La lectura no és només quelcom important per la vida si no també un plaer. Una finestra oberta a tot arreu que podries només imaginar o somiar. La lectura és un lloc on no existeix el temps, ni l’espai. Un món on només hi ha espai per la imaginació, el pensament i el poder de creativitat.
Com a adults , sovint oblidem que tenim una part infantil que batega dintre nostre i com a nens, sovint obliden que darrere de coses que poden ser avorrides, com és aprendre a llegir, es poden amagar un seguit d’aventures i misteris que apareixeran quan comencin ajuntar les primeres síl·labes, que alhora donaran pas a les primeres comprensions lectores que són els panys que obriran les finestres de l’ànima.
Com bé sabeu, els inicis de la lectura no són sempre fàcils i què millor manera si tenim a algú gran que ens ajudi. Algú que ens faci costat, com un germà gran que estarà amb nosaltres no només durant l’aprenentatge i l’autodescobriment del plaer lector, sinó per compartir la il·lusió. Conèixer a altres nens més grans suposa crear un lligam; que tenint com a eix la lectura, farà que es fomenti l’amistat, l’autosuperació, la coneixença…,
Els padrins lectors s’inicien quan els nens i les nenes de primer ja tenen un nivell lector per desxifrar les paraules, però encara no han adquirit prou fluïdesa per a entendre allò que llegeixen. Els nens de sisè, de retorn, han de fer l’esforç mental d’explicar allò que saben de forma mecanitzada a nens més petits, tot tenint la paciència i l’amor que cal per ensenyar a qui no sap. D’aquesta manera, es posen al lloc de l’altre i quan tornen, a les seves taules i cadires, a l’hora següent per tornar a desenvolupar el rol d’alumne, pensen que les coses no sempre surten a la primera, que de vegades el camí, potser té pedres, però que no passa res, perquè el mestre t’ajudarà a esquivar-les i indicar-te a temps on són per tal que no caiguis i si caiguessis, tampoc no passaria res, perquè el mestre et donaria la mà la per aixecar-te. D’aquesta manera, ells acompanyen als nens de primer, com algun dia ho varen fer els de sisè amb ells. Fomentem que s’ajudin i es coneguin entre ells i que estableixin lligams que els hi duraran per sempre.
Després de tot plegat ens queda el record de com vàrem començar a aprendre a llegir, que el gran sempre ajuda al petit i que del petit sempre se’n pot aprendre. Després de tot queda la lectura, les aventures i un cor que se’ns ha fet una mica més gran. Ara tenim espai, pels nostres padrins lectors.
