Cinema – literatura – documental

Fa unes setmanes vàrem descobrir un nou àlbum: La historia de Erika. Abans d’entrar a fer el debat, vam haver de parlar sobre l’època en què s’enmarcaven els fets. Així doncs, vam parlar bàsicament de la 2a guerra mundial, dels països implicats, dels nazis i dels camps de concentració. El debat va estar ple de reflexions i impressions sobre l’horror que deurien viure els jueus que van ser enviats als camps de concentració. També de la tècnica d’il·lustració utilitzada, ja que eren il·lustracions que ens recordaven més a la fotografia que al dibuix. En aquest sentit, també vam poder veure, una vegada més, com els colors triats per il·lustrar la història ens donen pistes sobre l’estat d’ànim dels personatges i de l’ambient que es vivia.

Després del debat, cada un de nosaltres, va escriure una recomanació. Quan les vam posar en comú, vam tornar a parlar sobre el tema tan dur que hi havia darrere d’aquella història. Com que teníem ganes de saber-ne més, ens vam apropar al tema dels camps de concentració des de la visió d’un testimoni real; que va viure aquell horror: la Neus Català. Així doncs, vam veure l’entrevista que li va realitzar l’Albert Om per al programa El convidat. Us l’enllaçem per si us ve de gust veure-la. A nosaltres ens va semblar un document que oferia una visió molt interessant sobre el tema. Ens va cridar especialment l’atenció la seva resposta a la pregunta: “Pensant en el que va viure, què sent ara mateix; ràbia, odi…?”, ja que la Neus va respondre “Justícia”. Aquests dies n’hem parlat bastant sobre què entenem per justícia i si després d’aquests fets, tenim mostres que hi ha hagut justícia.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XPoT-4day7c[/youtube]

Finalment, per tancar aquest cicle al voltant d’un tema que ens ha interessat, vam canviar de gènere i vam veure una pel·lícula: La vida es bella. Encara ens falta realitzar un debat amb les reflexions al voltant d’unes preguntes que ens ha plantejat la Lara. Tot i així, ens ha agradat molt i ens ha apropat al tema des d’una nova perspectiva. Ja hem sabut que el film va guanyar tres Oscars. Us deixem un enllaç a la banda sonora original (que representa un dels Oscars que va guanyar) perquè ens ha semblat preciosa.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GTkTgFQWQVE[/youtube]

Ah! Seguirem ampliant una mica més els nostres coneixements sobre aquest tema perquè tot el que hem aprés ho inclourem al treball d’història que estem fent a medi i també perquè un dels llibres del premi Atrapallibres, en el qual hi participarem, es diu Les maletes d’Auschwitz i pel resum, ja sabem que ens torna a apropar a aquesta temàtica.

Ja us seguirem informant.

Esperem els vostres comentaris, ja que per a nosaltres ha estat un aspecte sobre el qual ens ha agradat aprendre més.

Les talpetes!

Nois i noies,
Nosaltres, les talpetes, també podem participar al bloc comentant algun dels aspectes sobre els que discutirem de la pel·lícula, o aportant algun fragment de la nostra recomanació o simplement explicant coses que hem aprés i què sabem que abans no sabíem.
Lara.

Publicat dins de General | 13 comentaris

Nous recomanats de la setmana

Aquesta setmana, s’encarreguen d’aquesta secció la Michelle, la Vanessa i l’Andrea.

MANERES DE VIURE PER SEMPRE

Jo voldria recomanar Maneres de viure per sempre perquè:

Esta escrit en primera persona i si estigués en tercera persona no hi hauria tants sentiments a partir d’un nen amb leucèmia. També el recomano només als bons lectors pel tema que tracta, ja que no és gaire fàcil.

A mi m’ha enganxat perquè m’ha agradat la manera de escriure’l. Sempre va bé llegir uns sentiments en forma de llista en comptes de al text.

Atenció pel que dic! Si us el llegiu a força, siusplau deixeu-lo! val mes que toqui les mans de nens/es entusiasmats i amb ganes d’apendre més i més.

Michelle Raya López


JO, ELVIS RIBOLDI

Jo he llegit “JO,elvis Riboldi” i m’ha arribat al cor perquè no és
d’aquestes típicas novel·les que comecen per “hi havia una vegada”, no, começa: !aquell de la foto del mig sóc jo”

A més a més parla en primera persona perquè l’explica l’Elvis i ell parla també. És un nen que trenca moltes coses i és molt humoristic. És d’aquells llibres que més m’ha agradat.

PD:És un bon recomenat de la setmana.

Vanessa Recio del Barco

LES BRUIXES

Aquesta novel·la, titulada Les bruixes, s’ha convertit en la meva preferida perquè quan la vaig començar a llegir em vaig endinsar molt i m’ha semblat molt especial i inesperada. Amb aixó d’especial vull dir que és una d’aquelles novel·les que mai m’oblidaré i que no tinc paraules per dir lo especial que m’ha semblat. Per altre banda, és inesperada perquè no t’esperes el que passara i quan començas a tampoc. Resumint: que no t’esperes res del que passa.

Per començar vull dir que la història és humorìstica, extrabegant i agradable de llegir. És humorìstica perquè t’ho passes molt bé llegint-la i la disfrutes moltiiiiiiiiiiisim! Canviant de tema, és extrabegant perquè té de tot, és a dir, té trama, té diversió, té sentiments…etc, però lo que més té és humor. Per mi m’ha semblat agradable de llegir-la perquè m’ho he passat molt bé i he disfrutat bastant amb aquesta novel·la. Abans de canviar de fil, vull dir que el tema que tracta (depent de qui tingui ganes de llegir i qui estigui molt lector) no és facíl, però tampoc gaire difícil perquè té un vocabolari ric, però no acaba de ser complicat del tot.

Per canviar, ara si, de tema vull dir que el text no és gens difícil (a part del vocabolari), però t’enganxa molt perquè t’endinses i no pots parar de llegir. Per una altre part, vull dir que és igual que un text com els altres, però a mi en especial m’agrada com escriu el Roald Dahl i també s’ha convertit en el meu autor preferit perquè ell posa de tot en una nove·la i sempre acaba de trobar el que falta!

De les il·lustracions, en vull dir que no hi ha moltes i m’hagues agradat que hi haguessin més. A més a més, vull dir que si no estiguessin, igualment la història s’entendria igual(com vem parlar a classe). També són pintades amb llapis i sembla que estiguin ràpid i corrents, però no, en realitat els ha costat molt treball.

Per finalitzar, vull dir que els personatges tenen molt, però mooooooooolt humor, perquè mai paren de parlar i sempre estan fent coses que no són normals que, en tot cas, els protagonistes són el nen i l’àvia. Aquest dos són un cas com un cabas perquè són persones subrealistes, és a dir, fora de la vida real, resumint: fantàstics! També vull dir que el nen el vull comparar amb la Pippi perquè tenen el máteix humor i trama!

Ara si, que, per tancar aquesta crítica vull dir que m’encantat aquesta novel·la i que li vull recomenar a una persona que vull que es la llegeixi: el Salvador! Vull que la llegeixi i li dono ànims perquè l’agafi!

Andrea Moya Estrada

Publicat dins de General, Recomanacions de llibres, Recomanats de la setmana | 9 comentaris

La veritable confessió de Charlotte Doyle

Les talpetes ens trobem ja a la meitat d’aquesta trepidant novel·la ambientada en mig de l’oceà Atlàntic. Ja fa dies que seguim de ben a prop a la Charlotte en la seva travessia d’Anglaterra als Estats Units a bord del Falcó Marí amb una colla de mariners que s’hi han embarcat amb un únic objectiu: venjança.
La nostra protagonista encara no ha estat acusada d’assassinat (tal com ens avança la contraportada), però sospitem que aquest fet està a punt de succeir.

Bé, m’agradaria que aquesta setmana parléssim de la Charlotte. Us plantejo una sèrie de preguntes perquè pugueu participar:

– Què ens aporta el fet que sigui una novel·la escrita en 1a persona?
– Què en penseu de la seva actuació?
– Com la definiríeu?
– A altres novel·les o àlbums que heu llegit, heu trobat protagonistes femenines com ella?
– Us recorda a alguna altra?

Endavant el debat sobre la Charlotte.

Lara.

Publicat dins de General | 17 comentaris

Inici dels recomanats de la setmana: ¡Shrek!

Ja tornem a iniciar amb força el nou curs amb els RECOMANATS DE LA SETMANA!!!!!!!

Esperem que us agradin tant o més que els del curs passat.

Iniciem els recomanats de la setmana amb una novetat editorial que ens sembla mereixedora del protagonisme absolut de la nostra secció setmanal. Normalment en fem tres, però aquesta setmana en fem un i afegim tres crítiques d’aquest llibre. Una a càrrec de la Miranda, l’altra a càrrec de l’Alex i l’última a càrrec del Dani P.

MIRANDA:

Quan a un àlbum il·lustrat es canvia un príncep per un ogre, un cavall blanc de pura raça per un ase, una espasa platejada per fum, foc i raig làser, que són utilitzats per escalfar, cremar i espantar a la gent i al seu menjar, aquest àlbum es converteix en un molt especial.

Tan extravagant és aquesta història, com la idea que alguns adults tenen sobre la literatura infantil: “Els nens han de llegir històries que no puguin fer mal a l’educació dels infants. És a dir: els nens només poden llegir àlbums i novel·les de princeses, que ensenyin lliçons, que en puguin aprendre i res de narracions divertides o per reflexionar, res de temes durs on es pugui fer un bon debat. Felicitem a Dinsey per haver fet versions dolces i empalagoses dels autèntics contes Grimm, perquè els nens no poden llegir res trist”

Shrek és una mostra de l’exageració de la imaginació humana. Ella és qui inventa coses fantàstiques, que no poden passar al món real. La imaginació no ve sola, té una companya, la por; ella és qui dins de cada cap inventa les històries. Shrek és un heroi negatiu, potser el que més temia William Steig. Aquest aspecte em fa dubtar perquè per altra banda penso que volia canviar el món de la literatura infantil amb un hogre horrorós.

La tercera persona en aquest cas és ideal perquè així coneixem la història tal i com va passar, però un diari d’Shrek seria molt humorístic. Si sou valents i us agraden les històries diferents i úniques, endavant!

*Cada història ha de ser adreçada per l’edat corresponent

ALEX:

Shrek, un llibre humorístic i actiu.

L’àlbum Shrek és totalment diferent a la pel•lícula, i jo diria que encara és millor.

Tracta que un “noi”, anomenat Shrek, ha de deixar el seu cau, ja que els seus pares li diuen que se’n vagi a horroritzar el món. Jo, per altra part, li trobo un punt “dolç” a Shrek. Aquest llibre és súper humorístic. A mi i al Dani P. la part que més ens agrada és quan Shrek troba a la “princesa” i diu: pastel de manzana i ella li contesta: cara de rana. Aquesta és la millor part.

El llibre, crec que hauria d’anar a 5è o a 6è (preferentment a 6è), ja que el tema que tracta i l’estructura no són difícils, però és bastant llarg i els de Cicle Mitjà no seguirien el fil de la història.

Finalment, vull dir que és un llibre ALEGRE i EXTROVERTIT.

DANI P.

Principalment, i com no, recomano aquest àlbum per l’humor que forma la superhiper bellesa del protagonista.

En aquest àlbum, l’humor el forma el text. En canvi, a El meu gat és el més bèstia, el treball es divideix entre el text i la il•lustració, ja que es contradiuen totes dues.

Shrek és I3 perquè l’humor no és fàcil d’entrendre, i és llarg. També el recomano perquè no es pot comparar la pel•líclua amb el llibre perquè és totalment diferent, però m’agrada més el llibre.

Per finalitzar la recomanació, una petita gran anècdota que sempre recordaré: quan l’Àlex i jo reiem junts mentre llegiem.

Publicat dins de General, Recomanacions de llibres, Recomanats de la setmana | 5 comentaris

La pissarra de la classe és de xocolata…

“Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges(…)”
Joana Raspall

“Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re. (…)”
Pere IV

“Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.(…)”
Miquel Martí i Pol

“(…) Els arbres del pati
fan gust de caramel
i la tanca del col·legi
de galeta i mel. (…)”
Carles Cano

“(…)Yo no sé muchas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos…
y sé todos los cuentos.”
León Felipe

Quin ha estat o és el vostre poema preferit? Per què?

M’agradaria que aquesta setmana parléssim sobre la poesia que més ens agrada.

Lara.

Publicat dins de General | 13 comentaris

La república independent de 6è !!!

Talpetes!

Ja estem a 6è !!!!! Tot un curs per estrenar i per gaudir.

Aquests tres primers dies han estat ja força intensos. Això de fer la república independent de 6è no és bufar i fer ampolles, ja que sou vosaltres qui ha de decidir i fer TOT el que té a veure amb la classe:

– com distribuïm els mobles
– com i on ubiquem els racons
– què fem amb el material
– com la decorem
– com ha d’anar el Racó lector
– què fem amb l’horari
– com invertim els 30€ de la classe
– quines normes voldrem seguir
– …

Ja tenim feina avançada i val a dir que vosaltres ja sou una mica més experts perquè fa 3 anys que feu la república, tot i així, cada any innoveu i penseu noves maneres d’organitzar-la.

Aquí us deixo algunes imatges de la setmana.

Espero que comenteu què és el que més us ha agradat de la setmana, que us sembla això que fem de la república, què teniu ganes de fer durant la propera setmana…

Lara.

Publicat dins de General | 18 comentaris

Concurs: Els contes més frescos

Nois i noies !

Mireu què vaig trobar ara farà dues setmanes:

http://llapis.quellegeixes.cat/llibresetmana/fitxa/87

No us ho he pogut penjar abans perquè he estat fora.
És una mica just, ja que teniu temps fins el 31 d’agost, però he pensat que potser alguns de vosaltres esteu per aquí Terrassa i us ve de gust provar-ho.

Us copio les bases (les normes) per participar.

BASES:

1. Es tracta d’escriure un conte tan refrescant que un cop llegit, el lector hagi perdut la sensació de calor!

2. El tema és lliure, però heu d’incloure les següents paraules marcades en negreta: CALOR; FRESCA i LLIBRE.

3. La llargada màxima del conte són dues pàgines amb interlineat doble i lletra Arial 11. Es tindran en compte les faltes d’ortografia. De manera que un conte pot quedar desqualificat si té un excés de faltes.

4. Un cop el tingueu acabat, ja ens el podeu enviar (quellegeixes@gmail.com) i els penjarem al QL on tothom els podrà llegir i valorar.

5. Hi haurà dos premis: el del vots dels quellegistes i el del veredicte d’un jurat format per dos escriptors, un representant d’Abacus i un del Què llegeixes.

6. Cada participant pot escriure fins a un màxim de tres contes curts. Com més participeu més possibilitats teniu de guanyar el premi!

7. El concurs és obert a tothom sempre i quan sigui usuari registrat del Què llegeixes? o bé el seu pare, la seva mare o el seu tutor sigui soci de l’Abacus cooperativa.

8. Data límit per enviar els contes: 31 d’agost

9. El premi consistirà en un bon paquet de llibres i alguna sorpresa més que prepara Abacus i s’haurà d’anar a recollir durant la Setmana del Llibre en Català.

10. El jurat es reserva el dret a declarar el premi desert, a donar més d’un premi o crear més d’una categoria especial.

Si teniu algun dubte o necessiteu ajuda, feu-me un mail.

Una abraçada mooooolt forta per a tots i totes!!!

Acabeu de gaudir al màxim de l’estiu!!!

Petons,
Lara.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Lectures d’estiu

Talpetes!

Com va l’estiu? Esteu ja molt morenets i morenetes? Esteu gaudint mooolt del temps lliure, els amics, la família, la piscina, els gelats i tot el que té a veure amb l’estiu i les vacances? Espero que sí.

Jo estic combinant el descans amb una mica de feina, però estic intentant aprofitar al màxim cada dia d’estiu per agafar moooltes forces per al proper curs.

La setmana passada em vaig acabar el llibre que llegia; Donde los árboles cantan i em preguntava què esteu llegint, si us agrada, si ens en recomanaríeu algun, si esteu molt enganxats a algun en concret… A mi m’ha encantat! Feia temps que no llegia una novel·la tan especial. L’ambientació dels boscos i castells on passa la història és molt detallada i aconsegueix endinsar-te del tot en la història. Els personatges principals estan molt ben definits i són molt coherents. A més, destaquen per tenir molta força. Són d’aquells personatges amb caràcter, empenta… molt rodons i que fan enganxar-te a ells perquè la narració està escrita en 3a persona i això permet no anar només de la ma d’un personatge sinó anar veient i seguint la complexitat de tots ells. Crec, però, que per vosaltres és massa aviat (reserveu-la per 1r d’ESO), bàsicament per algun dels temes que tracta.

Així doncs, m’expliqueu alguna cosa de les vostres lectures? És alguna de les que vam recomanar?

Una abraçada moooolt forta,
Lara.

Publicat dins de General | 3 comentaris

VA – CAN -CES

I ben merescudes !!!

Gairebé fa dues setmanes que no veniu a l’escola. Com van els primers dies? Què tal els casals, càmpings, trobades amb els amics i amigues? Esteu ja molt enyorats dels i les mestres?

A nosaltres no ens ha donat gaire temps de trobar-vos a faltar, ja que encara anem a l’escola a endreçar i preparar coses. Tot i això, es fa estrany ser a la classe sense sentir la vostra olla de grills. També veure la classe sense decoració.

Bé, durant l’estiu ens podem anar comunicant pel bloc i podeu explicar tot allò que us passa: activitats que feu, llibres que llegiu, anècdotes que viviu, viatges… tot s’hi val.

Ara, però, m’agradaria saber quins han estat els vostres moments especials o preferits d’aquest curs que hem passat.

Una abraçada,
Lara.

Publicat dins de General | 5 comentaris

LUCAS

Ahir el divendres 15 de Juny quan vem fer el prestec no vaig poder recomana el Lucas i tenia moltes ganes de recomanarlo i ho volia fer.

Jo recomano pels seguents motius.

En primer lloc perque es molt diferent als altes conpays/es, perque sempre arriba tar a la escola, li agraden els llibres no els de la escola els de avantura i demés.També es diferent edls atres perque mai sanasabente de res i es un despistat com aquell despistat que vivia a Leningrat jajajajaaaa .

En segon lloc perque esta molt bé escrit el text.També el humor d´aquest album fa que crea la história humoristoca. A mi hi ha dos frase “ser diferente no es facil…” ” Sus maestros dicen que no llegará lejos en la vida…” perquè son molt humoristicacas totes dos.

En tercer lloc perque la editorial i el autor “Ross, Tony” ha usat una tecnica per el text que ja es beu el esforç que ha fet en aquet album. I com tu dius Lara que en tot ens em de esforçarnos.

Lucas Palleja.

Publicat dins de General | 5 comentaris