolt tocava l’altre.
Hem dinat, a fora el monestir, en una súper zona de pícnic. Feia un dia núvol, però no ha plogut.
A les 4h hem començat la visita al monestir. Primer la part nova, on hi tenen muntat una exposició i un audiovisual increïble (amb cadires giratòries i tot) on ens han parlat del Regne d’Aragó. Sempre des del punt de vista aragonès que no acaba de coincidir amb el nostre, perquè serà?
I després hem anat a la part vella. Cal dir que el trajecte ha sigut dificultós, ja que la carretera era molt estreta i amb revolts i el nostre autocar era llaaaaaaarg!!! Però hem arribat sense problemes. La visita al monestir antic ha costat de seguir ja que tots estàvem molt cansats, i les explicacions de la guia tampoc motivaven gaire. Val a dir, que val molt la pena visitar-lo, i si mai passeu per aquí poseu-lo a l’agenda.
A l’arribar a l’escola ens esperaven tots els pares del projecte per sopar junts. Ens havien preparat, amb els cuiners del centre, un sopar de pica-pica fantàstic. També han anat passant les fotografies que hem fet al llarg de l’estada. Hem anat parlant amb tots els pares i tots estaven molt contents amb els nens que tenien a casa, només tenien coses maques per explicar. Realment estem molt contentes de l’acollida rebuda i de com els nostres alumnes han respost a l’activitat.
Tothom ja és a casa “seva” preparant les maletes per demà. Ens sembla que necessitarem algun mocador … perquè avui ja deien que no tenen moltes ganes de tornar … Demà en principi, ens ensenyaran Ayerbe, que oficialment encara no l’hem vist. I després ens rebran a l’Ajuntament les autoritats.
El més segur, és que no poguem actualitzar el bloc, fins l’altra setmana, però un cop passat el cansament inicial els nens us posaran al dia d’un munt de coses.
La intenció és sortir a les 3h d’Ayerbe, i arribar cap a 2/4 de 8 a Seva. Informarem via mòbil, amb més precisió.

Una abraçada i fins demà,

Hola seguidors del bloc,

us passem la crònica d’avui.

De bon matí hem començat fent la unitat didàctica amb la pissarra digital que ens havien preparat els companys d’Ayerbe. La unitat anava sobre una llegenda: “Las reliquias de San Demetrio”, ja que a la visita d’avui a la tarda visitàvem Loarre, poblet on suposadament hi han les reliquies d’aquest sant.
La unitat la portaven a terme els nens i nenes d’Ayerbe, i feien sortir als nostres de Seva a la pissarra per tal de fer-los participar de totes les activitats. Hi han hagut bàsicament activitats de llengua castellana.
Després del pati, ens ha tocat el nostre torn d’exposar la nostra feina feta. Hem presentat els nostres problemes matemàtics. Cada nen/a de Seva, cridava un amic seu d’Ayerbe i li proposava un problema matemàtic. Hi havia diferents formes de problemes: numèrics, de comprensió lectora, d’enigmes, … Se n’han ensortit d’allò més bé.
Després de l’activitat de matemàtiques, la Mia ha presentat la plantilla de dictats rítmics que treballem a l’escola a l’hora de música. Tots junts hem fet l’activitat, i hi havia un munt de gent voluntària a sortir a la pissarra.
Cal dir que les activitats que hem presentat des de Seva, les han vist la inspectora d’educació d’Ayerbe i un representant de l’administració educativa. I ens han felicitat per la feina feta i la bona atenció dels alumnes a l’aula. Hem agraït de cor, aquest reconeixement.
Finalment i després de tant treballar hem repartit els regals que duiem de Seva pels nostres companys d’Ayerbe. Hem signat i repartit les gorres i també els braçalets i les llanternes. Tot ha tingut molt èxit.
Com que avui feia un bon vent, hem decidit deixar les viseres fins demà a l’escola. D’aquesta forma evitàvem que el vent ens fes alguna mala passada.
Per dinar ens han donat puré de carbassó i llom al forn. De postres fruita.
Un cop dinats, hem pujat dalt de l’autocar que ens ha dut al castell de Loarre. Un castell que queda camuflat enmig de les roques de la muntanya. La guia, la Maria, ens ha explicat la vida al castell (1000 anys enrere), amb un entusiasme, que hem quedat tots enganxats per la història dels habitants del castell. La visita s’ha allargat més del previst, ja que els alumnes estaven súper engrescats escoltant i fent preguntes.
Si demaneu als alumnes, anècdotes d’aquella època de ben segur que us en sabran explicar un munt.
Un cop de tornada del castell, hem parat a Loarre, a visitar l’església per tal de trobar les reliquies de San Demetrio. El capellà del poble ja ens esperava, i tenia moltes ganes d’explicar-nos un munt de coses, però nosaltres ja anavem molt tard i li hem hagut de demanar que abreugés una mica la visita que encara no havien berenat els nens i quasibé ja era hora de sopar. Tot i que del sopar, no sabem res, ens sembla que hi havia alguna festeta muntada … demà acabarem de demanar la informació.
I ja està, els mestres després ens hem quedat reunits i finalment hem anat a sopar a una botiga d'”Ultramarinos”, una botiga plena de tresors d’altres temps.
I fins aquí la crònica d’avui. Demà més.

Molts records a tots els que esteu per Seva.

Hola famílies, amics, mestres, parents, ….

Finalment ja som a Ayerbe. Hem sortit de Seva pels volts de les 8h del matí i hem arribat a l’escola d’Ayerbe, puntuals a 2/4 d’1 del migdia. El viatge ha transcorregut sense incidents, i ens hem sorprès de ser-hi amb tanta facilitat. Alguns portaven el mapa a sobre, i ens anaven informant en tot moment per quina carretera passàvem. Altres han fet un reportatge fotogràfic tant extens, que la bateria no ha arribat al final del trajecte. Al sortir de Seva, l’Empar ha comentat que no es valia demanar si faltava molt, fins que veiessim un cartell de Huesca, i així ho han fet !!!!
Un cop hem arribat, ens hem posat la samarreta del projecte i hem esperat als de Bilbao. Ells han arribat una mica més tard de la 1h, ja que han hagut de parar per marejos ….
I llavors, ha començat la festa : caps grossos, gegants, danses, jotes, i fins i tot hem tornat a ballar el nostre lipdub amb la música del Llença’t.
Hem anat a dinar ben tard, pels volts de 2/4 de 3: canalons, hamburgueses, amanida i fruita/làctic.
Després de dinar, i sense temps per a reposar, ha començat l’activitat de la tarda. A partir d’un joc que ha creat un mestre per la PDI ens han anat plantejant jocs que afavorien la relació i el treball d’equip. Hem estat treballant plegats tots els alumnes del projecte.
I finalment ha arribat l’hora de marxar cap a casa de les famílies que ens acullen. Foto de famílies adoptives, i maletes carregades. Una família se m’ha escapat de la foto, demà els busco i la faig.
Després ha començat el treball dels mestres. Bé abans, hem fet un petit descans, que tant córrer també cansa. En el fons era el primer cop que ens trobàvem cara a cara per perfilar les dades i objectius a treballar al llarg d’aquests dos anys, ja que només havíem fet les reunions via videoconferencies. Després de dues hores llargues, hem decidit plegar. Els hem fet arribar els vostres obsequis, que els han agradat d’allò més. Us dónen les gràcies per haver pensat en ells. I finalment hem anat a sopar. Ara ja som a l’hotel i ningú ens ha trucat per res, per tant confiem que tots estan encantats de la vida, i esperem que dormin força que demà ens espera una bona jornada de treball.
Res més, us deixem les fotos d’avui i esperem que us feu una idea, del que estem visquent en aquí. Les cares d’emoció quan s’han retrobat amb els seus amics, no tenien preu!!!
Ens veiem demà al bloc.

ARCE- dimarts