La prevenció es dirigeix cap a tots els actors implicats: la víctima, l’agressor, la parella i els fills.Proposo que veieu la pel·lícula Te doy mis ojos i que llegiu desprès els models d’intervenció que es descriuen a continuaciò.

Dirección: Icíar Bollaín (España,2003). Duración: 106 min. Interpretación: Laia Marull (Pilar), Luis Tosar (Antonio), Candela Peña (Ana), Rosa María Sardà (Aurora), Kity Manver (Rosa), Sergi Calleja (Terapeuta). Guión: Icíar Bollaín y Alicia Luna. Producción ejecutiva: Santiago García de Leániz. Música: Alberto Iglesias. Fotografía: Carles Gusi. Montaje: Ángel Hernández Zoido. Dirección artística: Víctor Molero. Vestuario: Estíbaliz Markiegi. Estreno en España: 10 Octubre 2003.

Sinopsi: Una noche de invierno, una mujer, Pilar (Laia Marull), sale huyendo de su casa. Lleva consigo apenas cuatro cosas y a su hijo, Juan (Nicolás Fernández Luna). Antonio (Luís Tosar) no tarda en ir a buscarla. Pilar es su sol, dice, y además, “le ha dado sus ojos”… A lo largo de la película, los personajes irán reescribiendo ese libro de familia en el que está escrito quién es quién y qué se espera que haga pero en el que todos los conceptos están equivocados y donde dice hogar se lee infierno, donde dice amor hay dolor y quien promete protección produce terror.

Intervenció en la víctima
Pilar demana ajut a l’Ana, la seva germana, però aquesta no l’entén, desconeix la dependència i la pèrdua d’identitat que ha sofert la Pilar a base de cops i humiliacions. Hagués estat més positiu que l’Ana, en comptes d’insistir en la separació, l’hagués convençut d’avenir-se a rebre ajut psicoterapèutic, tal com fa Antonio. Tampoc troba en la policia l’ajut que cerca, en aquell moment ella necessita que li garanteixin la seva seguretat i la del seu fill Juan, i que l’adrecin  a alguna associació o centre de recolzament específics.

•    Ajut psicoterapèutic: Pilar es troba sota el domini del seu marit, no és ama dels seus pensaments, es troba envaïda pel psiquisme de la seva parella, sense un espai mental propi. Sigui quin sigui el mètode de psicoteràpia escollit haurà d’anar encaminat a alliberar-la d’aquesta relació alienant per tal que pugui recuperar la seva pròpia existència. Pilar necessita l’escolta activa, es troba angoixada, submisa en el mutisme, temorosa, i per tant cal ajudar-la a verbalitzar, a fer-li entendre la seva situació i a conduir-la, posteriorment a criticar aquesta experiència. Caldrà respectar el ritme de Pilar, la seva germana l’ha forçat i ella s’ha tornat a refugiar en el seu botxí. La persona facilitadora ha de tenir molta paciència, caldrà donar temps a Pilar per tal que canviï el seu patró de lectura per a que el que abans li semblava normal ara ho trobi inadmissible.

•    Detectar la violència: Pilar, a diferència d’altres dones, sí sap que està patint violència, no obstant cal proporcionar-li medis per descodificar la violència psicològica i detectar els comportaments abusius, ja que reconèixer la violència com una injustícia l’ajudarà a mobilitzar els seus recursos.

•    Nombrar la violència:En aquest punt la persona facilitadora ha d’abandonar la seva neutralitat i dir-li clarament que la violència no és normal, ha d’ajudar a Pilar a sortir del seu bloqueig emocional, ajudant-la a reconèixer les seves emocions legítimes fins ara censurades com la ira, la vergonya i la culpabilitat.

•    Alliberar de la culpabilitat:Si es produeix la separació, Pilar necessitarà ajuda per descarregar-se del sentiment de culpabilitat del fracàs de la parella i fins i tot de la violència, per això cal explicar-li que si no reaccionava era perquè es trobava sota una influència, i per tant que el seu estat d’impotència no és patològic, sinó el resultat de la situació que està vivint. En la següent etapa, caldrà aconseguir que Pilar traslladi a l’Antonio la responsabilitat dels seus actes violents.

•    Reforçament:Desprès de la separació i un cop Pilar pren consciència de que ha patit abusos i manipulació, és possible que  entri en un estat ansiodepressiu vinculat a la pèrdua de les seves il·lusions. Per tant, cal treballar la seva autoestima i la seva capacitat d’autonomia per a que pugui sortir de la inhibició i recuperar tots els recursos personals. S’establirà amb ella un llistat de tots els seus punts positius, les seves consecucions. En aquest punt Pilar sentirà que ha recuperat el seu cos i probablement es vestirà d’una altra manera, es maquillarà, es trobarà més desimbolta.•    Aprendre a establir límits:A continuació cal ensenyar-li a establir límits, a rebutjar les situacions que no li convenen, així sortirà de la seva confusió i la seva intimitat quedarà protegida d’intrusions exteriors. La persona facilitadora percebrà el canvi quan Pilar tingui una veu més ferma, el gest més decidit. Llavors es podrà defensar.

•    Recuperar la capacitat crítica:Al analitzar els comportaments d’Antonio, Pilar descobreix que els atacs són per ocultar les seves debilitats. Veu que l’Antonio és un ésser humà amb les seves debilitats. Així ella recupera la seva capacitat crítica i restableix la simetria.

•    Analitzar la història personal: Quan Pilar hagi pres consciència de la realitat del maltractament i comenci a establir límits, es pot abordar amb ella els punts de la seva biografia que l’han fet vulnerable; en quins aspectes s’ha mostrat complaent; analitzar amb ella la fascinació que exerceix esser víctima, el que alguns psicòlegs anomenen el “gaudir d’esser víctima”.

Intervenció agressor
Antonio està acudint a teràpia, no sabem si ho fa espontàniament, per indicació de Pilar o per ordre judicial, el cert és que la majoria d’homes, com Antonio, neguen la seva violència.

•    Psicoteràpia: Antonio ha de seguir una teràpia enfocada a la seva reeducació, adreçada a aconseguir un millor control de la seva agressivitat. Podria seguir una teràpia conductista recolzada en les teories de l’aprenentatge i el condicionament. Tanmateix, pot assistir a teràpia individual o com hem vist, en grup. Antonio aprèn amb els altres agressors a identificar les situacions que desencadenen llur violència, a prendre consciència del seu estat emocional i a regular les seves emocions.
•    Socioteràpia: També es pot emprar socioteràpia aprenent tècniques de relaxació i de comunicació que li aniran molt bé com a resocialització, així com a millorar la seva relació amb Pilar ja que aquest tipus de teràpia s’orienta a ajudar els homes violents a construir una parella més simètrica i a modificar les seves percepcions de les relacions entre els dos sexes.

Intervenció en la parella
La majoria d’experts desaconsellen la psicoteràpia de parella, ja que aquesta parteix del principi de que cadascun dels membres de la parella és corresponsable dels problemes. Això permetria a Antonio trobar justificació per la seva violència i es correria el risc d’intensificar la culpabilitat de Pilar.
D’altra banda, podria resultar perillós per Pilar, ja que es corre el risc que el que digui en les sessions pugi ser utilitzat per Antonio per intensificar encara més la violència.

Intervenció amb els fills
És imprescindible, en primer lloc, garantir la seguretat del fill i de la mare, per això Pilar acut a casa de la seva germana. En aquest cas, en el film no s’aprecia la necessitat però podria caler restablir la jerarquia mare-fill donat que és la mare la que ha de protegir al fill i no al contrari. En el cas que s’hagi realitzat la triangulació del nen, caldrà treure el nen d’aquesta situació i  treballar amb Juan sobre la violència patida i la violència presenciada, i sobretot, continuar mantenint el contacte del nen amb l’Antonio.

Bibliografia
Hirigoyen Marie-France, Mujeres maltratadas. Los mecanismos de violencia en la pareja, Paidós, 2006 Barcelona.