T O B I L O L N E S S ! ! ! ! ! ! ! ! !

El passat divendres vam llegir l’últim capítol de la novel·la Tobi Lolness, al voltant de la qual ha girat el projecte de llengua catalana del 2n i part del 3r trimestre.

Va ser un capítol amb molta acció. Vam saber alguns dels secrets més ben guardats de la novel·la i, sobretot, ens va deixar un final obert del tot en el qual en Tobi sap que els pares no han mort, que en Léo Blue mana a l’arbre i que l’Elisha és presonera d’en Blue. Aquests fets generen al nostre protagonista una força interna ja oblidada que l’empeny a tornar a l’arbre per trobar a la seva família, per tornar a ser Tobi Lolness.

Us convidem a tots i totes a que mireu la pestanya del nostre bloc dedicada al projecte. Durant tot el procés hem anat realitzant un quadern d’aprenentatge aquí al bloc, com també alguna altra secció que hem fet directament a l’espai web.

Talpetes, així doncs, l’esforç ha valgut la pena? Què és el que més us ha agradat del projecte?

Publicat dins de General | 7 comentaris

El senyor dels lladres

Aquesta setmana ens hem acabat una novel·la més d’aquelles que us llegeixo cada matí en veu alta. Aquesta vegada, ha estat el torn de El senyor dels lladres de Cornelia Funke. Ha estat la lectura més llarga, potser, però ha valgut la pena, oi?

Per tal de compartir les valoracions sobre aquesta obra, us proposo que durant la setmana feu una aportació al bloc parlant dels següents aspectes:

1. Un argument per recomanar-la.
2. Els recursos que trobeu que ajuden a crear la intriga que ha caracteritzat aquesta novel·la.
3. Un personatge i el seu caràcter (a partir d’adjectius afinats que us semblin que el defineixen).
4. Algun altre aspecte que per vosaltres hagi estat rellevant.

Endavant! Ja tinc ganes de llegir-vos!

Lara.

Publicat dins de General | 14 comentaris

Sant Jordi; recomanem un llibre?

Després de pensar i pensar… i pensar una mica més, m’ha semblat que una bona proposta per a la nostra no-setmana literària és tenir el bloc ben actiu amb recomanacions de llibres.

Demà serà un dels dies més literaris de l’any, sinó el que més i uns lectors com nosaltres hem de participar-hi d’una manera especial.

Així doncs, el que proposo és que durant la setmana:

1. Penseu en algun àlbum o novel·la que opineu que mereixeria ser un llibre recomanat per Sant Jordi.
2. Escriviu una recomanació ben argumentada per defensar la vostra tria.
3. Escriviu la vostra recomanació a l’apartat de comentaris.
4. Comenteu una recomanació d’algun company de la classe.

Al final de la setmana, farem un TOP 3 de Sant Jordi i intentarem publicar-les a algun lloc.

Jo, com que també formo part de la classe de les talpetes súper lectores, us deixo la meva recomanació i candidatura per Sant Jordi 2012:

Ciutat d’orfes, Avi

Escrita com si fos un guió cinematogràfic, Ciutat d’orfes és una novel·la d’acció trepidant situada als carrers de Nova York de fa més de cent anys, al 1890. El text és molt àgil, amb frases curtes i precises que tenen poca descripció de paisatges o ambients, ja que se centren en la descripció acurada de les accions. Les accions, la trama de la història, t’atrapa des del primer moment, ja que tot el que passa sol començar amb fets molt colpidors que a mesura que avança el text es van resolent. Exemple d’això el trobem quan el text ens explica que han empresonat la germana del protagonista o quan sabem que aquest veu el pare de la seva amiga Willa, el qual creien que era mort o desaparegut. Així doncs, començar amb fets tan impressionants ajuda a construir la intriga o l’interès per la història.

Sobre la història, només podem dir que té com a nucli en Maks, el fill mitjà d’una família danesa (de Dinamarca) que ha immigrat a Nova York a la recerca d’un futur millor, però que tenen dificultats econòmiques per seguir endavant. Tot es complica quan la germana del protagonista és empresonada acusada de robatori. Sort que en Maks comptarà amb l’ajuda de la Willa, una nena que malvivia als carrers fins que va ajudar al Maks a sortir il·lès d’una baralla i va passar a formar part de la seva família, ja que formaran una parella inseparable que resultaran la peça clau per resoldre tots els entrebancs de la història.

Finalment, pel que fa als personatges, cal destacar que tenen molta força perquè evolucionen molt a nivell psicològic, és a dir, els seus pensaments, sentiments i opinions canvien i s’adapten en funció del que van vivint. Aquest aspecte es pot veure especialment en els protagonistes: en Maks i la Willa, però també en l’antagonista, en Bruno.

Ciutat d’orfes és de les meves novel·les preferides. Captivadora, profunda, intrigant, misteriosa i àgil, és així com la definiria. Em sembla, doncs, que mereix ser una candidata al nostre TOP 3 de Sant Jordi.

Lara.

Publicat dins de General | 26 comentaris

5a trobada d’il·lustradors a Gràcia (Barcelona)

Talpetes,

Com us vaig comentar divendres, aquest any serà el 5è que l’Oblit de Casa Anita i el Pablo i la Irede d’Ekaré organitzen la trobada d’il·lutradors al barri barceloní de Gràcia.

És una bona oportunitat per comprar un àlbum i tenir-lo dedicat per l’il·lustrador/a.

Hi haurà l’Alba Marina Rivera, il·lustradora de En casa de mis abuelos, El contador de contes o Anem a veure el pare. Àlbums que han estat molt especials per a nosaltres, no?


També hi haurà la Mónica Gutiérrez Serna, il·lustradors de Les coses que guarde o Receptes de pluja i sucre.

L’Emilio Urberuaga, conegut per posar cara al protagonista d’Elvira Lindo, Manolito Gafotas, serà un altre dels il·lustradors. És un luxe que hi sigui justament aquest any perquè ha estat guardonat amb el premi nacional d’il·lustració el 2011. Dos llibres que són una novetat i que ell il·lustra són: Contes per telèfon i Los sonidos de la noche.

Publicat dins de General | 8 comentaris

Fites i recompenses

Talpetes,

Aquesta ha estat una setmana molt intensa, sobretot perquè s’ha jubilat la Teresa i això ens ha portat una disbauxa considerable (ja us dic ara que coses com les que hem fet aquesta setmana a l’escola passen moooooolt de tant en tant).

També ha estat una setmana intensa perquè hem parlat molt sobre el ritme del tren de 5è. Com bé sabeu, està a punt de deixar enrere l’estació per arribar a una que té el cartell de “6è”, per tant, això vol dir moltes coses. Per aquest motiu, tots i totes hem d’anar pensant sobre el que anem dient últimament i, sobretot i de manera més ràpida, cal que tinguem ganes d’aconseguir la fita d’aquesta setmana.

Una de les recompenses és fer un debat d’un àlbum il·lustrat.

Us deixo una imatge i la porta oberta a pensar què trobarem dins d’aquesta història…

Publicat dins de General | 11 comentaris

ROBIN HOOD

Last Tuesday, we enjoyed the play Robin Hood at Salesians theatre. We had a lot of fun!
Thalia and Dani were on the stage!! Well done!
Have a fantastic loooong weekend “Little Moles”!
Montse C.


<img

Publicat dins de General | 4 comentaris

Un poema especial

Sé todos los cuentos

Yo no sé muchas cosas, es verdad.
Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto:
que la cuna del hombre la mecen con cuentos,
que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos,
que el llanto del hombre lo taponan los cuentos,
que los huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el miedo del hombre…
ha inventado todos los cuentos.

Yo sé muy pocas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos…
y sé todos los cuentos.

León Felipe

El recordeu? Sabeu on apareix?

Proposo que aquesta setmana parlem, aquí al bloc, sobre què en penseu del poema. De què parla? Què us transmet? Quins recursos hi veieu per transmetre certes imatges, emocions o sentiments?

Parlem-ne.

Lara.

Publicat dins de General | 8 comentaris

Recomanats de la setmana

Aquesta setmana, els Danis i l’Alex han estat els encarregats de redactar els recomanats de la setmana i la veritat és que ho han fet d’allò més bé! Felicitats!

OLIVIA

Jo recomano “Olivia” perquè és un album il·lustrat molt humorístic. S’ha fet famos gràcies a això, però el més bó de tots els llibres de l’Olivia (tenint en compte els altres albums que té) és aquest, el primer de tots.
Hi ha mares que diuen que els seus fills les esgoten, però la pobre mare de l’Olivia no dona abast: L’Olivia mai té son i sempre està fent coses, saltant, ballant e.t.c. A més, quan es posa a fer alguna cosa, per insignificant que sembli als seus pares, necesita acabar-la com millor li surti. Mai deixa escapar l’oportunitat de fer alguna bogeria insensata, que per ella pot ser com descobrir una galaxia. Tenir cura d’un nen petit pot ser esgotador, però, encara que desde fora fagi molta gràcia, tenir-ne cura de l’Olivia pot prepararte molts reptes que faran aquest album inoblidable. Per acabar vull aclarar que no és una història seguida si no que són petites anecdotes divertides.

Dani V.

CHUMBA LA CACHUMBA

Jo recomano Chumba la cachumba perquè és divertit, musical i i fins i tot, té un punt informatiu. Aquest punt és perquè explica la ”vida” d’els esquelets, (ja m’agradaria saber a mi que fa en Jim quan no hi ha ningú mirant-lo o estar a la mateixa sala que ell).

Per una banda, vull dir que la rima i la estructura esta molt ben pensada perquè les rimes com: Cuando el reloj marca las cuatro, los esqueletos juegan al teatro. Chumba la cachumba la cahumbambá. Ara justificaré perquè l’estructura esta ben pensada: perquè ha de ser una cosa que esveri molt perquè lligui amb chumba la cachumba la cachumbambá, ja que això és música, i és una musica d’esverament.

El text, vull dir que es fácil i curt, tambè et facilita les rimes perquè el que lliga o posa amb negreta i així és més facil saber el que rima o no.

Alex

EL REI CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA

Per recomanar aquest llibre s’ha de tenir al cap que passa quan s’en va el carnestoltes.
Tot seguit començem.
Per situar-nos a la historia passa que el carnestoltes es desfà fent-se un pet, llavors la vella Cuaresma posa les normes durant 7 setmanes, tantes com peus te.

El text està molt ben escrit ja que utilitza un vocabulari bastant desconegut al català per mi. La broma que fa el Carnestoltes a la Vella Cuaresma esta molt ben trobada per ser un llibre infantil. M’hauria agradat que la Vella Cuaresma fes una broma al pocavergonya del Carnestoltes.

Per finalitzar vull dir que es un I*. Un bon exemple per justificar-ho és quan el Carnestoltes es fa un pet. Jo crec que els companys petits riurien molt.

Dani P.

Publicat dins de General, Recomanats de la setmana | 8 comentaris

Trobada de SHOOT-BALL amb l’escola Ventalló

Els dimecres 8 i 29 de febrer els alumnes de cicle superior de l’escola, van fer unes trobades de Shoot-Ball amb l’altre escola del barri, el CEIP Ventalló.
Varen fer dos partits simultanis arbitrats per àrbitres enviats pel Consell Comarcal Esportiu.
Van ser dues jornades molt divertides en les que a part de practicar el Shoot-Ball, van poder fer noves amistats.

Clemente.

Publicat dins de General | 8 comentaris

El gust per llegir

Avui hem iniciat una nova proposta al voltant de la lectura. Aprofitant que tenim establerta una relació de padrins/es i fillols/es entre els nens i nenes de 5è i p4, hem decidit fixar un espai setmanal per gaudir de la lectura conjuntament.

Cada dimarts, ens trobarem per compartir lectures. Els padrins porten un parell de llibres que troben adients per a primers lectors. Proposen als fillols seure, estirar-se, ajuntar-se… al racó de la classe o dels voltants que més els agradi i, un cop situats, es disposen a explicar-los els contes que han portat. Quan acaben o durant la lectura comenten diferents aspectes que els criden l’atenció o que algú vol destacar.

Amb aquesta activitat sistemàtica ens proposem incidir en el gust per llegir, com també en la creació d’hàbits lectors. Ens sembla interessant que siguin els padrins qui acostin els llibres als seus fillols i filloles per tal que posin en pràctica totes aquelles estratègies que ells i elles han viscut i de les quals s’han apropiat i que, per tant, incideixin en fer viure la lectura com a una cosa apassionant, il·lusionant i que esdevé una descoberta que, al principi, ha d’anar acompanyada d’una veu que ajuda a entrar-hi i endinsar-s’hi.

Us anirem explicant com avança l’experiència.

De moment, us deixem algunes imatges del primer dia:

I els protagonistes, què en dieu?

Lara i Carme.

Publicat dins de General | 9 comentaris