Cap on anem?
Sento vergonya en veure desolació,
tristesa per l’atur.
Sento vergonya al mateix temps que indignació,
per gran part de la població.
Em defenso amb impotència,
els polítics s’apropien i ens manipulen
sense sentit.
Em defenso de les retallades socials. Quin desastre!
Humiliació, apropiació, desatenció…
A on és la solució?
La solució està en les noves generacions educades sense enganys, sense mentides, sense manipulacions, en llibertat!
I els i les mestres d’aquestes noves generacions som tots i totes!
El vostre escrit és una lliçó! Felicitats! 🙂