Tots els que hagueu patit per no trobar nous recomanats de la setmana, estigueu tranquils, ja que des d’avui tot torna a engegar amb normalitat i cada setmana trobareu noves propostes de lectura de la ma de les Talpetes. Aquesta setmana, els autors són: el Dani Pérez i la Miranda Fenoy.
Meravelles
Brian Selznic, autor d’Hugo Cabret, ha tornat a fer una novel·la gràfica on els protagonistas son sords. El fet que dues històries es fusionin, aconsegueix que la novel·la sigui un llibre fascinant.
El més destacable d’aquesta novel·la, evidentment, son les il·lustracions en blanc i negre, que aconsegueixen endinsar-te més fácilment a la història. Normalment, a les il·lustracions, hi ha coses o personatges envoltades de blanc, aixó indica el que és important a la història. Com per exemple la protagonista.
Els personatges protagònics son un nen i una nena. Hi ha dues històries, el protagonista de la història explicada amb text es diu Ben, i busca al seu pare. A la història dibuixada surt una nena protagonista que busca a la seva famosa mare.
Per finalitzar vull posar adjectius al llibre. A la història li posaria inesperada i única, en Canvi a les il·lustracions li diria
fantàstiques.
Dani Pérez
Una Caperucita roja
Marjolaine Leray
La confiança pot ser bona o dolenta. En aquest cas no es cap de les dues opcions ;perillosa. Una confiança arriscada, amic a enemic, pot dur a terme situacions complexes ,les veiem reflexades en aquest àlbum.
Caperucita, en aquest cas, juga amb un paper difícil. Una nena astuta com la guineu, tranquil·la com un mussol i eficaç com la rialla. Comença fent veure que és ingènua i que no sap a on la porten, però a mesura que va avançant la història ens deixa veure com és en realitat; llesta.
Els dos pilars fonamentals d’aquest àlbum són clarament el diàleg i l’ il·lustració. L’ il·lustració, basada en gargots vermells i negres modernitza la història a través d’una sensació de senzillesa atrapada en cada plec. El text i les imatges juguen amb els colors negre, vermell i blanc. Per altra banda el diàleg va canviant de color, segons qui estigui parlant, també de tamany. Si la situació es molt tensa la lletra es gran i si no empetiteix.
Una història fabulosa que es defensa màgicament sense narrador davant d’un públic d’apartir de 8 anys.
Caperucita, en aquest cas no mostra la seva cara, ni cap expressió derivada. Així aporta a aquest ” conte ” un aire misteriós i, de veritat importa saber si era rossa, duia rinxols o trenes?
S’han fet moltes històries de Caputxetes, però no a totes la Caperucita ha sigut tant conscient dels seus actes .
Miranda Fenoy
