Esquimals lectors,
Divendres passat la Cèlia ens va organtizar un matí que penso que té molt a veure amb el nostre lema “Junts anem més lluny”, ja que us va proposar diverses activitats en què tot el grup havíeu d’anar a la una per tal d’aconseguir superar-les.
Per mi va ser emocionant veure com tots vau cooperar com un gran equip per tal d’assolir qualsevol dels reptes. Em va encantar el moment de passar pel volcà amb els papers de diari o el joc de les cadires. Vau riure, però sobretot vau ser enginyosos a l’hora de pensar la millor estratègia col·lectiva de poder superar la prova.
Aquí us deixo totes les fotos, no us les perdeu, són boníssimes!
Què en penseu de la dinàmica que vam fer? Més enllà de passar una bona estona, heu pensat una mica més sobre el fet de treballar tots junts i de manera coordinada i generosa amb tothom per tal d’aconseguir superar un objectiu?
M’encantarà poder parlar d’aquest tema aquí al blog.
Petons,
Lara.
Hola Esquimals Lectors,
Ami amb va semblar molt be el que vam fer perque crec que es un molt bon aprenentatge per la vida de que el treball en equip pot servir mes del que ens pensem.El joc que mes emb va agradar va estar el de les cadires perque haviem de treballar molt be en equip perque ningu es quedes sense cadires i ens vam riure molt.Per ultim vuill dir que m`ha agradaria tornar a fer aquests jocs per aixo os animo a que a l´hora del pati juguem una miqueta i ens tornem a riure com aquell dia.
Adeu os estimo COSITAS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ JIJIJ.
Hola,Esquimalets.
Jo opino el mateix que la Valeria perquè pensó que ens va servir molt ,en el sentit de que hem hagut de treballar en grup I que ens ha ajudat a saber com treballar junts I ser una pinya. D’altra banda és cert que hem tingut un munt de diversió jugant. El joc que més ens va costar de fer va ser que de les mans que eren un nus i aquell que va ser molt divertit era el pont de lava que si es trenca el diari ho treia.Jejeje
Adeu,Esquimals!!!