Com us vam explicar fa uns mesos, vam començar una cursa molt especial; una cursa personal per aprendre coses importants els uns dels altres.

Mireu com tenim la cursa:

És emocionant veure els seus aprenentatges. No us podeu imaginar com s’han notat alguns canvis. Hi ha qui ha après molt a cedir, qui participa més, que parla més fort, qui té molta més paciència, qui pensa en fer les coses amb més “brillo”, qui escolta molt més, qui és capaç d’expressar el que pensa i no deixar-se sempre portar i qui és conscient dels que participen una mica menys i deixa més espais per parlar.

Tots aquests progressos personals són a base de molt esforç i d’una conversa els dilluns, en què cadascú tria l’objectiu de la setmana i dels divendres en què valoren l’objectiu i individualment i amb el suport i criteri dels altres decideixen avançar de mig a 2 pams en la cursa.

Són crítics amb ells mateixos i es valoren de manera molt ajustada. L’autoimatge és molt bona i la valoració que fan dels progressos dels altres és fascinant.

Com veieu, alguns han arribat a una primera meta, el punt de trobada entre uns objectius i els altres. Han anat triant premis: 10 minuts més de lectura per a tots, 10 minuts més de pati, una abraçada i/o un petó de tots els companys, punts de llibre… Se senten orgullosos de l’esforç i estan animats a continuar la cursa. Ja vàrem parlar que és una cursa que no s’atura perquè voler millorar en aquests tipus d’aspectes és una cursa de vida constant.

Són uns ratpenats molt especials i me’n sento molt orgullosa. No era fàcil i ho estan fent de meravella. Són, bé, som, un gran equip.

Lara.