El repte de la prevenció de la violència masclista

La prevenció es dirigeix cap a tots els actors implicats: la víctima, l’agressor, la parella i els fills.Proposo que veieu la pel·lícula Te doy mis ojos i que llegiu desprès els models d’intervenció que es descriuen a continuaciò.

Te doy mis ojos Dirección: Icíar Bollaín (España,2003).
Duración: 106 min.
Interpretación: Laia Marull (Pilar), Luis Tosar (Antonio), Candela Peña (Ana), Rosa María Sardà (Aurora), Kity Manver (Rosa), Sergi Calleja (Terapeuta).
Guión: Icíar Bollaín y Alicia Luna.
Producción ejecutiva: Santiago García de Leániz.
Música: Alberto Iglesias.
Fotografía: Carles Gusi.
Montaje: Ángel Hernández Zoido.
Dirección artística: Víctor Molero.
Vestuario: Estíbaliz Markiegi.
Estreno en España: 10 Octubre 2003.
Sinopsi: Una noche de invierno, una mujer, Pilar (Laia Marull), sale huyendo de su casa. Lleva consigo apenas cuatro cosas y a su hijo, Juan (Nicolás Fernández Luna). Antonio (Luís Tosar) no tarda en ir a buscarla. Pilar es su sol, dice, y además, “le ha dado sus ojos”… A lo largo de la película, los personajes irán reescribiendo ese libro de familia en el que está escrito quién es quién y qué se espera que haga pero en el que todos los conceptos están equivocados y donde dice hogar se lee infierno, donde dice amor hay dolor y quien promete protección produce terror.

Intervenció en la víctima
Pilar demana ajut a l’Ana, la seva germana, però aquesta no l’entén, desconeix la dependència i la pèrdua d’identitat que ha sofert la Pilar a base de cops i humiliacions. Hagués estat més positiu que l’Ana, en comptes d’insistir en la separació, l’hagués convençut d’avenir-se a rebre ajut psicoterapèutic, tal com fa Antonio. Tampoc troba en la policia l’ajut que cerca, en aquell moment ella necessita que li garanteixin la seva seguretat i la del seu fill Juan, i que l’adrecin  a alguna associació o centre de recolzament específics.

•    Ajut psicoterapèutic: Pilar es troba sota el domini del seu marit, no és ama dels seus pensaments, es troba envaïda pel psiquisme de la seva parella, sense un espai mental propi. Sigui quin sigui el mètode de psicoteràpia escollit haurà d’anar encaminat a alliberar-la d’aquesta relació alienant per tal que pugui recuperar la seva pròpia existència. Pilar necessita l’escolta activa, es troba angoixada, submisa en el mutisme, temorosa, i per tant cal ajudar-la a verbalitzar, a fer-li entendre la seva situació i a conduir-la, posteriorment a criticar aquesta experiència. Caldrà respectar el ritme de Pilar, la seva germana l’ha forçat i ella s’ha tornat a refugiar en el seu botxí. La persona facilitadora ha de tenir molta paciència, caldrà donar temps a Pilar per tal que canviï el seu patró de lectura per a que el que abans li semblava normal ara ho trobi inadmissible.
•    Detectar la violència: Pilar, a diferència d’altres dones, sí sap que està patint violència, no obstant cal proporcionar-li medis per descodificar la violència psicològica i detectar els comportaments abusius, ja que reconèixer la violència com una injustícia l’ajudarà a mobilitzar els seus recursos.
•    Nombrar la violència:En aquest punt la persona facilitadora ha d’abandonar la seva neutralitat i dir-li clarament que la violència no és normal, ha d’ajudar a Pilar a sortir del seu bloqueig emocional, ajudant-la a reconèixer les seves emocions legítimes fins ara censurades com la ira, la vergonya i la culpabilitat.
•    Alliberar de la culpabilitat:Si es produeix la separació, Pilar necessitarà ajuda per descarregar-se del sentiment de culpabilitat del fracàs de la parella i fins i tot de la violència, per això cal explicar-li que si no reaccionava era perquè es trobava sota una influència, i per tant que el seu estat d’impotència no és patològic, sinó el resultat de la situació que està vivint. En la següent etapa, caldrà aconseguir que Pilar traslladi a l’Antonio la responsabilitat dels seus actes violents.
•    Reforçament:Desprès de la separació i un cop Pilar pren consciència de que ha patit abusos i manipulació, és possible que  entri en un estat ansiodepressiu vinculat a la pèrdua de les seves il·lusions. Per tant, cal treballar la seva autoestima i la seva capacitat d’autonomia per a que pugui sortir de la inhibició i recuperar tots els recursos personals. S’establirà amb ella un llistat de tots els seus punts positius, les seves consecucions. En aquest punt Pilar sentirà que ha recuperat el seu cos i probablement es vestirà d’una altra manera, es maquillarà, es trobarà més desimbolta.•    Aprendre a establir límits:A continuació cal ensenyar-li a establir límits, a rebutjar les situacions que no li convenen, així sortirà de la seva confusió i la seva intimitat quedarà protegida d’intrusions exteriors. La persona facilitadora percebrà el canvi quan Pilar tingui una veu més ferma, el gest més decidit. Llavors es podrà defensar.

•    Recuperar la capacitat crítica:Al analitzar els comportaments d’Antonio, Pilar descobreix que els atacs són per ocultar les seves debilitats. Veu que l’Antonio és un ésser humà amb les seves debilitats. Així ella recupera la seva capacitat crítica i restableix la simetria.

•    Analitzar la història personal: Quan Pilar hagi pres consciència de la realitat del maltractament i comenci a establir límits, es pot abordar amb ella els punts de la seva biografia que l’han fet vulnerable; en quins aspectes s’ha mostrat complaent; analitzar amb ella la fascinació que exerceix esser víctima, el que alguns psicòlegs anomenen el “gaudir d’esser víctima”.

Intervenció agressor
Antonio està acudint a teràpia, no sabem si ho fa espontàniament, per indicació de Pilar o per ordre judicial, el cert és que la majoria d’homes, com Antonio, neguen la seva violència.

•    Psicoteràpia: Antonio ha de seguir una teràpia enfocada a la seva reeducació, adreçada a aconseguir un millor control de la seva agressivitat. Podria seguir una teràpia conductista recolzada en les teories de l’aprenentatge i el condicionament. Tanmateix, pot assistir a teràpia individual o com hem vist, en grup. Antonio aprèn amb els altres agressors a identificar les situacions que desencadenen llur violència, a prendre consciència del seu estat emocional i a regular les seves emocions.
•    Socioteràpia: També es pot emprar socioteràpia aprenent tècniques de relaxació i de comunicació que li aniran molt bé com a resocialització, així com a millorar la seva relació amb Pilar ja que aquest tipus de teràpia s’orienta a ajudar els homes violents a construir una parella més simètrica i a modificar les seves percepcions de les relacions entre els dos sexes.

Intervenció en la parella
La majoria d’experts desaconsellen la psicoteràpia de parella, ja que aquesta parteix del principi de que cadascun dels membres de la parella és corresponsable dels problemes. Això permetria a Antonio trobar justificació per la seva violència i es correria el risc d’intensificar la culpabilitat de Pilar.
D’altra banda, podria resultar perillós per Pilar, ja que es corre el risc que el que digui en les sessions pugi ser utilitzat per Antonio per intensificar encara més la violència.

Intervenció amb els fills
És imprescindible, en primer lloc, garantir la seguretat del fill i de la mare, per això Pilar acut a casa de la seva germana. En aquest cas, en el film no s’aprecia la necessitat però podria caler restablir la jerarquia mare-fill donat que és la mare la que ha de protegir al fill i no al contrari. En el cas que s’hagi realitzat la triangulació del nen, caldrà treure el nen d’aquesta situació i  treballar amb Juan sobre la violència patida i la violència presenciada, i sobretot, continuar mantenint el contacte del nen amb l’Antonio.

Bibliografia
Hirigoyen Marie-France, Mujeres maltratadas. Los mecanismos de violencia en la pareja, Paidós, 2006 Barcelona.

Protocol de prevenció de la mutilació genital femenina

La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric donat a pràctiques tradicionals que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals femenins de les dones per raons culturals, religioses o altres amb finalitats no terapèutiques. Es dona en alguns països africans, del pròxim Orient i Asia i amb el fenomen de la immigració s’ha traslladat també a Occident. En aquests context, aquesta pràctica es justifica per situar la dona dins la comunitat, fomentar la castedat, mitificació de les funcions reproductives, raons d’higiene, d’estètica i per motius religiosos.

Encara que la MGF no es fa amb ànim de fer mal a les nenes o dones, els efectes perjudicials que provoquen la converteixen en un acte de violència de gènere.

Des de la perspectiva sanitària hem de situar la població de risc dins d’ètnies que practiquen la MGF, en famílies on la mare i les germanes més grans l’han patit i en grups familiars que tenen molt present el mite del retorn al país d’origen. Esdevenint indicadors de sospita els antecedents de viatges al país d’origen, la tristesa i manca d’interès de la nena, els canvis de caràcter, el caminar amb les cames juntes o molt separades, els símptomes d’anèmia subaguda i que no realitzi jocs actius.
En l’àmbit sanitari generalment trobarem les complicacions tardanes de la MGF amb manifestacions tant físiques com psíquiques. Però cal conèixer les complicacions immediates que inclouen dolor sever, xoc, hemorràgia, retenció d’orina, ulceració de la regió genital i lesions del teixit adjacent. L’hemorràgia i la infecció poden fins i tot, causar la mort. Recentment la preocupació es centra en la transmissió de malalties com la sida i hepatitis per l’ús d’instruments no esterilitzats.

Les conseqüències a llarg termini poden incloure quists i abscessos, formació de cicatrius queloides, lesions a la uretra que poden abocar a incontinència urinària, disparèunia i dificultats durant el part.
Les conseqüències psicològiques són més difícils de demostrar que les físiques, tot i amb això ens trobem amb quadres d’ansietat, depressió, terror, sentiments d’humiliació i trastorns sexuals.

Dins el marc jurídic, la mutilació genital femenina es considera un delicte de lesions. És per això que pot ser necessari aplicar mesures cautelars a adoptar en els casos que es conegui la voluntat d’un o de tots dos progenitors de portar a terme la mutilació genital d’una menor: informar i educar sobre la consideració social i legal de la MGF; prohibir als pares que traslladin la menor fora del territori espanyol; acordar la presentació periòdica de la menor per ser visitada per un pediatre; atribuir l’exercici de la potestat al progenitor contrari a la pràctica de la MGF.

Els professionals sanitaris tenim el deure d’informar a les famílies que volen practicar la MGF a les seves filles l’existència de complicacions físiques i psicològiques. També la il·legalitat d’aquesta pràctica. Evitar utilitzar els familiars com a intèrprets, millor utilitzar Sanitat Respon (902 111 444).
Algunes dones que tenen complicacions a conseqüència de la MGF no les atribueixen al procediment. Preguntar específicament si tenen dificultats urinàries, menstruals o ginecològiques, en lloc de preguntar si tenen problemes a causa de la mutilació ritual.
Cal preguntar per la MGF amb naturalitat, com part de la història reproductor. Finalment, hem de tenir present que l’estratègia de medicalitzar la cirurgia genital ritual i l’intent d’eradicar-la com si fos una malaltia, sense reconèixer el context sociocultural, serà infructuosa. Continuarà fins que les societats que la practiquen decideixin que la MGF està danyant el benestar de les seves dones.

Bibliografia
–    Institut Català de la Salut, Guia per a l’abordatge del maltractament de gènere a l’atenció primària. Barcelona, 2003

Els professionals sanitaris davant la violència envers la dona: protocol d’atenció

Els professionals sanitaris ocupen un lloc clau per la detecció precoç de possibles maltractaments, és per això que els alumnes sanitaris han de conèixer alguns aspectes d’aquest problema de salut pública.

Signes de sospita de maltractaments

– Discordança entre l’incident que explica i el tipus de lesió que presenta

– Retard entre la lesió i la petició d’atenció mèdica

– Presència de lesions durant la gestació o avortaments “espontanis” desprès d’una “caiguda accidental”

– Víctima temorosa amb sentiments de culpa o vergonya, explicacions confuses o contradictòries. Solen evitar el contacte visual i adoptar una actitud defensiva

– La parella que acompanya la víctima es mostra excessivament preocupada o ben al contrari: despreocupada, despectiva, irònica i amb menyspreu

Signes en l’examen físic

– La víctima s’amaga les lesions amb la roba, ulleres fosques o maquillatge
– Les lesions solen tenir una distribució central (cara, coll, pits, tòrax, abdomen i genitals)
– Les lesions en el cap solen ser als costats o a sobre
– Hematomes a la part interior de braços i cuixes
– Presència de lesions en diverses fases de curació
– Qualsevol lesió durant l’embaràs
– Hematomes, ferides o inserció de cossos estranys a l’àrea genital

Signes en la història clínica continuada
– Dona amb una recurrència d’accidents o lesions
– Queixes psicosomàtiques repetides
– Incompliment de tractament perquè a la seva parella no li agrada que prengui medicació
– La parella es nega a acompanyar-la si se’l requereix
– Cites programades anul·lades per ella o la seva parella de manera repetitiva
– Automedicació amb analgèsics i ansiolítics sense consulta prèvia
– Inici d’abús d’alcohol
– Signes d’estrès posttraumàtic: angoixa, insomni, evitació, etc
– Intents d’autòlisi

Què hem de tenir en compte els professionals?
– Tenir una escolta activa
– Creure’ns a la presumpta víctima
– Evitar la revictimació
– Fer l’anamnesi en un espai confidencial
– Mantenir la confidencialitat necessària
– No minimitzar els fets ni la importància de la violència
– No culpabilitzar a la dona de la situació
– Respectar les decisions de la dona
– Complimentar adequadament la documentació

“Una dona maltractada necessita saber que hi ha possibilitats d’ajut mitjançant recursos comunitaris, conèixer les seves opcions.”

Actuacions legals
1. La dona no diu que ha estat agredida o encara que ho explica, no vol denunciar els fets:
a) Si hi ha certesa, llavors comunicar-ho al Jutjat de Guàrdia acompanyat de l’informe mèdic on es detallen les lesions.
b) Si solament hi ha sospita, anotar-ho a la Història Clínica
2. La dona explica els fets i vol denunciar l’agressor: El centre ho comunica al Jutjat de Guàrdia i li proporciona l’informe mèdic

Sistema de denuncia: Denunciar i/o demanar ajut a la policia o el Jutjat de guàrdia
Sistema d’assessoria legal: Donar a la víctima la informació legal que calgui
Sistema d’Atenció Social: Responsable de donar assessorament especialitzat del cas
Sistema d’Acompanyament/Sistema de Protecció: Ajudar a acompanyar i posar en marxa mesures de protecció

Telèfon: 012 (24 hores del dia)
Àmbit: Catalunya
Dependència: Generalitat de Catalunya, Institut Català de la Dona


Bibliografia
Institut Català de la Salut, Guia per a l’abordatge del maltractament de gènere a l’atenció primària. Barcelona, 2003

El Cicle de la Violència

El cicle de la violència

¡Malo, malo, malo eres, no se daña a quien se quiere, no!

¡Tonto, tonto, tonto eres, no te pienses mejor que las mujeres!

Extracte de la cançó “Malo” de la cantant espanyola BeBe

 

Violència contra les dones, definició:

“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona. Així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada”[1].

El procés de la violència

En el cas de violència en la parella, el més freqüent és que el maltractament comenci amb conductes d’abús psicològic al inici de la relació. Aquestes conductes solen atribuir-se a la gelosia de l’home o el seu afany de protecció cap a la dona. Els abusos solen ser conductes restrictives i controladores que minven la capacitat de decisió i autonomia de la dona, i produeixen dependència, aïllament i temor. Uns exemples serien el control sobre la roba, les amistats o les activitats.

Aquesta violència augmenta progressivament durant un llarg període de temps, i és difícil per la víctima donar-se compte del procés en el que es troba immersa. Leonor Walker ho explica a la Teoria del Cicle de la Violència. Aquest cicle té tres fases:

  • Acumulació de tensió: escalada gradual de la tensió en la que l’hostilitat de l’home va en augment sense motiu comprensible per la dona. Intensificació de la violència verbal, apareixent els primers indicis de violència física. La dona creu que són episodis aïllats que pot  controlar i que desapareixeran, però la tensió augmenta i s’acumula.
  • Explosió/Agressió: esclata la violència i es produeixen les agressions físiques, psicològiques i/o sexuals. És en aquesta fase on la dona acostuma a denunciar o demanar ajut.
  • Calma, reconciliació o lluna de mel: l’agressor manifesta el seu penediment i demana perdó a la dona. L’home utilitza estratègies de manipulació afectiva (regals, carícies, disculpes, promeses) per evitar que la relació es trenqui. La dona sovint pensa que tot canviarà. En la mesura que els comportaments violents guanyen terreny, aquesta fase de reconciliació va desapareixent i els episodis violents es donen amb més freqüència.

 

Et convido a veure les pel·lícules següents:

durmiendo-con-su-enemigo.jpg

Durmiendo con su enemigo

Cuando Laura (Julia Roberts) se casa con Martin (Patrick Bergin) no sospecha que las pequeñas manías de su marido se acabarán convirtiendo en una auténtica obsesión. Laura soporta malos tratos y humillaciones hasta que concibe un plan para escapar. Inicia una nueva vida en una lejana ciudad pero su tranquilidad termina cuando Martin descubre que sigue en vida.

Año: 1991
Director: Joseph Ruben
Intérpretes: Julia Roberts, Patrick Bergin
Duración: 1h 35min

la-guerra-de-los-rose.jpg

La Guerra de los Rose

Una feliz pareja acomodada un buen día se derrumba. Los Rose empiezan los trámites para el divorcio y se desencadena una dramática lucha entre el matrimonio para conseguir la adjudicación de la casa.

 

Año: 1989
Director: Danny DeVito
Intérpretes: Michael Douglas, Kathleen Turner, Danny DeVito

Duración: 1h 50min

Us proposo realitzar l’exercici següent:

Analitzar el paper de les dues protagonistes. Compara-les entre elles. Podem trobar diferències en el cicle de violència de cadascuna?

Bibliografía

  • Institut Català de la Salut, Guia per a l’abordatge del maltractament de gènere a l’anteció primària. Barcelona, 2003
  • Resolució de l’Assemblea General de Nacions Unides de 1993 Resolució de l’Assemblea General 48/104 del 20 de  desembre de 1993


[1] Resolució de l’Assemblea General de nacions Unides de 1993

 

La bella dorment

L’objectiu d’aquest primer capítol del curs sobre violència contra les dones, és desvetllar com l’imaginari sobre l’amor dels contes infantils preval en els nens i nenes un cop es fan adults. En certa manera, és una reflexió sobre la construcció cultural dels estereotips que descriuen el comportament de cada sexe, i la seva relació de parella.

Continue reading

La violència vers les dones, un problema de salut pública

Amnistia Internacional (AI), en un informe sobre la violència masclista[1] denuncia que falten recursos i personal format per detectar i atendre les víctimes. AI proposa abordar la violència vers les dones des de l’àmbit sanitari ja que les estadístiques indiquen que només un 5% de les dones maltractades denuncien al seu agressor, però que la majoria passa cada any en diverses ocasions per serveis d’urgències d’un hospital o pel seu CAP. AI reclama més formació per als professionals del sector i que la violència de gènere sigui assignatura obligada en els estudis relacionats amb la salut. La importància d’aquesta formació específica rau en que determinats símptomes amb els que una dona maltractada va al metge poden portar a confusions i sovint s’acaben diagnosticant erròniament. Un exemple, a banda dels cops, en serien migranyes, ansietat, problemes psicològics, etc.

Com a suport a la proposta d’Amnistia Internacional, us ofereixo en aquest bloc un curs de cinc capítols (posts) per complementar la formació dels alumnes de la Formació Professional de la Família Sanitària, de manera que puguin, en primer lloc, detectar signes de maltractament en les dones usuàries dels serveis de salut, i en segon lloc, actuar des de la sensibilitat de gènere que aquesta problemàtica requereix.

En el primer capítol, estudiarem l’imaginari de l’amor analitzant el conte de la bella dorment, i com a l’entorn dels nens i les nenes es configuren els estereotips de gènere que possiblement macaran la seva conducta adulta. En el segon capítol, el cicle de la violència, descriurem com es produeixen els episodis de les agressions. En el tercer capítol, estudiarem el protocol d’assistència sanitària en dones maltractades. En el quart, coneixerem el protocol de prevenció i actuació en víctimes de mutilació genital femenina. Finalment, en el cinquè i darrer capítol, proposarem un model d’intervenció legal, social, i psicològica a partir de la pel·lícula Te doy mis ojos, Iciar Bollaín (2003).

Bibliografia:

Marta Aznar, laMalla.net, La violència vers les dones, un problema de salut pública poc prioritari ,25de novembre del 2006.

Amnistia Internacional, No más violencia, Informes, 24 de novembre del 2006.


[1] Hay que actuar a tiempo, Amnistia Internacional (2006)

Diabolo, Cilindre o Campana?

El dia 7 de febrer es van publicar els resultats de l’estudi antropomètric realitzat a 10.415 dones de l’estat espanyol sota encàrrec del ministeri de sanitat.

El punt de partida d’aquest estudi ha estat la inexistència d’un tallatge homogeni, fet que genera que un 40% de les dones tinguem problemes a l’hora de trobar la nostra talla a les botigues. Els objectius d’aquest projecte han estat, per una banda, desenvolupar un sistema de tallatge estàndard per a tots els dissenyadors de roba, i per altra poder adaptar el patronatge a les necessitats reals de les usuàries. D’aquesta manera es preveu promoure una imatge de bellesa saludable intentant adequar els maniquins de passarel·la i aparador a la població real.

Els morfotips obtinguts a l’estudi[1], expressats en percentatges són:

morfotips

L’endemà de la publicació, els mitjans de comunicació es van fer ressò de la notícia i van adjudicar un “piccolo diàbolo” al cos de l’actriu Penélope Cruz. Tots tres: morfotip, nom i actriu es situen en una posició envejable respecte les poc reputades campanes i cilindres, les quals seguirem descontentes amb el nostre cos possiblement degut a una manca de delicadesa a l’hora d’escollir la denominació del morfotip.

Personalment, escullo ésser “diàbolo gordeta” que de cilindres i campanes no en vull sentir parlar.

I tu, et sents còmoda essent una campana de la talla 42?


[1] L’estudi es troba en aquesta web: http://www.msc.es/novedades/estudioAntropometrico.htm

Hola!

Em dic Rosa Minguillon i soc professora de formació professional a l’IES Cal·lípolis. Alguns ja sabeu que dono classe del CR4: Cures Bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà,  i CR6: higiene del medi hospitalari i neteja del material. Dues assignatures que parlen de salut però amb un títol massa llarg.

He encetat aquest bloc amb la intenció de compartir amb vosaltres un tema que m’interessa molt: el Gènere i la Salut. De manera que aniré escrivint algun article per tal que hi doneu la vostra opinió. Així, tan vosaltres com jo, i qui en vulgui fer un cop d’ull, ens enriquirem amb els diferents punts de vista que anirem exposant en aquest bloc.

M’interessa el Gènere i la Salut perquè en poques ocasions, degut a la manca, no ja de bibliografia, sinó de sensibilitat, tenim ocasió de parlar de la diferent manera que tenim, homes i dones, d’emmalaltir i afrontar els problemes de salut, bé per les diferències morfològiques i biòlogues que no sempre es tenen en compte, bé per la diferencia del rol social que assumim uns i altres. Per exemple, quan una mare treballadora no es troba bé, no sempre pot comptar amb algú per poder prendre’s un temps de descans per guarir-se, de manera que  continua amb la cura dels fills, la gent gran que pugui tenir al seu càrrec, la casa i l’avituallament.

A l’aula virtual del Cr4 hi ha un vincle amb un llibret encantador de la Lucia Artazcoz que es diu La salut des de la sensibilitat de gènere (ARTAZCOZ 2007)[1]. És de lectura senzilla i molt interessant. Hi fareu grans descobriments, com ara l’absència de dones en els assajos clínics, de manera que ens receptem medicaments que solament han estat experimentats en homes argumentant que nosaltres no som uns bons subjectes d’estudi al tenir la regla i canvis hormonals. Però és que de debò els tenim, fins hi tot quan ens prenem els medicaments que no han experimentat amb nosaltres. O que de vegades no acudim al metge i de fer-ho no se’ns diagnostica alguna patologia cardíaca[2] ja que les manifestacions clíniques son diferents en dones que en homes, tot i la tendència uniformadora de les disciplines que estudien la salut i la malaltia. Un altre problema de salut que afecta les dones és la violència de gènere i l’assetjament sexual, així com la mutilació genital a les nenes d’algunes ètnies.

 

És  per aquest motiu que m’he inventat el Tema 10. No, no entra a examen, és un espai on hi aniré posant informació sobre aquest tema que espero us interessi tant com a mi.

 

I vosaltres, què en penseu?

Per exemple, de quina manera podríem resoldre que les mares treballadores facin un “rese”t per guarir-se? Penseu que realment elles ho volen això? Per quin motiu? Creus que els laboratoris farmacèutics haurien d’especificar quins medicaments no han estat provat en dones? Hauríem de tenir les dones més informació sobre les patologies cardíaques? Creus que la violència de gènere, l’assetjament sexual i la mutilació genital són problemes de salut?

Escolliu els temes que us interessin i doneu la vostra opinió. També podeu facilitar informació mitjançant un vincle, recomanar llibres o revistes citant-los correctament.

 


[1] Si no sou al·lumnes del Cal·lípolis i no podeu accedir al Moodle, podeu consultar el vincle següent La salut des de la sensibilitat de gènere

[2] Si no sou al·lumnes del Cal·lípolis i no podeu accedir al Moodle, podeu consultar el vincle següent La malaltia coronaria en les dones