L’objectiu d’aquest primer capítol del curs sobre violència contra les dones, és desvetllar com l’imaginari sobre l’amor dels contes infantils preval en els nens i nenes un cop es fan adults. En certa manera, és una reflexió sobre la construcció cultural dels estereotips que descriuen el comportament de cada sexe, i la seva relació de parella.
Per treballar el conte de la Bella Dorment, si no el recordes el pots refrescar aquí.
El resum que jo en faria és el següent:
Una noieta inquieta i curiosa tomba pel castell quan els seus pares no hi son. Aquesta iniciativa és castigada i és maleïda a romandre dormida esperant a que ell la rescati. Mentre la princesa dorm, el príncep lluita contra l’adversitat fins que amb un petó, aconsegueix tornar la noia a la vida. Ella s’enamora profundament del seu salvador, i ell de la bella dorment. Mengen, tenen fills i viuen feliços.
Et proposo que reflexionis sobre com és el personatge de la princesa i el del príncep:
– Què fan la princesa i el príncep durant la història?
– Quin creus que realitza accions de més responsabilitat?
– Quin dels personatges et resulta més interessant?
– A quin t’agradaria assemblar-te?
– Quin creus que és el veritable protagonista del conte?
– La princesa sent amor pel desconegut o agraïment? Què sentiries tu?
– Així és crea l’amor romàntic?
– És una relació a llarg termini?
– Consideres a la princesa una possible candidata a patir maltractaments?
– Acabaran els protagonistes repartint-se el castell durant el divorci?
Si treballar aquest conte t’ha resultat interessant, et convido a engrescar-te a fer el mateix amb la Ventafocs, la Blancaneus, la Caputxeta vermella (l’imagines portant una Magnum del 44 dins el cistell?)
A banda de treballar contes, també vull aprofitar l’ocasió per comentar que considero important canviar el registre de les pel·lícules, la publicitat, la televisió, i les cançons, de manera que tractessin la relació de parella des de l’autosuficiència i la sinèrgia. L’amor és una construcció social en la que es troben pautades les maneres com ha de relacionar-se la parella, i és per això que cal deconstruir aquest concepte per aconseguir una relació entre iguals.Un exemple a seguir, serien les cançons de la mexicana Julieta Venegas que, segons el meu parer, dóna al desamor un tractament força terapèutic. Us convido a llegir la lletra de Me Voy (Limon y Sal, 2006).
Porque no supiste entender a mi corazón
lo que había en el,
porque no tuviste el valor
de ver quién soy.
Porque no escuchas lo cual
está tan cerca de ti,
sólo el ruido de afuera
y yo, que estoy a un lado
desaparezco para ti
No voy a llorar y decir,
que no merezco esto porque,
es probable que lo merezco
pero no lo quiero, por eso…
Me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti y
me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti.
Porque sé, que me espera algo mejor
alguien que sepa darme amor,
de ese que endulza la sal
y hace que, salga el sol.
Yo que pensé, nunca me iría de ti,
que es amor del bueno, de toda la vida
pero hoy entendí, que no hay
suficiente para los dos.
No voy a llorar y decir,
que no merezco esto porque,
es probable que lo merezco
pero no lo quiero, por eso…
Me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti y
me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti.
Me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti y
me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti y me voy.
Me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti y
me voy, que lástima pero adiós
me despido de ti y me voy
Hola, soc la Viki i tinc 18 anys.
Jo m’identifico amb la princesa perquè te una molt bona amiga i que a més cuida d’ella: la fada. També te un princep que lluita per ella. Per això escullo aquest personatge que viurà sempre feliç tal i com diu el conte.
Hola, som la Isa (16 anys) i l’Andrea (18 anys).
Pensem que aquesta princesa està una mica consentida i no fa res d’interessant. Al contrari que el príncep que és el que ens sembla l’autèntic protagonista del conte. Ens fa estrany que la princesa s’enamori de repent ja que creiem que el sentiment que hauria de tenir cap el seu salvador és el de l’agraïment. Aquesta confussió pot portar a la princesa a ser víctima de maltractaments però en cap cas un divorci pot destorbar la seva vida ja que ella te prou diners per viure de manera independent.
Hola, soc la Laura, tinc 19 anys.
Trobo que la princesa és un personatge molt infantil i que el príncep és més responsable. tot i que el meu personatge preferit és la fada. Considero equivocada la relació amorosa dels dos personatges ja que s’enamoren sense coneixer-se. Això, junt amb la manca d’experiència d’ella, pot acabar amb una situació de maltractaments.
Soc l’Eva, tinc 17 anys.
Dels personatges d’aquest conte escullo la fada. ella és qui realment s’ocupa de la princesa.
De la relació amb el príncep, el conte diu que acaben junts, però jo no ho podria assegurar perquè aquest és un amor de conte que res te a veure amb la realitat.
Hola, soc la Marina i tinc 18 anys.
Jo m’identifico amb la princesa tot i que el príncep em resulta més interessant.
Crec que la princesa sent pel princep amor i agraïment alhora, i que aquests no són els sentiments de l’amor vertader. Però com que el conte diu que la història acaba bé, no penso en maltractaments ni en separacions.
Soc la Belen, tinc 17 anys.
A mi m’ha resultat interessant el personatge de la bruixa ja que sense ella no hi hauria història. també m’agrada la fada en el seu paper de cuidadora de la princesa i sobre tot, de bona amiga.
De l’amor entre el príncep i la bella dorment, no en tinc cap dubte, el conte deixa clar que seran sempre feliços.
Hola, soc la Imma, tinc 17 anys.
el personatge que més m’agrad és la fada perquè cuida de la princesa i anima al príncep a salvar-la i així poder-se enamorar. Però crec que l’amor ha anat massa depressa ja que és important coneixer-se una mica més ja que en aquella època no existia el divorci, per tant, aquesta relació ha de ser per sempre.