La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a pràctiques tradicionals que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals femenins de les dones per raons culturals, religioses o altres amb finalitats no terapèutiques. Es dona en alguns països africans, del pròxim Orient i Asia i amb el fenomen de la immigració s’ha traslladat també a Occident. En aquests context, aquesta pràctica es justifica per situar la dona dins la comunitat, fomentar la castedat, mitificació de les funcions reproductives, raons d’higiene, d’estètica i per motius religiosos.
Encara que la MGF no es fa amb ànim de fer mal a les nenes o dones, els efectes perjudicials que provoquen la converteixen en un acte de violència de gènere.
Des de la perspectiva sanitària hem de situar la població de risc dins d’ètnies que practiquen la MGF, en famílies on la mare i les germanes més grans l’han patit i en grups familiars que tenen molt present el mite del retorn al país d’origen. Esdevenint indicadors de sospita els antecedents de viatges al país d’origen, la tristesa i manca d’interès de la nena, els canvis de caràcter, el caminar amb les cames juntes o molt separades, els símptomes d’anèmia subaguda i que no realitzi jocs actius.
En l’àmbit sanitari generalment trobarem les complicacions tardanes de la MGF amb manifestacions tant físiques com psíquiques. Però cal conèixer les complicacions immediates que inclouen dolor sever, xoc, hemorràgia, retenció d’orina, ulceració de la regió genital i lesions del teixit adjacent. L’hemorràgia i la infecció poden fins i tot, causar la mort. Recentment la preocupació es centra en la transmissió de malalties com la sida i hepatitis per l’ús d’instruments no esterilitzats.
Les conseqüències a llarg termini poden incloure quists i abscessos, formació de cicatrius queloides, lesions a la uretra que poden abocar a incontinència urinària, disparèunia i dificultats durant el part.
Les conseqüències psicològiques són més difícils de demostrar que les físiques, tot i amb això ens trobem amb quadres d’ansietat, depressió, terror, sentiments d’humiliació i trastorns sexuals.
Dins el marc jurídic, la mutilació genital femenina es considera un delicte de lesions. És per això que pot ser necessari aplicar mesures cautelars a adoptar en els casos que es conegui la voluntat d’un o de tots dos progenitors de portar a terme la mutilació genital d’una menor: informar i educar sobre la consideració social i legal de la MGF; prohibir als pares que traslladin la menor fora del territori espanyol; acordar la presentació periòdica de la menor per ser visitada per un pediatre; atribuir l’exercici de la potestat al progenitor contrari a la pràctica de la MGF.
Els professionals sanitaris tenim el deure d’informar a les famílies que volen practicar la MGF a les seves filles l’existència de complicacions físiques i psicològiques. També la il·legalitat d’aquesta pràctica. Evitar utilitzar els familiars com a intèrprets, millor utilitzar Sanitat Respon (902 111 444).
Algunes dones que tenen complicacions a conseqüència de la MGF no les atribueixen al procediment. Preguntar específicament si tenen dificultats urinàries, menstruals o ginecològiques, en lloc de preguntar si tenen problemes a causa de la mutilació ritual.
Cal preguntar per la MGF amb naturalitat, com part de la història reproductor. Finalment, hem de tenir present que l’estratègia de medicalitzar la cirurgia genital ritual i l’intent d’eradicar-la com si fos una malaltia, sense reconèixer el context sociocultural, serà infructuosa. Continuarà fins que les societats que la practiquen decideixin que la MGF està danyant el benestar de les seves dones.