Em dic Rosa Minguillon i soc professora de formació professional a l’IES Cal·lípolis. Alguns ja sabeu que dono classe del CR4: Cures Bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà, i CR6: higiene del medi hospitalari i neteja del material. Dues assignatures que parlen de salut però amb un títol massa llarg.
He encetat aquest bloc amb la intenció de compartir amb vosaltres un tema que m’interessa molt: el Gènere i la Salut. De manera que aniré escrivint algun article per tal que hi doneu la vostra opinió. Així, tan vosaltres com jo, i qui en vulgui fer un cop d’ull, ens enriquirem amb els diferents punts de vista que anirem exposant en aquest bloc.
M’interessa el Gènere i la Salut perquè en poques ocasions, degut a la manca, no ja de bibliografia, sinó de sensibilitat, tenim ocasió de parlar de la diferent manera que tenim, homes i dones, d’emmalaltir i afrontar els problemes de salut, bé per les diferències morfològiques i biòlogues que no sempre es tenen en compte, bé per la diferencia del rol social que assumim uns i altres. Per exemple, quan una mare treballadora no es troba bé, no sempre pot comptar amb algú per poder prendre’s un temps de descans per guarir-se, de manera que continua amb la cura dels fills, la gent gran que pugui tenir al seu càrrec, la casa i l’avituallament.
A l’aula virtual del Cr4 hi ha un vincle amb un llibret encantador de la Lucia Artazcoz que es diu La salut des de la sensibilitat de gènere (ARTAZCOZ 2007)[1]. És de lectura senzilla i molt interessant. Hi fareu grans descobriments, com ara l’absència de dones en els assajos clínics, de manera que ens receptem medicaments que solament han estat experimentats en homes argumentant que nosaltres no som uns bons subjectes d’estudi al tenir la regla i canvis hormonals. Però és que de debò els tenim, fins hi tot quan ens prenem els medicaments que no han experimentat amb nosaltres. O que de vegades no acudim al metge i de fer-ho no se’ns diagnostica alguna patologia cardíaca[2] ja que les manifestacions clíniques son diferents en dones que en homes, tot i la tendència uniformadora de les disciplines que estudien la salut i la malaltia. Un altre problema de salut que afecta les dones és la violència de gènere i l’assetjament sexual, així com la mutilació genital a les nenes d’algunes ètnies.
És per aquest motiu que m’he inventat el Tema 10. No, no entra a examen, és un espai on hi aniré posant informació sobre aquest tema que espero us interessi tant com a mi.
I vosaltres, què en penseu?
Per exemple, de quina manera podríem resoldre que les mares treballadores facin un “rese”t per guarir-se? Penseu que realment elles ho volen això? Per quin motiu? Creus que els laboratoris farmacèutics haurien d’especificar quins medicaments no han estat provat en dones? Hauríem de tenir les dones més informació sobre les patologies cardíaques? Creus que la violència de gènere, l’assetjament sexual i la mutilació genital són problemes de salut?
Escolliu els temes que us interessin i doneu la vostra opinió. També podeu facilitar informació mitjançant un vincle, recomanar llibres o revistes citant-los correctament.
[1] Si no sou al·lumnes del Cal·lípolis i no podeu accedir al Moodle, podeu consultar el vincle següent La salut des de la sensibilitat de gènere
[2] Si no sou al·lumnes del Cal·lípolis i no podeu accedir al Moodle, podeu consultar el vincle següent La malaltia coronaria en les dones
Benvinguts al món dels “Blocs”. Per cert, un tema molt ben trobat…
Holaaa!Soy anna del cai b!
Bueno a mi me ha gustado mucho este bloc me ha llamado mucho la atencion el tema de que las pastillas no sean probadas en mujeres ,ya que nosotras tambien nos la tomamos yo estoy de acuerdo en que deberian indicar en el medicamento si ha estado probado en mujeres o no ya que nosotras somos diferentes a los hombres y no reaccionamos igual !
Además, nosotras tenemos bebes el periodo y muchas mas cosas que los hombres no suelen tener asique yo creo que deberian hacerlo tanto en hombres como con mujeres y ademas si no los provaran con mujeres me gustaria que yo pudiese saberlo!asique bueno mi respues es que si deberian de especificar si ha sido tratado en mujeres o no!
Hola, soc Pilar lacambra, m’encanta aquest blog, felicitats Rosa. Personalment penso que les dones treballadores no ens podem permetre el “luxe” d’enmalaltir. Us convido a preparar un coktel: poseu una mare treballadora amb fills petits, afegiu una grip, afegiu que tira com pot amb un gelocatil – ja sap que” es un luxe” que no es pot permetre posarse al llit-hara un bon raig d’stress que ja porta acumulat- treball, casa, fills, imatge personal…- afegiu també unes gotes de culpabilitat per faltar uns dies a la feina, la beguda está servida: mare amb baixada de defenses i autoestima pel terre- la pobre no arriva a res- Finalment va al metge i li dona un medicament que evidenment no ha estat provat en dones- QUE APROFITI!!
Hola!!!!!
soy alumna de la clase b, y estoy de acuerdo con el tema que puso la rosa en el bloc. Creo q tambien podemos provar lo mismo, q somos igual de humanos que ellos no!!! igual que nosotras tenemos y pasamos por cosas q seguro un hombre no soportaria como el dolor de un parto. Bueno, te felicito rosa por este tema que esta muy interesante.
Hola!
soc alumna del Cai b, i estic d’acord en moltes coses escrites en el blog, com per exemple esta bé que es provin els medicaments abans de subministrar-los a tothom,.
Felicitats pel blog.