La llum del sol conté tots els colors, a l’arribar a l’atmosfera de la Terra,
xoca amb la pols i l’aigua en suspensió, llavors, al ser la llum blava la
més dèbil és la primera en separar-se.
A mida que es va fent més fosc, el sol s’apropa a l’horitzó i el raig de
llum ha de travessar més quantitat d’atmosfera, produint-se més
dispersió de la llum, per aquest motiu, es poden veure núvols de color
vermell, taronja, groc i lila.
Amb aquest experiment, l’objectiu és posar en pràctica el mètode
científic: Hipòtesis, comprovació, modificació de la primera hipòtesis, etc.
Per aquest motiu a l’alumnat se li dona un full on ha d’escriure la
hipòtesis que ajudi a entendre el perquè el cel és blau.
Al principi, les respostes més habituals acostumen a ser: 1.- Sempre ha
estat així, 2.- És blau perquè és el reflex del mar en el cel.
Llavors, les hipòtesis acostumen a evolucionar cap als colors: 1.- De nit
és de color negre. 2.- No sempre es blau, de vegades és vermell o
taronja. Arribat a aquesta situació, és el moment per introduir els colors i
continuar avançant cap a qui color seria el més dèbil, etc.