Temps era temps on teníem la il·lusió del correu postal. Frisàvem d’alegria quan veiem per la finestra que s’aprovava el carter i desitjàvem rebre una carta. De vegades d’algú estimat, de vegades un paquet que ens enviava un familiar del poble…
A la classe ens fet partícips d’aquesta il·lusió i en l’era de les noves tecnologies on pràcticament no fem servir el correu postal, excepte per rebre comandes d’internet, hem decidit enviar-nos a casa una postal de nadal.
Primer hem decidit què hi escriurem plens d’il·lusió, alguns fins i tot han fet dibuixos ben macos. Després hem ficat les postals als sobres i les hem enviades a la bústia groga de correus.
Suposo, que un dels símptomes que cada cop escrivim menys cartes, és que també hi ha menys bústies. Per nosaltres encara continua sent màgic tirar la postal i esperar amb ganes rebre-la a casa, com un regal que saps que vindrà. Trobant-la a faltar des del moment que la tires i esperant-la amb els ulls plens de màgia en el moment que la reps.
El nadal és molt més que regals i trobades és també un moment màgic, on els carrers i els nostres cors s’engalanen de llum, de pau i esperança i desitgem el millor a aquells que ens envolten.
I amb aquesta mateixa il·lusió, la classe de segon us desitja un bon any 2019.
